els 10 anys d’alabatre vistos en 3600 caràcters per l’editora Ester Andorrà a Núvol (07.04.16)

Ara fa deu anys que, després de trobar-nos a vetllades poètiques, sobretot a l’Horiginal, l’Ester Andorrà i en Marc Romera vam decidir iniciar una col·lecció de poesia en català. Era una decisió ben agosarada. LaBreu ja havia publicat algun llibre espars, però la primera col·lecció com a tal va ser alabatre. La vam estrenar el març de 2006 amb els poemaris de Jordi Vintró, Andreu Subirats i Josep Pedrals. I, a hores d’ara, ha arribat als 70 títols.

Alabatre era una idea molt desitjada però impossible: no disposàvem de capital. Això sí, coneixíem els autors, teníem la voluntat de fer bona feina i l’exemple (ara en podem dir el referent) de Cafè Central. Algú havia de publicar aquells poetes que feien arribar oralment la poesia al públic però que, malgrat la qualitat de la seva obra, no trobaven editor. A principis de segle XXI començava a gestar-se allò que, passats aquests quasi deu anys, podríem qualificar com a gran eclosió de la poesia en català, que ha estat d’una quantitat i qualitat extraordinàries. Calia, també, publicar autors amb originals al calaix i que havien passat desapercebuts al sistema empresarial de l’edició des de feia anys però també traduccions bilingües fetes amb la màxima cura i passió.

La forma del llibre també ens semblava molt important. Els llibres havien d’esdevenir un objecte estètic, per això vam imaginar un disseny atractiu que distingís la col·lecció i convertís el llibre en objecte de desig.

Per què “alabatre”?  El nom feia la cosa: el so de les ales vibrant per mantenir el vol, unalabatre inaudible per a qui no parés prou l’orella. Els versos fets ales i transmutats en tinta sobre paper. Els insectes que il·lustren les cobertes eren símbol de l’estranyesa del poeta en la societat actual i es van convertir en nom i en divisa de la col·lecció.

Perquè tot tirés endavant, en la mesura que pot arribar a funcionar comercialment l’edició de poesia, calia també una bona distribució dels llibres. Als inicis es feia amb motxilla i cop de tren. Ara arriba a totes les llibreries dels Països Catalans que ho vulguin. Si cal, obrim secció poètica on menys s’espera. Hem creat un circuit de recitals i presentacions amb lectures, escenificacions, clubs de lectura, xerrades, taules rodones, etc. a bars, teatres, biblioteques, escoles, places, platges, jardins, llibreries, museus, i en molts espais on es feien recitals de poesia per primera vegada.

Aquestes serien les bases sobre les quals es basteix el catàleg i el projecte d’alabatre. Les premisses essencials que convoquen la voluntat ferma dels editors en aquesta aventura que creix: de 2007 a 2012 amb el company de batalles editorials Miquel Adam i a partir de 2012 amb l’editor i traductor Ignasi Pàmies.

Però el catàleg, el contingut del catàleg, més enllà dels orígens i de les intencions, sabem que és el que comptarà de cara al futur. El trobareu