labreu Edicions

ressenya a El Matí Digital de “Matèria primera”

ester — Tue, 21 May 2013 07:32:08 +0000

“La revolució era un laberint, i si al final no trobaves la sortida, almenys podies dir que havies estirat una mica les cames”.

Matèria Primera – Jörg Fauser

Labreu Edicions. Traducció d’Ignasi Pàmies

“La revolució era un laberint, i si al final no trobaves la sortida, almenys podies dir que havies estirat una mica les cames”. Sembla que les conseqüències del 68 francès van fer que tota l’anomenada contracultura passés uns anyets passejant pel laberint. Ho explica Jörg Fauser a Matèria Primera, la novel·la autobiogràfica d’un escriptor que va morir als 43 anys en una autopista atropellat per un camió quan tornava, en un estat lamentable, de celebrar el seu aniversari. Òbviament, ningú enlloc trobà la sortida del laberint, però Harry Gleb narra la intensa experiència de perdre-s’hi acompanyat d’speed, heroïna i molt d’alcohol: escriure, com un acte instintiu i primari, era l’única manera d’intentar sortir. Matèria Primera és entrar en un núvol d’opi, enganxar-te als somnis d’un paio que volia arribar dalt de tot a través dels pitjors soterranis.

La recerca del no-res comença a Istanbul, amb la joventut encesa i moltes ganes de menjar-se el món. Concretament comença dalt d’un terrat, on el company d’en Harry abocava benzina a terra i l’encenia mentre ell provava de trobar-se una vena quan les flames oferien una mica d’escalfor. Amb l’addició apareixen les ganes d’escriure, i amb els diners que roba estafant turistes que busquen l’orient, viatja a Berlín per publicar la seva novel·la. Per a un jove de l’underground, Berlín l’any 69 no era qualsevol cosa. Mogut per les ganes d’allistar-se amb els nous profetes, en Harry s’instal·la en una comuna a l’oest de la ciutat, on el més revolucionari és intentar mantenir-se viu entre la brutícia. A la comuna hi troba l’amor de la Sarah per salvar-lo, però els que proclamen el karma, el togetherness i el love&peace li roben la nòvia – “tots volien fotre un clau ràpid, especialment aquells que es passaven el dia parlant de la consciència” – i allà descobreix les facilitats de lluitar quan a final de mes paguen els pares. Després de rodar per feines immundes i haver enviat cartes a totes les editorials del país, en Harry es queda sol.

Desencantat i cansat, marxa a Frankfurt i coneix les revistes contraculturals, dormir de dia i el ritme frenètic de les festes alternatives. Recorreguts els locals més sòrdids de la ciutat, s’adona de “quants de nosaltres estàvem enganxats a l’agulla, quants de nosaltres que havíem cregut que podríem cremar eternament estàvem gairebé del tot cremats”. Però no hi ha alternativa a aquest món obscur quan el vincle és tan profund, i trobarà refugi en una casa ocupa on anarquistes, comunistes, italians del Lotta Continua i rockers comparteixen sostre per la noble causa. “Escoltant-te’ls, feia la impressió que acabàvem d’assaltar el palau d’hivern, com el 1917 a Sant Petersburg. Bé, potser sí que era del mateix nivell. La història no es repeteix, i una vida se’t pot fer refotudament llarga, si només recordes les derrotes”. En Harry veu que ser trotskista serveix d’excusa per anar al llit amb unes quantes innocents i així camufla els fracassos i s’oblida d’escriure. Més revolució que no arriba, 25 anys a l’esquena adolorida i les butxaques buides. Però els Stones i haver canviat l’agulla per l’alcoholisme el fan resistir i estar sempre disposat a caure dempeus. “Nou vegades seguides I Can’t Get No Satisfaction fins que caigui el guix de les parets. I quan ja havien begut l’últim glop, fumat l’últim porro, i estavellat l’última ampolla contra la paret i escopit l’últim clixé: el camí de tornada sota el cel indiferent”. Al capdavall, tots intueixen que freedom’s just another word for nothing left to lose.

Quan en Harry desperta del somni i veu que res no canvia ni té intenció de fer-ho, el precedeix un passat massa fosc per ser esborrat i moltes cicatrius als braços. A més, “totes les noies dòcils ja estaven adjudicades als líders de les joventuts conservadores”. Crua i intensa, sense filtres, com la Matèria Primera, la novel·la de Fauser és un rèquiem a una vida dedicada atrapar alguna cosa que mai no arriba, la trista història d’un fracàs enèrgic i ple d’il·lusions. Però segurament, si Gleb i Fauser poguessin, tornarien a fracassar, perquè es veu de lluny que són uns ionquis addictes a les voltes del laberint de la revolució. I de fons, a les ciutats més modernes del vell continent, anava sonant: “You say you want a revolution. Weeell, you know… we all want to change the world!”

