“Aiguabarreig de solituds” sobre LA VASTITUD d’Adrià Pujol, Lucia Pietrelli i Albert Pijuan al Diari de Girona (16.02.20)

Aiguabarreig de solituds

LaBreu Edicions publica «La vastitud», amb relats d’Adrià Pujol, Lucia Pietrelli i Albert Pijuan escrits després de compartir cinc dies en un mas al delta de l’Ebre

Albert Pijuan, Adrià Pujol i Lucia Pietrelli, fa uns dies a Barcelona.

Albert Pijuan, Adrià Pujol i Lucia Pietrelli, fa uns dies a Barcelona. ester andorrà

Una estada de cinc dies en un mas isolat amb el paisatge horitzontal i tranquil del delta de l’Ebre com a únic veí per gestar un llibre de relats de tema absolutament lliure. La proposició amb què LaBreu Edicions posa a prova tres autors arriba a la tercera edició amb un nou volum, La vastitud, en què Adrià Pujol, Lucia Petrelli i Albert Pijuan plantegen tres narracions tenyides de solitud i aïllament.

El projecte de llibres del Mas Bernis, una casa rural de l’Aldea, va néixer el 2015 amb l’objectiu de publicar un llibre cada dos anys escrit per tres autors després d’estar-se al delta de l’Ebre la primera setmana de juny. Fins ara dins la subcol·lecció La Cicuta del Bernis s’havien publicat La recerca del flamenc de Joan Todó, Sebastià Portell i Jaume C. Pons Alorda i Cremen cels, de Míriam Cano, Martí Sales i Antònia Vicens.

Cada una de les estades ha estat diferent en la manera com s’han organitzat els escriptors, i aquesta forma de fer s’ha traslladat després als relats, que tot i que no és una exigència de l’editorial, han acabat tots xopats de l’ambient, fent alguna referència al delta.

«Convius amb els altres autors de dilluns a divendres i és tot molt calmós. És un xoc, perquè passes de mil a zero i de zero a mil de nou, perquè al cap de setmana la casa es transforma i acull una festa amb recitals i molta gent de la zona», explica l’escriptor begurenc Adrià Pujol, col·laborador de Diari de Girona.

Al seu relat, l’autor de La carpeta és blava Míster Folch planta tres forasters vinguts de la metròpoli en aquest terreny feréstec i xafogós. Hi arriben amb la missió d’exterminar l’implacable plaga del cargol poma, però la rebuda de la gent de la zona serà de tot menys acollidora.

«M’interessa aquesta zona desdibuixada que hi ha entre dos mons que no són compatibles, la zona de fricció i contacte entre els de la ciutat i els del poble, i em venia perfecte que hi hagués uns aborígens sorruts i tres persones de ciutat que no se’n surten, perquè els uns es fan de mirall amb els altres», continua.

«Són mal rebuts, però no s’acaben d’eliminar l’un a l’altre, cadascun queda davant les seves pròpies misèries», afegeix.

Lucia Pietrelli aboca el lector a la vora del riu, amb la història d’una filla condemnada a rondar entre els límits d’una vida estàtica als arrossars i una mare que li fa de mirall, mentre que Albert Pijuan el trasllada a la lluna, amb el primer home que hi viu. Allà, acompanyat de robots molt sofisticats, barrina sobre si la missió al satèl·lit de fa cent anys va ser real o una enganyifa.

Alba Carmona, Diari de Girona (16.02.20)

https://www.diaridegirona.cat/cultura/2020/02/16/aiguabarreig-solituds/1029633.html

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter