a la revista Caràcters nº64 també parlen d’ULTRACOLORS d’Albert Forns

… igualment singular i interessant, és Ultracolors. La majoria dels poemes del volum són breus, funcionen com flaixos desconjuntats, tenen com a punt de partida un artista modern i remeten al buit existencial llampant que tantes vegades ha retratat el cinema indie o l’art contemportani. Pel ritme, l’estructura, la galàxia semàntica i l’extensió, és evident que són poemes que cerquen l’impacte. Per això poden semblar, a vegades, un punt arbitraris i reiteratius. Però enganxen. Com les cançons pop, només fan servir tres acords, però sonen bé.
Pere Antoni Pons ( revista Caràcters nº64)