Marina Porras

El Matí Digital (maig 2013)

“Matèria primera” al Mandinga el divendres 24 de maig a les vuit del vespre

ester — Fri, 17 May 2013 08:02:37 +0000

divendres 24 presentació de la novel·la

MATÈRIA PRIMERA de Jörg Fauser

amb el traductor i editor Ignasi Pàmies i la lectura dels poetes Martí Sales i Núria Martínez Vernis.

serà a les vuit del vespre a l’Ass.Cultural Cannàbica Mandinga

l’entrada és lliure per majors de 21 anys, caldrà fer reserva per qüestions d’aforament al mail: info.mandinga@gmail.com (c/llibertat 35 barri de gràcia)

poetes de LaBreu participant en recitals de la Setmana de la Poesia de Barcelona 2013

ester — Wed, 15 May 2013 14:42:37 +0000

Anna Ballbona al recital col·lectiu “Amb la lluna per estendard” a la Fundació Tàpies

Marc Romera a la trobada d’editors de poesia a l’Ateneu Barcelonès

Albert Forns a la taula sobre blocs i literatura a l’Ateneu Barcelonès

Arnau Pons llegint la seva traducció Paul Celan a la taula sobre traductors de l’Ateneu Barcelonès

Albert Forns i Silvie Rothkovic amb el recital POEMES, PIANOS I TAQUES al Macba

de la lectura de Paul Celan celebrada el 10 de maig al Goethe Institut de Barcelona

ester — Wed, 15 May 2013 14:15:25 +0000

lectura comentada de “De llindar en llindar” de Paul Celan

a càrrec d’Arnau Pons, Carles Torner i Thomas Sauerteig.
Goethe Institut de Barcelona (10.05.13)

presentació PEUS DE FANG de Marc Masdeu a La Central del Raval (23.05.13)

ester — Wed, 15 May 2013 08:31:28 +0000

dijous 23 de maig us convidrem a la presentació de la novel·la

PEUS DE FANG de Marc Masdeu

a la Llibreria La Central del Raval amb la presència de l’autor i les presentacions de Marc Romera, Francesc Garriga i Cristian Segura. serà a les 19,30 h (c/elisabets, 6 barcelona)

presentació PAPER DE VIDRE.UNA NOVA POLIDA a Terrassa 22.05.13

ester — Tue, 14 May 2013 13:37:59 +0000

Dimecres 22 de maig a les 19.00h oresentació de:

PAPER DE VIDRE.UNA NOVA POLIDA

al Bar Restaurant Damunt un cel de fil, carrer Portal Nou, 9 de Terrassa

Hi intervindran:

- ESTER ANDORRÀ - Responsable de LaBreu Edicions

- GUILLEM MIRALLES - Corresponsable, conjuntament amb l’escriptora TINA VALLÈS, de l’edició d’aquest llibre

- RUBÈN INTENTE - Escriptor i col·laborador de la revista

- ROGER TUDÓ - Arquitecte i col·laborador de la revista

- LECTURA DE RESUMS DE 5 LÍNIES D’OBRES DE REFERÈNCIA DE LA LITERATURA UNIVERSAL. Hi llegiran els seus textos:

- AGNÈS PETIT

- ESTEL CARDELLACH

- GENÍS CARDONA

- ESTER ANDORRÀ

- RUBÈN INTENTE

- GUILLEM MIRALLES

- MIQUEL PUJADÓ

- JOSEP MARIA PINTO

* Si teniu fills/es i voleu venir a l’acte, el bar està situat en una zona per vianants, en un carrer tancat on els nens poden jugar si ho desitgen mentre se celebra l’acte.

US HI ESPEREM!

homenatge a Sebastià Bonet a la Universistat de Barcelona

ester — Mon, 13 May 2013 08:01:53 +0000

dimarts 14 de maig el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona organitza un homenatge al professor Sebastià Bonet, a la mateixa facultat.

L’eix central de l’acte són tres presentacions sobre les línies de recerca principals de Sebastià Bonet: sintaxi generativa, gramatografia i estudis espriuans. També hi haurà diversos interludis artístics: lectures creatives, audiovisuals i interpretacions musicals.

Data: 14 de maig, a les 19 h
Lloc: Aula Capella de la Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, Barcelona

Més informació:
http://stel.ub.edu/filologiacatalana/homenatge_prof_sebastia_bonet

dissabte 18 de maig II Festival de poesia de Sant Celoni

ester — Sun, 12 May 2013 22:28:10 +0000

dissabte 18 de maig se celebrarà el II Festival de Poesia de Sant Celoni amb molts dels poetes que han publicat obra dins de la col·lecció alabatre i d’altres que fan de molt bon sentir, hi sou tots convidats, serà una festa!

Divendres 17 de maig

A les 7 de la tarda, al local de La Clau:
Presentació del festival i recital dels poetes celonins Jordi Julià i Pau Gener.

