MI-TE-LES. Miquel Izquierdo

Títol_ Mi-te-les

Autor_ Miquel Izquierdo

Col·lecció_ Alabatre, 8

Pàg_ 77

Miquel Izquierdo pertany a una generació d’individualitats absolutes que molt sovint han patit el desdeny del món editorial i crític quan la seva poesia triomfava en l’àmbit directe dels recitals. Miquel Izquierdo n’és un dels casos, i és un plaer i un privilegi per a LaBreu Edicions poder apropar al públic la seva especialíssima poesia. Especialíssima perquè pertany a un àmbit, el que es mou a cavall de la sàtira i del retrat social, que és ignorat reiteradament per les patums culturals, com si aquesta mena de poesia, de gènere?, no fos digna de ser tinguda en compte. Però hi ha una part de la nostra poesia que tira cap aquí (Casasses, Subirats, Arias, Pedrals, Urpinell, etc.) i que ha trobat un públic lector fidel que caldria no menysprear. Especialíssima, també, perquè la veu d’Izquierdo és una veu que prové d’una tradició curiosa i singular. Sagarra i Pere Quart comparteixen prestatge referencial amb autors com Cecco Angiolieri, poeta sienès medieval jocós, i amb tota una tradició poètica italiana que deriva en influències tan remarcables com Eduardo de Filippo, però també amb autors realistes com el poeta de Chicago Carl Sandburg. I totes aquestes influències esclaten en una poètica que maltracta el llenguatge fent-lo a voltes cantellut, com Foix, alhora sonor i rítmic, malgrat el despreci per la mètrica que Izquierdo canvia per un ritme dur i supeditat a la pròpia generativitat del llenguatge pretesament col·loquial però empeltat de referències culturals i d’un lèxic sovint difícil per al lector poc preparat. A partir d’aquí, Izquierdo converteix el seu vers en un homenatge, sovint emprenyat, de vegades des de la impotència, a la temptació de la carn, però també en una visió del món que, malgrat el món, acosta el lector a una reconciliació amb els petits detalls que el dia a dia i la ciutat, una Barcelona sempre present i sovint protagonista, ens posen al davant i que sense la mirada especial del poeta passen sense fer soroll.

Miquel Izquierdo va néixer el gener del 1967 i pertany, doncs, a aquella mena de generació sense consciència grupal que, nascuts a meitats dels seixantes, han apostat sempre per una ambició literària, un desdeny per l’èxit comercial i una indiferència absoluta cap al capellanisme i vers les etiquetes generacionals.Ha estudiat Filologia Italiana i treballa de traductor (darrerament, Dylan).