BQTP.TANQUE PARÈNTESI de Martí R.Electrique a ElPuntAvui (16.05.14)

Quan el dietari en blog esdevé llibre en paper i funciona

Martí  Rasoir Electrique (València,1979) és un blogger consumat. El 2009 els de LaBreu el van convèncer perquè publiqués els seus textos en format de llibre: Busca qui t’ha pegat. Sovint, tot i defensar el format, els autors dels blogs somien la posada de llarg que significa el llibre de paper. La majoria no s’ho mereixen ( alguns dels que publiquen directament en paper, tampoc). Electrique, sí. Ara repeteix amb nou volum i la mateixa fórmula: entrades breus o molt breus en què ens mostra pessics del seu dia a dia com a advocat i com a animal sexual, amb visions polièdriques del present ( del de fa uns anys enrere). Totes traspuen vérité, però ens pot enganyar tant com amb els seus cognoms. Poc importa.

No analitza ni dóna lliçons de res, no busca provocar el riure ni entendrir, però aconsegueix una mica de tot. Bàsicament mostra. Amb bona mà literària. Té un estil personal sense estridències amb què assoleix una amenitat addictiva. I això no és fàcil.

Potser un 70% de les entrades són un dietari sexual/sentimental, una apologia a la promiscuïtat habitual entre gais. El sexe, omnipresent, no és explícit, al contrari: Electrique és pudorós a l’hora de descriure postures i pràctiques. En canvi si que és distès en les contínues anades i vingudes “d’amants, ecs! i follamics”. Potser per la reiteració, no és estrany que al final vingui més de gust llegir entrades que toquen temes polítics o quotidians laborals.

L’atractiu literari és la naturalitat amb què parla de tot i de res, sense cursileries, ni forçats girs poètics, ni intel·lectualoides. Res de gaire transcendent però que peça a peça conforma un univers de llibertat que l’autor et contagia. Acabo amb una estiradeta d’orelles als de LaBreu, que haurien de ser més polits en l’edició, sobretot en la maquetació.

Lluís Llort, Cultura ElPuntAvui (16.05.14)