crònica al Núvol del recital a la Papasseit: Jaume C.Pons Alorda i Pau Gener Galin (03.11.5)

Els poetes Jaume C. Pons Alorda i Pau Gener van presentar a la llibreria Papasseit de Manresa els seus darrers llibres, Tots els sepulcres (LaBreu Edicions, 2015) i Flama de bruc (Edicions Terrícola, 2015), dins el festival literari Tocats de Lletra.

Dos amics poetes, Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984) i Pau Gener (Sant Celoni, 1977), presenten els seus darrers llibres a la llibreria Papasseit de Manresa. Tots dos han participat en actes poètics la nit anterior, també a Manresa, i es reuneixen a una hora intempestiva per a les presentacions de llibres, la una del migdia. Davant del sofà antic on seuen hi ha una taula petita amb llibres, els seus dos llibres, Tots els sepulcres i Flama de bruc, amb les cobertes d’un color semblant de la gamma del vermell fosc i el morat. Presenten l’acte els poetes Esteve Plantada i Joan Duran, editors de Terrícola, i parlen de lligams, dels dos poetes i de les editorials amigues: Jaume C. Pons Alorda publicarà el seu nou llibre a l’editorial Terrícola l’any vinent i Pau Gener també va publicar a LaBreu el 2008, el llibre Tancat per mancances. Comença el recital. És el torn dels poetes; una hora intensa en què l’un rere l’altre sens treva van recitant poemes breus. Són còmplices. Somriuen.

El foc primigeni

Encara que tota la llum t’il·luminés
sempre hi hauria una ombra acaronant-te

(Jaume C. Pons Alorda)

però has de recordar
que tot aquest embolcall
no ets tu – no ets tu

és només el teu salconduit

(Pau Gener)

Tots dos poetes, adoradors del foc i les cendres, saben que la llum i la fosca són dues cares d’una mateixa realitat i que el fragment poètic és indissociable de la forma i del silenci dels espais en blanc. Com Prometeu, han gosat robar el foc als déus per lliurar-lo als homes. Aquests dos llibres també tenen el color de la magrana. Si menjar les llavors de la magrana significa perdre la innocència —com sap prou bé Perséfone quan torna als inferns amb Hades quatre mesos cada any—, no pots llegir o escoltar aquests versos i sortint-ne indemne del tot.

(Anti)herois

Ho sé. Ho he fet altres vegades.
I en el moment decisiu
sols em posseiran
aquesta incommensurable
voluntat d’aniquilació
i la llegendària energia
dels esclaus.

(Jaume C. Pons Alorda)

¿I què passa si tots els teus herois s’equivocaven?

¿I què passa si els teus herois només feien comèdia?

¿Què faràs així tan sol?

Tornar al bosc i aprendre dels ocells
i fer veure que cantes com ells

(Pau Gener)

Els miro i els imagino com dos vaquers solitaris d’un western crepuscular de Sam Peckinpah o de Clint Eastwood, entre d’altres, amb valors com l’amistat i la lleialtat per damunt de tot, o potser com a protagonistes de la magnífica The Proposition, el western de gran cruesa i lirisme dirigit per John Hillcoat —amb guió i banda sonora del músic i cantant australià Nick Cave— que mostra la mirada melancòlica de l’antiheroi enmig de dilemes morals i lligams de la sang.

Com diu Jaume C. Pons Alorda al final del text que dedica al llibre d’en Pau Gener (un punt de llibre del color de la coberta que té dibuixada una llar de foc), aquest llibre és “un acte sublim, potser un dels darrers exercicis nobles de l’home en temps de misèria”. Somriuen mentre recorden històries compartides, una de les quals en una gira de poetes a Mèxic, entre d’altres. En Jaume explica que van comprar dues màscares de lluitadors mexicans i ens sorprèn quan es posa la seva màscara i recita com un posseït.

Autenticitat

Aquests poetes tenen una manera diferent de parlar d’eros, tànatos i amor, cruament, mostrant la intempèrie de l’amor. Una poesia que interpel·la el lector i l’espectador, que el mira als ulls. La seva poesia traspua autenticitat.

Penses els seus ossos
i això és el màxim
que t’acostaràs
a ella.

(Jaume C. Pons Alorda)

mentre tu dorms

és tot l’amor no entregat el que ens canibalitza

quan l’horitzó podria ser ja borrós fins a desaparèixer
o quan fluixet i a l’orella
ens digués que el futur encara ens pot tornar a florir
als balcons

(Pau Gener)

Amb Tots els sepulcres, Jaume C. Pons Alorda recull la trilogia publicada en diferents editorials: Els estris de la llum, Cilici i Carn vol dir desaparicions. El fet que les editorials dels dos primers llibres (Documenta Balear i Moll) hagin desaparegut ha fet possible que LaBreu Edicions, que ja havia editat el tercer volum l’any 2010, editi la trilogia completa, concebuda de forma unitària. Aquests poemes passen per la llum-naixença, la fosca-destrucció i la carn-resurrecció tot celebrant els poetes Andreu Vidal, Andreu Cloquell i Àngel Terron. Tot hi cap: delirar, somniar, el sublim i l’horror, la rauxa i excés, “l’home obscur en el gran combat contra l’ortiga”. Res d’humà no li és aliè, a aquesta veu poètica que lluita i celebra la vida i la mort, la llum, la fosca i la carn. Una trilogia que enlluerna amb la seva potència verbal, i teixeix un univers propi edificat sobre una base literària àmplia i complexa. Imagino el poeta, buscador infinit, creant salvatgement en nits llarguíssimes.

Pau Gener, amb Flama de bruc, mostra una veu singular i intensa, amb poemes construïts a partir de la brevetat i la nuesa. Versos que semblen sorgir d’una radicalitat essencial que es mira al mirall i que contempla el món sense pietat. La cadència lenta recitant, la musicalitat i les pauses, juntament amb l’autoironia, capten l’atenció de qui escolta, el fan somriure, el desconcerten. Repeteix algunes paraules, alguns versos, atorgant-los una pàtina d’enigma, com si fossin paraules secretes. Els finals de poema, sovint demolidors, et deixen sense alè, et sacsegen. Com diu Jaume C. Pons Alorda, “això no és un llibre, qui toca això toca un home”. Les quatre parts del llibre, “encenall, flama, brases i cendra”, dibuixen un itinerari per aquests quatre estadis de llum i ombres, pel cos i l’amor, però també reformulen de nou el món amb la crítica de les misèries de l’home i la societat.

Als dos llibres hi ha impuls, sedició, estranyesa, transgressió, originalitat i ironia. La intensitat del recital augmenta a mesura avança el rellotge. Universos poètics transitats a batzegades. Versos sense respir, superant-se a si mateixos. El foc uneix les veus dels dos poetes, les paraules cremen. És l’amistat dibuixada. I la paraula poètica creix i creix. No puc descriure-ho: és una sensació física com la gana o el desig. És foc còmplice. Dos llibres molt recomanables.

neix
un os dins l’esperit
i convulsions

si la carn
sabés què és la carn
desapareixeríem

(Jaume C. Pons Alorda)

pren una mica de cor dolç

i reclina’t al teu seient

aviat serem lluny dels carrers

on s’aprèn a no ser qui s’és

(Pau Gener)

Jaume C. Pons Alorda. Tots els sepulcres. LaBreu Edicions, 2015.

Pau Gener. Flama de bruc. Edicions Terrícola, 2015.

Montserrat García- Núvol (03.11.15)