Dissabte 18 de maig

A les 5 de la tarda, a la sala Bernat Martorell:
Recepció i primer recital amb Daniel Busquets, Nú Miret i Ester Andorrà.
A 3/4 de 6 de la tarda, a l’escalinata de Can Ramis:
Martí Sales, David Castillo, Anna Aguilar-Amat, Joan Vinuesa.
A les 7 de la tarda, a l’escalinata de Can Ramis:
Núria Martínez Vernis.Durant aquests actes, petites mostres de cultura local al pati de Can Ramis amb la participació de la Colla Gegantera, Bocs i Cabres, Colla de Diables i la Colla Bastonera Quico Sabaté.
A les 8 del vespre, a El Celler:
Eduard Ramírez Comeig, Anna Gual i Jaume C. Pons Alorda.
A les 9 del vespre, al Claustre de l’Antic Hospital de pobres i malalts de Sant Antoni:
Cloenda amb tots el poetes participants

Amb la col·laboració de l’Associació de Veïns del Carrer Major de Dalt.

Coordinació addicional de Pau Gener

Col·labora

el dimarts 21 de maig poesia a l’Indiscret de Gràcia: Anna Ballbona, Albert Forns i Ester Andorrà

ester — Sun, 12 May 2013 21:43:58 +0000

el proper dimarts 21 de maig hi haurà recital poètic a les vuit del vespre amb:

Anna Ballbona Conill de gàbia, Albert Forns Ultracolors i Ester Andorrà Afamats

serà a les vuit del vespre al c/milà i fontanals, 46 barcelona

ressenya de “Matèria primera” de Jörg Fauser a l’AraLlegim, Marina Espasa (11.05.13)

ester — Sun, 12 May 2013 20:14:47 +0000

Mort accidental d’un escriptor

“Eren tots iguals: comunistes, nazis, els pares, l’Església, la crítica literària, el suplement cultural, la lluita revolucionària, la RAF, el capital, la tele, el Club Voltaire, Mao, Trotski. Tots compartien una mateixa concepció del món, sabien per on calia tirar, havien monopolitzat la consciència, l’amor i la felicitat humana”. No cal dir que som a la dècada dels setanta. Sí que cal explicar que, en lloc de ser a París o a Londres, o en algun bar amb nom de clàssic italià, som a Frankfurt, una ciutat amb menys glamur que el famós entrepà de salsitxa però que també té dret, com qualsevol altre lloc, a rebre la declaració d’amor d’un escriptor que hi ha nascut. I a fe que si mai es veuen atrapats en aquesta ciutat (i si no és que pertanyen a l’entranyable comunitat dels que treballen al voltant del llibre no hi haurien de caure mai), en aquest cas improbable, doncs, haver llegit Matèria primera els permetrà veure una ciutat grisa i anodina amb uns altres ulls: els d’algú que, més que viure la vida, l’esgarrapava.

Jörg Fauser (Bad Schwalbach, 1944 – Munic, 1987) era un escriptor fins ara inèdit en català i molt poc traduït en castellà. A Alemanya va ser sempre un outsider , i no ha estat fins fa pocs anys que un documental i l’edició de la seva obra completa l’han posat de moda. Potser són aquests temps tan incerts i tallants que ens ha tocat viure que fan que les seves afirmacions ressonin: “Actualment no escric literatura, però m’immunitzo contra alguna de les seves variants”, diu el protagonista, un tal Harry Gelb, que pul·lula per les comunes hippies d’Istanbul i de Frankfurt amb una actitud que oscil·la entre la il·lusió absoluta i l’escepticisme: si no fos alemany, diríem que té una actitud típicament catalana, entre l’interès sincer i la sornegueria.

O això és mèrit de la traducció, que també pot ser. Fa morir de riure veure’l actuar enmig d’una orgia d’anarquistes punks com si fos en un saló de ball noucentista. Això sí, flirteja amb totes les drogues existents i amb totes les noies que pot, però no perd mai de vista que vol ser escriptor. “I evidentment llegia Graham Greene: allò sí que era narrar, a casa nostra ningú li arribava ni a la sola de la sabata, quina llauna, que soporífers els novel·listes alemanys en comparació: tot el sant dia amb les ocasions perdudes, i ho feien passar per una obsessió”.

Literatura crua

Com Charles Bukowski, com Roberto Bolaño, Fauser defensa una literatura feta a partir de material en cru: aquests protagonistes que salten d’una feineta miserable a l’altra, que fan de vigilants nocturns o d’empaquetadors de llibres mentre el cervell els va a mil per hora i la mà salta de l’ampolla (o de la xeringa) a les tecles de la màquina d’escriure. Que sembla que només visquin per a la literatura, i de fet no aconsegueixen dur unes vides personals gaire satisfactòries, perquè al que estan enganxats és a la vida, i el que volen és escriure llibres que estiguin vius i no morts. I per això es queixen (“La novel·la tradicional simplement no servia per a allò que jo volia descriure”), pateixen i a vegades van una mica més enllà que els seus contemporanis, perquè agafen camins no fressats. Com deia la Janis Joplin que el Harry Gelb escolta mentre fa l’amor: “ Freedom’s just another word for nothin’ left to lose ”.

I, de sobte, l’imprevist: una nit del 1987, mentre tornava a casa després de celebrar el seu aniversari, Jörg Fauser va morir atropellat per un camió. Tenia només 43 anys. Quin final més adequat literàriament per a un autor marginal. Quin desastre: fa venir ganes de demanar un brindis per ell, en qualsevol bar, qualsevol nit.

Marina Espasa, AraLlegim (11.05.13)