“Tom, Jerry i Jorge Bucay”. La revista Mondosonoro parla amb Jordi Nopca sobre «El talent»

El periodista i escriptor Jordi Nopca acaba de publicar la seva primera novel•la, “El Talent”, amb Labreu edicions.

Deixar-se créixer barba fa interessant. És el gest manifest que els andrògens treballen a tot drap i que la força, la mala llet i el sexe consumat deixen enrere la cara del nen mec per sempre. En Jordi Nopca es va deixar barba durant els quatre mesos que van durar les correccions de la seva primera novel•la, « El Talent », diu que «per exterioritzar el patiment que va suposar» i afageix que «em van dir que semblava més un escriptor, amb pèl. No sé què dec semblar sense, potser un capullo”.

Periodista cultural i “escriptor patològic”, Nopca narra les aventures d’una parella fiblada per la joventut, i la seva peculiar gallina dels ous d’or: una màquina que detecta el talent literari. La il•lusió que tenen és “soterrar les seves arrels petitburgeses i fer créixer l’arbre selecte de l’aristocràcia”. A la pràctica, fer-se rics publicant un best-seller a la seva petita Editorial del Cocodril, i així poder arreglar-se la cuina i el bany. Les peripècies dels protagonistes tenen un ritme trepidant, destil•len humor fi i es topen amb gavardines, sicaris i persecucions que tal com diu l’autor, “agafen un esperit ‘Tom i Jerry'”. Vaja que “tot plegat és una mica terrorista però no es mata a ningú”. En la línia dels atemptats inofensius (amb més o menys mala llet), a “El Talent” la noia té enemics que se li apareixien en somnis amb forma de Jorge Bucay, Michael Crichton o Helen Fielding. L’autor cita compulsivament i entafora en la història a Elfriede Jelinek, Monzó, Proust o Pessoa. També són irrefrenades les cites musicals, que van des de Flaming Lips a Azúcar Moreno. Homenatges i clatellades a banda, Nopca diu que a Catalunya, l’aparell caçatalents pitaria bastant. I quan li pregunto que què tindrien en comú Edicions Cocodril i Labreu Edicions és categòric “la seva temeritat”.

Rita Pere Mondosonoro, juny 2012