ENCÉN EL LLUM d’Anna Carreras al Diari de Girona (15.05.17)
L’última obra d’Anna Carreras reivindica l’erotisme oriental
L’autora es desmarca de fenòmens comercials com «50 ombres d´en Grey» i construeix un relat que «excava en la veritat» · «Un francès a mitjanit» reflexiona sobre diferents aspectes de la sexualitat.
L’última obra d’Anna Carreras reivindica l’erotisme oriental
L’escriptora Anna Carreras, nascuda a Barcelona i establerta a Girona, reivindica en la seva última obra, Un francès a mitjanit, la visió oriental del sexe, «que el concep com una investigació, una vivència artística», davant la visió l’occidental.
Després d’haver-se mogut per altres gèneres literaris, Carreras defensa la seva aposta actual per la novel·la eròtica, encara que defuig encasellar-s’hi, ja que considera que la seva obra s’allunya d’estereotips com els de 50 ombres d’en Grey. «Allò és un producte comercial, de masses», subratlla.
Carreras, escriptora i filòloga, considera que els fenòmens literaris que giren sobre la temàtica del sexe «no excaven en la veritat» Per a ella, «el problema en aquest i altres gèneres, però també en altres formats, és que s’està fent del públic un espectador al qual es tracta de deficient i se’l menysprea».
En l’obra de Carreras, una occidental segueix les premisses d’una antiga secta que relacionava el sexe oral amb la prolongació de la joventut. «Es tracta de traslladar l´erotisme oriental a les nostres latituds, el món de la calma al de la pressa, perquè allà viuen sense coses imposades», relata l’escriptora.
En el camp de la literatura, «l’Orient mostra una narració precisa, sintètica i delicada», indica. La novel·la ja va per la segona edició en la versió catalana «i està funcionant molt bé en la castellana, sobretot a l’àrea de Barcelona i fora de Catalunya».
Anna Carreras no recorda en quin moment va conèixer aquesta secta que segueix la protagonista de l’obra, però destaca que hi ha «molta investigació» darrere de la narració, que intenta veure «el sexe com un llenguatge».
La novel·la té també «molt de crítica social, sobre tot contra la publicitat enganyosa que té a veure amb tota aquesta ànsia per rejovenir quan cal viure cada edat amb la qual cosa li correspon en aquell moment».
Alhora, l’obra entra en el debat sobre si el sexe ha d’anar acompanyat d’amor, «perquè sembla que confessar sentiments a Occident és cosa de vells, de febles o de cursis». Carreras defensa l’honestedat davant de la postura «de quedar-se fent l’hipòcrita en les xarxes socials» i lamenta que hi hagi «una por terrible a sentir».
