Un bon francès demana el mateix esforç que un vers d’antologia. Segons la secta de les Tigresses Blanques, el sexe oral és sinònim de joventut eterna. I la Blanca, la protagonista d’Encén el llum, aplica els seus principis fil per randa. Per sort, la novel·la va més enllà del desig de no envellir. L’erotisme és la base de l’argument: un sexe complex, delicat, gairebé espiritual. Però fins a quin punt les relacions de la tigressa es converteixen en un pretext? Encén el llum també retrata una societat neuròtica i enfadada amb el passat.

Anna Carreras ha construït l’obra amb un llenguatge ric. I el que és més important: ha deslligat l’erotisme literari femení del component biogràfic. L’autora s’allunya així d’Anaïs Nin, el referent inevitable. Al final, la història de la Blanca deixa un regust amarg, sobretot quan ens encara amb les pròpies limitacions: el bon sexe, com la bona literatura, no sempre és a temps de matar tots els fantasmes.