LES CIUTATS I ELS HOMES. Carles M. Sanuy
setze
Títol_ Les ciutats i els homes
Autor_ Carles M.Sanuy
Col·lecció_ Alabatre, 16
Pàg_ 55 pàg
PVP_ 12 euros
ISBN_ 978-84-937152-4-3
Ha estat el responsable, entre altres iniciatives, dels Poeticae, els primers recitals poètics de gran format que es van celebrar a Lleida entre el 1986 i el 1987, i que van ser un clar precedent dels cèlebres Encontres de creadors i de l’actual Festival Internacional de Poesia de Lleida, que també han estat possibles gràcies a la seva tasca d’organització i logística i a la seva voluntat de portar el fet creatiu més enllà de l’experiència individual de l’artista. D’aquesta manera també és responsable, amb Carles Hac Mor, del cicle de tertúlies i recitals Ponentades, i és el creador de la col·lecció de “plaquettes” Els quaderns de Mahalta.
Fins ara ha publicat:
- Història circular. Pròleg de Jaume Pont. Editorial Columna. Barcelona 1985
- El vast desert. Edició bilingüe català/castellà. Traduccions de Jordi Virallonga. Edicions Subcutànies. Barcelona /Mequinença 1991
- Jardins d’Al-Balaqí. Editorial Columna. Barcelona 1987
- Ballo in maschera. Amb Benet Rossell. Pròleg d’Àlex Susanna. Editorial Milenio – Morphosi. Lleida 2000.
- Els límits de la boira. Morphosi. Lleida 2004. plaquette editada en ocasió de la lectura celebrada a L’Horiginal (BCN) l’octubre de 2004.
- Àyera. Morphosi. Edició de bibliòfil que inclou un gravat de Benet Rossell. Lleida 2006.
- De les llacunes ermes. Amb il·lustracions de Benet Rossell. CCG Edicions. Girona 2007.
- Nadala 2007. Edició de bibliòfil que inclou un gravat de Josep Guinovart. Fundació Privada Espai Guinovart. Agramunt 2007.
El seu darrer treball, Les ciutats i els homes, consta d’una trentena de poemes de caire discursiu basats en l’estructura del sonet. En ell, Sanuy, sense caure en l’encarcarament que sovint comporta en molts autors l’encaixar el seu discurs en una estructura tan tancada i rígida com el sonet, reflexiona a partir d’un distanciament irònic marcat per l’experiència però sense que l’experiència personal protagonitzi en cap cas l’essència dels poemes, i ho fa sobre el pas del temps i el com aquest pas relativitza les coses i les desdramatitza amb una cruesa i un nihilisme conceptualitzat que sovint esdevenen colpidors. Un tema recurrent de la literatura universal però tractat des d’un punt de vista del tot personal que malgrat estar molt proper a la poesia de l’experiència que tants èxits (o dos èxits) ha tingut ens els darrers anys a casa nostra, se’n desmarca a través del comentari políticament incorrecte, allunyat de les lliçons i consells morals a què ens té acostumats aquest tipus de poesia sovint massa fàcil d’assimilar.
D’ell n’han dit:
Cada poema de Carles Sanuy és una densíssima territorialitat de vivències i d’intencions. Una concentració límit on la impulsió i la intel·lectualització es transfiguren en pur fibló que sacudeix la història i el protoplasma del lector. (Guillem Viladot)
Heus aquí la màscara del poeta, el relleu del veritable rostre: saber-se una imatge canviant en el voraginós teatre del temps. (Jaume Pont)
La poesia de Carles M. Sanuy no té res, però es pot mastegar. (David Castillo)
L’obra de Carles M. Sanuy avança amb passa lenta i atenta només als propis refluxos, com crec que hauria de passar gairebé sempre amb la poesia. (Àlex Susanna)
Cadascun dels poemes que ens ofereix Carles M. Sanuy (…) se sustenta, rere el seu aparent de brevíssim i intens instant d’il·luminació poètica, en una manera d’entendre la poesia que bé pot inscriure’s en la conceptualització (…). I que se situa a les antípodes de l’experiència, entesa aquesta com un pur transitar d’informacions. (Antoni Clapés)
Encara que soni a pretensió crítica, De les llacunes ermes és del tipus de llibre de poesia que millor retraten el sentiment contemporani de vacuïtat i nihilista, de la humanitat occidental. (Josep Borrell)
… un poeta que viatja fins als límits del llenguatge i només quan troba aquest desert on cada paraula significa des de la seva postura primigènia ens mostra els resultats de l’arriscada empresa. (X. Ricardo Trigo)
