de la lectura teatralitzada de BIRNAM de Víctor Sunyol al Festival Shakespeare de Barcelona

Les voltes de pedra de la Biblioteca de Catalunya escoltaven silencioses l’eixam de paraules que sortien de la boca d’un actor irat, al seu camerino, abans de sortir a escena: el protagonista deBirnam.

La solitud de l’artista, que se sap desorientat, que es troba perdut davant l’abisme, és el punt de partida d’un monòleg que s’endinsa en una de les grans obsessions del poeta Víctor Sunyol: els límits del llenguatge, la perversió dels mots, la traïdoria de les paraules.

Amb Shakespeare com a oïdor imaginari, l’actor protagonista de Birnam construeix un monòleg que repassa diferents paisatges, escenes i situacions que viuen els personatges shakesperians on s’exemplifica la doble vessant de la paraula: com a finestra i, alhora, com a gàbia.

“Les paraules són així: ens fan creure que diuen coses. Només ens deixen lliscar per damunt de l’aigua i ens pensem que hem fet un viatge submarí “, escriu Sunyol a Birnam. “Creus que amb la paraula ho tens tot, que ja has entrat a la cambra, que tot ho veus, que tot ho pots, que ho domines tot… I amb la paraula l’únic que tens és que saps on es guarda la clau per poder obrir la porta. I encara potser és una clau equivocada. O no és aquella porta. O la porta no dóna enlloc […] O la clau és d’una porta que no té pany”.

Víctor Sunyol afila la ploma i ens submergeix en les diferents obres de Shakespeare, per evidenciar dos dels grans motius de l’obra del dramaturg anglès: lamort –que Sunyol ha fet sortir en la seva obra Birnam, a través de la vellesa, el cansament, el desànim o el dubte- i el paper de la paraula, com a entitat tèrbola, enganyosa, fàcilment manipulable i irreal.

Les profecies de les bruixes a Macbeth, les paraules d’amor enverinades de Goneril –cap al seu pare- “Us estimo més del que es pot dir amb paraules”; les trampes del dir, protagonitzen les pàgines de Birnam –que és un híbrid de novel·la, assaig, monòleg teatral i que recull pinzellades de prosa poètica i debat filosòfic, trets característics de l’essència de Víctor Sunyol-.

“El desert de les paraules […] Com les dunes. Sí. La paraula és com la duna, la llengua és el desert. I el vent? Que mou les dunes i ho va modificant tot. El vent seríem nosaltres… o el temps… o la lectura”, és un altre dels fragments que trobem a Birnam.

El simulacre de les paraules -què diuen?, què són?- és interpretat d’una manera brillant pel talent de Lluís Soler, que recita histèricament el batibull de dubtes que pateix l’actor protagonista de Birnam, en plena crisi personal. Gesticula, s’ennuega, tartamudeja, enfila paraules i frases i escenifica molt bé l’explosió desmesurada del dubte, quan ens crema endins. Un actor en crisi. Algú que dubta de tot. Del valor dels mots. Del valor de la seva feina. De ser i de fer d’ell mateix. “Tots som actors”, deia Shakespeare.

Laura Basagaña  Núvol (27.10.14)