Símbol 47 d’Anna Gual a la tria de lectures de Vicenç Llorca, Serra d’Or (desembre 2015)

Anna Gual Símbol 47

LaBreu Edicions, Barcelona, 2015.

Sota la direcció d’Ester Andorrà, Ignasi Pàmies, Marc Romera i Clara Font, va avançant la col·lecció de poesia de LaBreu Edicions, que ja s’ha convertit en una plataforma excel·lent per a la poesia catalana en general i per a la jove poesia en particular. En aquest context, cal celebrar l’aparició del poemari Símbol 47. L’autora, Anna Gual, va néixer a Vilafranca del Penedès el 1986 i es va donar a co- nèixer precisament en aquest segell editorial el 2008 amb Implosions. Posteriorment, ha publicat Passa-m’hi els dits (2012) i L’ésser solar (2013), aquest darrer un excel·lent poemari que va merèixer el premi de Poesia mediterrània Pare Colom 2013. Anna Gual pertany, doncs, a la promoció de poetes nascuts a la dècada dels vuitanta, que ha donat continuïtat i nor- malitat a la tasca de les generacions anteriors i, a més, ha afegit un gran nombre de dones poetes.

A Símbol 47, Anna Gual confirma la bona trajectòria establerta pels llibres anteriors i dóna un nou impuls a la seva obra. En l’interessant epíleg que signa un altre poeta d’aquesta generació, Esteve Plantada, i que duu per títol «L’equilibri en lluita a la gruta ancestral», podem llegir: «El símbol 47 és Ag. És una constatació de certeses, totes elles deixades anar a l’aventura meravellosa de cercar un lector que se les apropiï, que vulgui jugar, que sigui còmplice. Perquè Ag vindria a ser Anna Gual. I la poesia d’aquesta poderosa Ag —d’Anna Gual, pel que fa al cas— és un devessall de pura complicitat.» I aquest joc que la poeta estableix amb el lector reconeix una dialèctica fonamental entre la dimensió sòlida dels elements i la dimensió intangible de la metàfora poètica. D’aquesta manera, el llibre comença, com si es tractés d’un pròleg, amb la definició de la plata: «Element químic de nombre atòmic 47 i símbol Ag […]. És molt dúctil i mal·leable.» Com dúctil és també la seva poesia, que oscil·la des de la matèria fins a l’aire amb un gran talent i acompanyada per unes belles il·lustracions d’Ana Cabello.

Poemes com «L’iris del Déu cec» o «La simetria» ja demostren una de les virtuts del bon poeta: la potència en la creació d’imatges. Així es des- cobreix la «llenya encesa / a l’interior de cada llamp» o una mirada a través «com si la fusta fos de vidre de sucre, / com si / la fusta fos un animal dissecat». La poeta se sent «… la millor mare del buit, / la germana més atenta de l’espera». I en aquesta duc- tilitat per la qual es passa d’«El mico d’ivori» a «Els suburbis de la paraula» es reconeix el mestratge d’un gran poeta contemporani com Màrius Sam- pere i una lectura atenta de la tradició simbolista fins als nostres dies, amb referents tan significatius com el de Saint-John Perse. Símbol 47 constitueix, doncs, una bona ocasió per a descobrir el talent d’Anna Gual.

Serra d'Or-672 desembre 2015.pdf

Vicenç Llorca, Serra d’Or (desembre 2015)

Download Best WordPress Themes Free Download
Download WordPress Themes Free
Download Best WordPress Themes Free Download
Download WordPress Themes Free
lynda course free download
download lenevo firmware
Download Best WordPress Themes Free Download
udemy course download free

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter