CRISÀLIDE.PASTORAL EN SI MENOR de Susanna Rafart a l’AraLlegim (20.06.15)

Susanna Rafart

Les vespes maten la poesia de les abelles

El nou llibre de Susanna Rafart (Ripoll, 1962) és de color groc intens, com una densa gota de mel. La forma adverteix els lectors del que trobaran a la novel·la: sensualitat, bellesa i un espai laberíntic com un rusc. Crisàlide. Pastoral en si menor (LaBreu) explica l’estiu d’una parella d’ancians que viuen als afores d’un petit poble de la Dordonya. Al voltant de casa seva s’hi desplega un món amenaçador: “Hi ha el brunzir de les abelles, que van sent aniquilades per una plaga de vespa asiàtica, però també el brunzir del món urbà que s’acosta -exposa l’autora-: el fill d’Olivier i Emma vol construir un complex turístic en una part dels terrenys dels pares”. No tot són males notícies: un registrador prova de controlar l’atac de les vespes, i una parella d’amants exhibeix el seu amor amb desinhibició, instal·lant-se per uns dies a l’estudi del vell Olivier. A l’entrada de l’habitació, una crisàlide es va transformant a poc a poc, mentre els amants s’estimen i el malestar de fora del seu oasi d’amor va creixent. “La crisàlide és la consciència poètica”, revela Rafart, que impregna el text d’un simbolisme que es va apropiant de la realitat. “Els personatges es van perdent, ja sigui en la seva memòria o físicament -diu-. És un llibre realista, amb una veritat greu, però no desesperançada. Voldria que tot hi fos molt subtil”. Mirades amb deteniment, algunes paraules poden ser identificades amb versos d’Ezra Pound, dels trobadors i de la Grècia arcaica. Fins i tot hi ha un gos inspirat en un poema de Celan.

Crisàlide és l’esplèndid retorn de Rafart a la ficció: no en publicava des de Les tombes blanques (La Magrana, 2008). Coincideix amb el seu nou poemari, En el teu nom (Perifèric, 2015).

Jordi Nopca a l’AraLlegim (20.06.15)