Crisàlide. Pastoral en Si menor de Susanna Rafart al bloc LetrasEnVena (desembre 17)

Crisàlide. Pastoral en Si menor de Susanna Rafart

És un plaer que els poetes escriguen també prosa.

Por Rubén Olivares.

És un plaer que els poetes, de vegades, canvien el seu registre natural i es passen a la prosa. Els aficionats a la narrativa i a la poesia podem gaudir, en eixos moments, d’una obra que uneix el millor dels estils: per una banda, la bellesa, la sonoritat, els jocs de paraules i les oníriques imatges de la poesia i per altra banda la narrativa, la maduresa dels personatges, la profunditat, el detall que aporta la prosa. El resultat sol ser un llibre preciós, que enamora, un joc literari que embadalís al lector, pàgina a pàgina.

Susanna Rafart i la seva obra és un exemple d’açò. Crisàlide. Pastoral en Si menor és un cant, una oda en prosa a l’estiu i la vida rural amb el seu ritme pausat i l’enyorança d’una vida més senzilla, de relacions més fortes i vívides en comunió amb la natura. Com un pot de mel, per les seves pàgines es desprès l’aroma dolç i embriagador d’una vespra de primavera, la sensualitat dels amants, la bellesa laberíntica d’un rusc en el que s’entrellacen les vides dels personatges que transiten per les seves pàgines.

Olivier i Emma son una parella d’ancians que viuen a una cassa rural de la regió francesa de la Dordonya on la plaga de vespa asiàtica amenaça amb posar en perill la producció de mel i el pausat estil de vida que han portat fins al moment. Als problemes dels rucs s’afegirà l’aparició d’un registrador mediambiental que vol estudiar més a fons el problema de la vespa, la irrupció d’una jove parella d’amants que viuen la seva particular lluna de mel i la cobdícia d’un fill més interessat en fer negoci amb les terres dels pares que en els problemes que aquests han de fer front. Un halo de tragèdia sobrevola tota l’historia anunciant l’impossibilitat de lluitar contra la mort quan aquesta ens ronda, traduïda en aquesta ocasió en les vespes asiàtiques i els canvis que porten a la tranquil·la vida de la parella. Però, més enllà de la pròpia historia, mereix la pena apropar-se a aquest llibre i a l’obra de Susanna Rafart per la bellesa i sonoritat de les seves paraules, un compendi de versos en prosa, que, a vegades ens porta l’eco llunyà de Juan Ramón Jiménez i la seva obra i d’altres ens recorda a les Elegies de Bierville de Carles Riba i el seu cant a Súnion.

L’obra es paladeja com una cullerada de mel: és intensa a la llengua, ens embriaga i endolcís el cos i l’ànima, però se ens fa massa curta. Des de les primeres llinyes ens atrapa i no podem deixar de llegir i poc a poc, capítol a capítol ens anem acabant, sense adonar-nos aquest preciós llibre i ja estem pensant en buscar un altre.

Susanna Rafart ens ofereix una faula de ritme pausat, d’embargadora bellesa, una joia que ens reconforta l’ànima en aquestes vesprades d’hivern en les que enyorem la calor d’un bon foc i una beguda calenta entre les mans.