labreu Edicions http://www.labreuedicions.com Editorial independent de poesia i narrativa, catalana i traduïda. Mon, 29 May 2017 15:25:49 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=4.7.5 https://i2.wp.com/www.labreuedicions.com/wp-content/uploads/2017/03/cropped-wvINdD43_400x400.jpg?fit=32%2C32 labreu Edicions http://www.labreuedicions.com 32 32 27371203 http://www.labreuedicions.com/13730-2/ http://www.labreuedicions.com/13730-2/#respond Mon, 29 May 2017 15:04:24 +0000 http://www.labreuedicions.com/?p=13730
de la presentació d’ENCÉN EL LLUM d’Anna Carreras i EL DIA QUE VA MORIR DAVID BOWIE de Sebastià Portell a Dòria Llibres (26.05.17)
]]>
http://www.labreuedicions.com/13730-2/feed/ 0 13730
Anna Gual entrevistada a Terrícoles de BTV http://www.labreuedicions.com/anna-gual-entrevistada-terricoles-btv/ http://www.labreuedicions.com/anna-gual-entrevistada-terricoles-btv/#respond Fri, 26 May 2017 11:43:43 +0000 http://www.labreuedicions.com/?p=13727
l’entrevista d’ahir vespre a Terrícoles va ser a la poeta Anna Gual de la qual hem publicat IMPLOSIONS i SÍMBOL 47 i futurament D’ALTRES SEMIDÉUS
http://beteve.cat/clip/terricoles-anna-gual/
“…quan escric busco allò que no sé…”
25.05.17
]]>
http://www.labreuedicions.com/anna-gual-entrevistada-terricoles-btv/feed/ 0 13727
http://www.labreuedicions.com/13720-2/ http://www.labreuedicions.com/13720-2/#respond Fri, 26 May 2017 10:58:33 +0000 http://www.labreuedicions.com/?p=13720
presentació d’EL PARC de Serguei Dovlàtov a Cal Llibreter amb el traductor Miquel Cabal, l’editora i la lectura de Joan Vigó (25.05.17)
]]>
http://www.labreuedicions.com/13720-2/feed/ 0 13720
http://www.labreuedicions.com/13717-2/ http://www.labreuedicions.com/13717-2/#respond Fri, 26 May 2017 10:44:05 +0000 http://www.labreuedicions.com/?p=13717
presentació de COSMONAUTA de Francesc Garriga Barata a Llibreria Papasseit (25.05.17)
]]>
http://www.labreuedicions.com/13717-2/feed/ 0 13717
EL DIA QUE VA MORIR DAVID BOWIE de Sebastià Portell a la XXXV Fira del Llibre de Palma (02.06.17) http://www.labreuedicions.com/dia-que-morir-david-bowie-sebastia-portell-xxxv-fira-llibre-palma-02-06-17/ http://www.labreuedicions.com/dia-que-morir-david-bowie-sebastia-portell-xxxv-fira-llibre-palma-02-06-17/#respond Wed, 24 May 2017 11:25:08 +0000 http://www.labreuedicions.com/?p=13711 divendres 2 de juny a la XXXV Fira del Llibre de Palma

a les 17.00 h signatura d’exempalrs d’ EL DIA QUE VA MORIR DAVID BOWIE de Sebastià Portell

i a les  18.30 a l’Escenari Central de la Fira “Vida més enllà de Mart: Lletra i música per a David Bowie” amb Clara Fiol, cantant que farà cançons de Bowie traduïdes al català per Sebastià Portell i lectura de fragments de la novel·la EL DIA QUE VA MORIR DAVID BOWIE.

]]>
http://www.labreuedicions.com/dia-que-morir-david-bowie-sebastia-portell-xxxv-fira-llibre-palma-02-06-17/feed/ 0 13711
EL PARC de Dovlàtov recomanat a La Llança (24.05.17) http://www.labreuedicions.com/parc-dovlatov-recomanat-llanca-24-05-17/ http://www.labreuedicions.com/parc-dovlatov-recomanat-llanca-24-05-17/#respond Wed, 24 May 2017 09:22:31 +0000 http://www.labreuedicions.com/?p=13709 http://www.elnacional.cat/lallanca/ca/video/el-parc-de-sergei-dovlatov_160491_102.html

 

]]>
http://www.labreuedicions.com/parc-dovlatov-recomanat-llanca-24-05-17/feed/ 0 13709
“Esberlar la campana de vidre” sobre UNA FELICITAT IMPOSADA de Denise Desautels a Catorze.cat http://www.labreuedicions.com/esberlar-campana-vidre-sobre-felicitat-imposada-denise-desautels-catorze-cat/ http://www.labreuedicions.com/esberlar-campana-vidre-sobre-felicitat-imposada-denise-desautels-catorze-cat/#respond Wed, 24 May 2017 08:36:06 +0000 http://www.labreuedicions.com/?p=13706 Esberlar la campana de vidre

«Una felicitat imposada» és un llibre sobre tot allò que la vida té de fals

Foto: Bastian Sander

Una vegada em van explicar que, amb sort, la vida comercial d’una obra als llocs destacats de les llibreries és d’uns tres mesos. No us sembla insultantment curta per quelcom que sol costar anys escriure? Si el llibre és bo i ensopega un llibreter apassionat, viurà una mica més, de prescripció i prescripció però, finalment, l’autor, sobretot si ha publicat amb una gran editorial, rebrà aquella carta en què se l’informa que pot comprar els seus propis exemplars a un preu irrisori perquè són a punt de ser destruïts i descatalogats. És per això que el premi Hervé Foulon, que s’atorga a un llibre “oblidat o negligit”, em sembla una idea fantàstica. Gràcies a aquest premi, aquests dies he pogut llegir un llibre fantàstic que, si no fos per aquesta distinció, no m’hauria arribat a les mans: Una felicitat imposada, de Denise Desautels. El premi, que atorga la Societat de Desenvolupament de les Empreses Culturals del Quebec, consisteix en una dotació i una ajuda per reimprimir-lo i donar-li una nova vida. Així, el llibre de Desautels, escrit el 1995, ha estat rescatat de l’injust cementiri dels llibres deu anys després i LaBreu Edicions ha aprofitat l’avinentesa per editar-ne una traducció esplèndida de Toni Clapés. No una nova vida, per tant, sinó dues, com a mínim.

Desautels va quedar òrfena de pare als cinc anys. Després d’aquesta, tot un seguit de morts van marcar la seva vida. La seva mare va voler que la petita Denise passés el tràngol de la manera més amorosa possible, tancant-la en una bombolla de felicitat impostada i gairebé obligatòria que la seva intuïció infantil, segons explica a la novel·la, ja interpretava com a falsa, per bé que benintencionada. Des de ben menuda comença, doncs, una recerca de la veritable felicitat, sense abandonar el rol que sap que li pertoca dins la família.

Ho explica d’una manera fragmentària, talment com si tanqués els ulls i ens transportés al moment exacte del record: un hospital, una planta baixa o un pis de quatre habitacions on viu molta gent. L’escola de monges i la Denise cinc, nou o quinze anys, en una exposició de Van Gogh, que visita amb la seva inseparable amiga Lou, on té l’epifania definitiva que li permetrà encaminar la seva vida i entendre que de la tristor també en poden sortir les coses més belles.

D’Una felicitat imposada em criden l’atenció diverses coses: la manera com la Denise explica la mort –o el record de la mort– des de la seva mirada infantil. Com sap transmetre l’empatia que de nena va sentir per la resta de membres de la família. Com va saber de seguida quin era el paper que li tocava jugar i com el drama familiar convivia amb la grisor de després de la Segona Guerra Mundial a França, dominada per l’Església i per la idea que, finalment, els morts descansaven en un lloc millor on, algun dia podran retrobar-se amb els seus. Però sobretot, sento curiositat –la mateixa que sent ella, possiblement– per la manera com intenta buscar quelcom de real, encara que això signifiqui topar-se de front amb tots els perills i amenaces de què la seva mare vol protegir-la.

Sí, és possible que la narració de Desautels sigui el que els anglesos en diuen un coming-of-age, una novel·la de creixement sobre algú que mira de trobar el seu lloc al món, sobre una nena que intenta ser feliç, però també és un llibre sobre tot allò que la vida té de fals, fins i tot quan és una falsedat que vol posar cotó-fluix i esmorteir els cops que necessàriament ens fan créixer.

Tot aquest creixement, passat pel filtre de la memòria i de l’escriptura propicia, com ella mateixa diu a la liminar que obre la novel·la, que sorgeixi una altra veritat, més lleugera, que és la que amara tota la narració i que, al capdavall, s’acaba imposant amb més força que la felicitat. Com el seu Van Gogh epifànic, Desautels aconsegueix endinsar-nos en una narració que, malgrat tenir com a base una tristesa fonda i fins enquistada, és autèntica i bella. I dolorosa, esclar. Com la vida, de tant en tant.

Míriam Cano, Catorze (24.05.17)

]]>
http://www.labreuedicions.com/esberlar-campana-vidre-sobre-felicitat-imposada-denise-desautels-catorze-cat/feed/ 0 13706
Lluís Calvo TALISMÀ i Antònia Vicens TOTS ELS CAVALLS al dossier poètic d’El Punt Avui (21.05.17) http://www.labreuedicions.com/lluis-calvo-talisma-antonia-vicens-tots-cavalls-dossier-poetic-punt-avui-21-05-17/ http://www.labreuedicions.com/lluis-calvo-talisma-antonia-vicens-tots-cavalls-dossier-poetic-punt-avui-21-05-17/#respond Tue, 23 May 2017 08:14:25 +0000 http://www.labreuedicions.com/?p=13703
Lluís Calvo TALISMÀ i Antònia Vicens TOTS ELS CAVALLS al dossier poètic d’El Punt Avui:
 
TALISMÀ de Lluís Calvo:
Un llibre llarg i dens i ric d’un poeta de llarga i fructífera trajectòria que santament les noves generacions reivindiquen com a una de les veus més significatives de la poesia actual. Un llibre carregat d’experiència, bagatge cultural i ambició intel·lectual que parteix del pretext metafòric del viatge i la cartografia per mirar d’explorar el sentit i l’abast de l’existència.
 
TOTS ELS CAVALLS d’Antònia Vicens:
El quart poemari de Vicens des del 2009 quan va passar de la narrativa a la poesia, seguint l’alt exemple de Thomas Hardy. L’autora ha fet l’aprenentatge i ara assoleix la plena maduresa amb un llibre fi, subtil, pregon, inquietant, divers, ric i innovador, que s’ha de llegir lentament assaborint els mots, les imatges, les idees i fins i tot, els silencis.
 
Sam Abrams, ElPuntAvui (21.05.17)
]]>
http://www.labreuedicions.com/lluis-calvo-talisma-antonia-vicens-tots-cavalls-dossier-poetic-punt-avui-21-05-17/feed/ 0 13703
Guillem Gavaldà i Tomàs Arias a la Biblioteca MiraSol de Sant.Cugat (31.05.17) http://www.labreuedicions.com/guillem-gavalda-tomas-arias-biblioteca-mirasol-sant-cugat-31-05-17/ http://www.labreuedicions.com/guillem-gavalda-tomas-arias-biblioteca-mirasol-sant-cugat-31-05-17/#respond Mon, 22 May 2017 10:11:55 +0000 http://www.labreuedicions.com/?p=13699 Convidats poètics: Poe2ia

A la biblioteca de Mirasol, especialitzada en poesia, encetem un cicle en el qual un poeta convida a un altre i mantenen un conversa. Al cicle Poe2ia dos poetes, dos amics, dues veus es troben per recitar, per explicar-nos i per dialogar al voltant d’aquest gènere i de les seves obres.

Dimecres 31 de maig, a les 19.30 hGuillem Gavaldà i Tomàs Arias 

serà (Plaça d’Ausiàs March, 2,  Sant Cugat del Vallès)

 

]]>
http://www.labreuedicions.com/guillem-gavalda-tomas-arias-biblioteca-mirasol-sant-cugat-31-05-17/feed/ 0 13699
LA CARPETA ÉS BLAVA d’Adrià Pujol a ElPuntAvui (21.05.17) http://www.labreuedicions.com/carpeta-blava-dadria-pujol-elpuntavui-21-05-17/ http://www.labreuedicions.com/carpeta-blava-dadria-pujol-elpuntavui-21-05-17/#respond Mon, 22 May 2017 09:19:21 +0000 http://www.labreuedicions.com/?p=13694
 La carpeta és bona
  • Adrià Pujol Foto: SARA CABARROCAS.
És un híbrid d’assaig, d’erudició, de novel·la

Al’Empordà hi ha tres grans grups: els que hi viuen, els que són empordanesos i els que, a més de ser-ho, de tant en tant necessiten reafirmar-ho. Potser perquè a vegades els sembla que no ho acaben de ser del tot. L’Adrià Pujol és d’aquests tercers. Però coneix l’Empordà molt millor que quasi tots els del segon grup –ben entès: el Baix Empordà; l’Alt, és com Sibèria–. La Judit Pujadó i jo vam descobrir-lo i vam descobrir-ho a Escafarlata d’Empordà, vam corroborar-ho amb Picadura de Barcelona –Barcelonins: Pla ja ha arribat!– i l’editor Josep Lluch va fer el tercer pic i el repicó amb la Guia sentimental de l’Empordanet, que no és ben bé una guia perquè no hi trobareu la cova dels Nyerros fins a la tercera edició.

Ara, amb La carpeta és blava, sembla que ens parla del collonar. Miquel Martín prova de delimitar què és collonar en el pròleg. Però ja en el pròleg indica al lector que hi sortirà tot i tothom: d’Aristòtil a Josep Pla, Ventura Ametller i fins i tot un tal Xavier Cortadellas. Ja es veu, doncs, que en això del collonar –jo en dic també acollonar– hi quep –perdó, hi cap– pràcticament tot i tothom: gent que acollona i gent que només ha estat acollonada, collonades diverses, bromes, sarcasmes, anècdotes, ironies, opinions, personatges que badallen, personatges que ens prenen el pèl, elucubracions, picades d’ullet, geografia empordanesa, dubtes i, sobretot, moltes i moltes cites.

De manera que, tot seguit, a les planes que continuen el pròleg, l’Adrià no fa res més que confirmar el que Miquel Martín escrivia al pròleg: “I, d’entrada, recorre als pesos pesants de l’antropologia i el pensament: […] Kant, Hegel i Bataille […] (però no us espanteu pas)”. Un altre que acollona fi, en Miquel. No us espantéssiu pas, però aneu passant a la dutxa.

Ni ell ni en Pujol no troben collonar al diccionari. Els falta afegir-hi una a. Acollonar. Hi és, però només en el sentit d’acovardir. I acollonar no és només això. O collonar, perquè els del triangle de les Bermudes –Begur, Palafrugell i Regincós, perdó, Regencós!– ho diuen així. I els de l’índex més oriental del triangle –Begur– a més de no dir mai el so neutre inicial, resulta que salen. Deu ser per això també que es collonar es va perdent. Vas a Begur, et collonen i resulta que no entens què et diuen. I això si parlen, perquè en Paco Dolz parla poc. L’Adrià ens ho ha explicat uns quants cops en uns quants llibres.

Torno al començament. Si l’Adrià repeteix a La carpeta és blava unes planes de l’Eclipsi –un llibre que va començar un tal Perec i que ha acabat un bacanard passat pel pòsit de Ventura Ametller–, jo bé puc reaprofitar una ratlla que he escrit suara. A l’Empordà hi ha tres grans grups: els que hi viuen, els que són empordanesos i els que, a més de ser-ho, de tant en tant necessiten dir-ho. Abans els del grup del mig s’entenien en una llengua que no era a l’abast dels altres perquè collonar, tal com va repetint en Pujol i com repeteixo jo, és també formar part d’una tribu. Només s’entén del tot –o un xic– quan se’n forma part. Abans, doncs, entraves en una barberia, i veies que hi havia mig poble i que et tocava quedar-t’hi fins a les petites. Com que ningú no et deia res, monologaves durant cinc minuts arreglant el món fins que, entre tots els afaitats i els que afaitaven, et contestava un i encara només et deia: “Prou.” Però prou no volia pas dir que t’aturessis, sinó que encara et faltaven uns minuts més de garlar perquè el món comencés a notar-ho.

Avui, a mi em fa l’efecte que la majoria dels que acollonen són sobretot en el primer grup. Però no pas tots els que viuen al Baix Empordà, sinó només alguns dels que hi han arribat fa poc. D’estranquis i com han pogut. Perquè també com ve a escriure en Pujol, el collonar malviu difícilment en un medi dominat per l’educació, per la civilització, pels egos i pel noucentisme. I és per això que, entre tants que fan taques i que es diuen pintors o que entre tants que s’autopubliquen o que publiquen per als amics i que es diuen escriptors, el collonar no s’acaba d’entendre. N’han de dir ironia, que no és ben bé el mateix perquè la ironia és una adhesió incompleta, com escriu Pujol. Que collonar és ésse-ne, diguem-ho a l’empordanesa. Formar-ne part.

La carpeta és blava té un subtítol molt planià: Notes sobre l’humor empordanès. És tan sentit que és un xic empordarès. Però és aclaridor i efectiu. I exacte. Mossèn Pujol, vós que en sabeu, vós que heu convertit La carpeta és blava en un híbrid ben aconseguit d’assaig, d’erudició, de collonada, de guspireig i de novel·la, il·lustreu-nos, ara que podeu viure d’escriure, amb més exemples i amb més anècdotes. Que, si no ho feu, hi ha el perill que amb tanta cita d’erudició universitària com hi ha en aquest bon començament, acabem tornant-nos més avorrits i més rucs. Sí. Aquest primer volum està bé. Però hi ha més budell que no pas sal i pebre. Sort del gran espetec de la bona traca final. Mossèn: quins últims capítols de reverend, que diria Pla! Ens acollonem perquè estem vius, però només s’acollonen els que són vius. Vós que en sabeu, doncs, aneu a les anècdotes de fons, que en el fons hi ha la superfície, tal com repetia també Pla. Cara a barraca, doncs, i rumbo al Cairo!, que deia el Godo.

Xavier Cortadellas, ElPuntAvui (21.05.17)

]]>
http://www.labreuedicions.com/carpeta-blava-dadria-pujol-elpuntavui-21-05-17/feed/ 0 13694