LA FILIAL de Dovlàtov, l’editor Ignasi Pàmies ens parla de l’autor i l’obra, traduïda per Miquel Cabal Guarro i us n’oferim un fragment Vilaweb (26.02.16)

LaBreu publica una nova novel·la de Serguei Dovlàtov, ‘La filial’
L’editor Ignasi Pàmies ens parla de l’autor i l’obra, traduïda per Miquel Cabal Guarro i us n’oferim un fragment
L'escriptor Sergei Dovlatov. Labreu acaba de publicar 'La filial', en una traducció de Miquel Cabal.L’escriptor Sergei Dovlatov. LaBreu acaba de publicar ‘La filial’, en una traducció de Miquel Cabal.

Aquest divendres 26 de febrer, a les 21.30, es presentarà l’obra ‘La filial’ de Serguei Dovlàtov al bar Heliogabal de Barcelona, amb la presència dels editors de Labreu, el traductor Miquel Cabal, el bibliomàntic Roger Peláez, i els lectors Joan Vigó i Martí Sales. Es promet vodka del bo i tapes russes. Per a qui no conegui l’autor i l’obra, l’editor Ignasi Pàmies ens el presenta abastament en el text que segueix. També us oferim un fragment de l’obra.

Les cinc novel·les de Dovlatov publicades per Labreu, dins la col·lecció La intrusa.
Les cinc novel·les de Dovlatov publicades per Labreu, dins la col·lecció La intrusa.

Dovlàtov, un escriptor que crea addicció
per Ignasi Pàmies

«Si no coneixeu Serguei Dovlàtov, aleshores teniu la sort de poder-lo descobrir i assaborir per primera vegada. És un autor que desperta passions. I en molts casos crea addicció. N’hem arribat a publicar cinc llibres i molts lectors encara ens demanen: «Quan sortirà el proper Dovlàtov?» Potser això es deu al seu estil inconfusible de frases curtes, diàlegs esmolats i humor corrosiu. Té la capacitat de retratar personatges amb tres pinzellades i de fer-nos passar de la melancolia a la rialla en 3,4 segons.

Però també pensem que el fenomen Dovlàtov a casa nostra, no seria el mateix si no fos pel bon ofici de Miquel Cabal, traductor amb una llarga trajectòria, que aconsegueix fer-nos propers el món i la veu de l’autor rus. 

Nascut a Rússia el 1941, Dovlàtov va patir la censura com a periodista i com a escriptor. A finals dels setanta el règim soviètic el va convidar a marxar a l’exili i amb certa recança va emigrar als Estats Units. A Nova York va col·laborar amb premsa i ràdio de l’emigració russa i va assolir cert reconeixement gràcies a la publicació dels seus contes a la prestigiosa revista ‘The New Yorker’. Però mai no va arribar a veure publicada la seva obra a Rússia perquè va morir prematurament el 1990 i la seva obra es va començar a publicar després de la caiguda del Mur. 

Justament Nova York és el punt de partida d’aquesta novel·la, ‘La filial’. El protagonista es diu Dalmàtov i és un personatge de ficció que comparteix molt elements biogràfics amb l’autor. Treballa a una ràdio feta per emigrats russos crítica amb el règim soviètic. El director li  encarrega anar a Califòrnia per fer un reportatge sobre un simpòsium dedicat a la futura Rússia. En la trobada s’hi reuneixen totes les sensibilitats de l’exili rus, algunes d’elles irreconciliables. En fa un retrat còmic i alhora tendre. Tots ells són “la filial” de Rússia i discuteixen com hauria de ser el nou país, un cop alliberat del jou de la dictadura. Cadascú la somnia ben diferent.

Però l’estada de Dalmàtov a Califòrnia pren un gir inesperat quan a la seva habitació d’hotel hi apareix una dona que li demana diners i ajuda. És la Tàssia i feia més de quinze anys que no la veia. Ell es voldria fondre. Està casat, amb fills, i no vol maldecaps. Aquesta dona és un huracà i li porta records d’una relació apassionada en què ell va perdre els papers repetidament. Ara ell és gat vell, però el lector no té gaire clar cap on derivarà la situació. De la mà dels seus records, viatgem al Leningrad dels anys seixanta, quan Dalmàtov era un jove estudiant enamorat de la Tàssia, que s’esforçava perquè no se li notés, però que en el fons organitzava tota la seva existència al voltant d’ella. Hi descobrim una època desconeguda de l’autor, però també una visió de l’amor absolutament inèdita per als seus lectors. Fins ara els protagonistes de les narracions dovlatovianes sempre s’havien fet els desmenjats quan parlaven de les relacions de parella. Aquí veiem un home subjugat per la força incontrolable d’Eros.  El lector l’acompanya en la seva lluita per mantenir l’equilibri davant les temptacions i la nostàlgia dels amors de joventut.

Dovlatov, de jove, a l'època de la universitat.
Dovlatov, de jove, a l’època de la universitat.

Fins ara coneixíem el seu insòlit àlbum familiar, gràcies als relats de ‘Els nostres’(LaBreu, 2014), on repassa les vides d’una nissaga que abraça tot el segle XX, farcida d’anècdotes i històries d’homes i dones que se’n surten com poden, en un país caòtic i absurd.  L’emigrat de ‘La maleta’ (LaBreu, 2010) recupera uns objectes aparentment anodins, però que actuaran com a catalitzador per relatar alguns dels episodis més lluminosos de la seva vida a l’Unió Soviètica. ‘A La zona’ (LaBreu, 2009) Dovlàtov ens parla de la seva experiència com a vigilant en un camp de presoners comuns. Descriu la tensió entre presoners i guàrdies. I amb les històries que explica el lector no sap ben bé a quina banda hi ha els homes més cruels. ‘El compromís’ (LaBreu, 2011) es basa en la seva experiència com a periodista al Tallin dels anys setanta. Hi trobem els textos que la censura li va permetre publicar acompanyats de les històries que quedaven silenciades. L’enginy de l’autor i l’aiguabarreig d’indignació i estupefacció provoquen que la rialla del lector esclati sense reserves i que ressoni en el buit de la veritat oficial.

’La filial’ és doncs un Dovlàtov ben diferent i alhora és una novel·la cent per cent dovlatoviana. És la cinquena del nostre catàleg i no serà l’última. És la setzena proposta de la col·lecció La Intrusa. Després d’uns inicis en què vam publicar principalment poesia, el 2009 vam crear la nostra col·lecció de narrativa traduïda. I va ser en gran part perquè volíem compartir la nostra passió per autors que, com Serguei Dovlàtov, eren inèdits o descatalogats en català. En aquesta col·lecció hi han anat apareixent obres poc conegudes a casa nostra d’autors com Evelyn Waugh, Anaïs Nin, Marguerite Duras o Emmanuel Carrère. Esperem doncs que si no el coneixeu us llanceu a tastar Dovlàtov i d’altres títols de la col·lecció.»

Filial coberta

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter