crònica de l’entrega del Premi Lletra d’Or 2016 a Màrius Sampere, NacióDigital (21.09.16)

«Jo visc en la poesia»
La inspiració, el fet d’escriure, el caos i l’estímul per continuar, explicats pel poeta

L’autor ha estat guardonat amb el premi Lletra d’Or 2016 per “L’esfera insomne”
Algú pregunta “I ara, què?” a Màrius Sampere en el transcurs del dinar on es feia públic el Premi Lletra d’Or 2016, un dels més preuats de la literatura catalana. El poeta responia, immediatament: “Ara menjo poma”. Imponent, removent certeses amb el xoc implacable de la realitat. Sampere és així: un autor que impacta en les distàncies curtes, que fa que el més obvi pugui ser el més transcendent. Entre confidències, plats exquisits i admiració, el poeta parla d’ell i de la seva poesia, mentre degusta el premi rebut per L’esfera insomne (LaBreu edicions), un llibre rodó que mostra el punt àlgid d’una obra sense discussió possible.

La inspiració
“La inspiració és una cosa molt relativa. Quan escrivim, tractem de fer una interpretació de la realitat a través de la nostra sensibilitat, de manera que aquesta relació del poeta amb la poesia és constant. És el resultat d’existir, de sentir, de pensar. Tot allò que faig és poètic, encara que sigui una bestiesa. Perquè jo visc en la poesia. I no ho dic com una pretensió: crec que tota persona està en la situació de ser persona i d’interpretar la realitat i la veritat en ella mateix.”

El fet d’escriure
“Contínuament estic escrivint. Recordo que quan era un nen ja escrivia sense parar, perquè teníem un jardí a casa. El primer poema que vaig fer va ser perquè tenia un roser amb unes roses blanques. I vaig escriure A una rosa blanca. Encara recordo què em va dir l’avi –que va ser qui em va introduir més en la poesia–: «Màrius, no siguis poeta, que no guanyaràs ni una pesseta!». A ell no li agradava la cosa de la poesia en català, això era cosa de la meva mare i del meu pare. A l’avi Màrius, de qui he heretat el nom, li agradava la poesia en castellà i el seu preferit era José de Espronceda. Davant d’aquest estímul, fins i tot el vol d’una mosca era una matèria poètica.”

Crear des del caos

“Puc ser un creador del caos. Però aquest llibre és, en tot cas, l’intent de comentar i desxifrar el caos. És a dir, arrenca d’un caos innegable i inherent en la poesia, però aquesta mateixa poesia tracta d’expressar-se a través del caos perquè el caos resulti intel·ligible. Quan escric, i també quan escrivia L’esfera insomne, no formulo cap supòsit previ. Em deixo emportar per les idees i pels pensaments que em van venint. No té una ordenació, i d’això en resulta un caos que és poesia.”

L’estímul per continuar

“El temps i la vida són un constant dir «i ara, què?». Un «i ara, què?» rere l’altre. La qual cosa vol dir una continuació, el fet mateix de «ser». «Ser» és una sorpresa constant de trobar-se a un mateix, aquí i ara, quan possiblement no ho has demanat mai. Però aquesta és la realitat. Aquest «i ara, què?» fa que continuïs. És l’estímul per continuar estant viu i, per tant, continuar escrivint.”

Màrius Sampere amb els seus editors Foto: ACN

Esteve Plantada, Nació Digital (21.09.16)