“El dia que va morir David Bowie” de Sebastià Portell a LaButxaca (oct.16)

El dia que va morir David Bowie de Sebastià Portell

La Rambla de Barcelona, una matinada qualsevol, un jove turmentat camina sense rumb entre pakis, prostitutes, grups en comiats de solter i treballadors de BCNeta. Aquesta és l’atmosfera que envolta la nova incursió en la narrativa del mallorquí Sebastià Portell (Ses Salines, 1992).

L’autor connecta, gràcies a curtes píndoles, amb un llenguatge simple, de carrer i, alhora, ric, en part pel seu català de tons blaibonetians. Al relat s’hi barregen escenes eròtiques gais, una història tèrbola d’un personatge que sembla haver tocat fons i missatges d’una mare exigent, entre d’altres, amb moments d’introspecció francament brillants.

Als seixanta Blai Bonet, i més endavant Biel Mesquida i Antònia Vicens, descrivien personatges en procés d’autoconstrucció en societats grises i oprimides. Amb Portell es manté aquesta recerca interior amb el matís que la llibertat s’associa avui a solitud, desorientació i, en ocasions, depravació, tot descrivint un paisatge per moments desolador.

sebastia-portell-gran
Miquel Àngel Mas, LaButxaca (26.10.16)

Deixa un comnetari