Arran de la tasca de mobilització dels lectors rousselians per tot el món que ha realitzat Joan Bofill per rodar el seu documental, i també com a fruit de sis anys de recerca, ha nascut una fundació amb seu als Estats Units que presideix el mateix Bofill, mentre que el chairman és el poeta John Ashbery. “L’objectiu és aglutinar els lectors de Roussel i també donar una continuïtat al documental, però estem en una fase inicial”, comenta Bofill. S’ha enregistrat als Estats Units com a fundació “non profit” per trobar més fàcilment finançament. A part d’aquesta nova entitat ( raymondroussel.org ), existeix l’associació Centre d’Études Raymond Roussel, basada en París, que promou la investigació al voltant d’aquest escriptor il·lustre, però encara poc conegut.
Aquesta entitat va coeditar la primera traducció catalana de la novel·la cabdal de Roussel, Locus solus, juntament amb Lleonard Muntaner (2012) en una luxosa edició. El traductor és el poeta, escriptor i professor Joaquim Sala-Sanahuja, que va obtenir el premi Mots Passants de la UAB, el 2013, per aquest treball.
Més recentment, s’ha publicat Noves impressions d’Àfrica (Labreu Edicions, 2014) a càrrec de l’escriptor i poeta Jordi Vintró. És una acurada edició bilingüe que juga amb els colors en la tipografia per marcar els diferents textos dins dels parèntesis. “Utilitzar diferents colors era el projecte original de Roussel, tot i que a l’època no es va poder fer per motius tecnològics, i ho va resoldre amb parèntesis múltiples.” Vintró, que va traduir aquest títol per iniciativa pròpia, comenta que ha estat tot un repte i un estímul enfrontar-se a una obra tan complexa: “Algunes coses les he hagut de d’adaptar al català i no he pogut fer una traducció literal, però he respectat el vers i les homofonies que no es veuen en el text”. Per aquest treball minuciós va merèixer el premi de Traducció Ciutat de Barcelona el 2015.
Anteriorment, Ramon Lladó i Annie Bats havien traduït l’obra Impressions d’Àfrica (Edicions 62, 1991).
