EL SETEMBRE I LA NIT de Maica Rafecas a LetrasEnVena (23.04.21)

EL SETEMBRE I LA NIT DE MAICA RAFECAS

Estem d’enhorabona! Maica Rafecas ha publicat la seva primera novel·la després de guanyar el premi València Nova Alfons el Magnànim amb el seu llibre de poemes, Blanc breu i no podia haver fet un debut millor. Aquesta novel·la ens mostra que existeix vida més enllà de les novel·les comercials, escrites quasi per encàrrec per les grans editorials més com un producte de consum que com una obra literària, i que, com passa amb el menjar ràpid, prompte cauen en l’oblit, gairebé no deixen impremta en el lector i quan les acabem necessitem una altra per a tornar a omplir el buit que tornem a tindre. L’obra de Maica Rafecas s’allunya d’aquesta construcció i ens endinsa en una història que fuig de l’estètica i de la superficialitat, per a recordar-nos que en aquest atrafegat món en el qual vivim encara hi ha persones que estan disposades a lluitar per mantenir un altre estil de vida, uns records d’una vida que avançava amb menys pressa, una defensa d’una visió de la vida diferent, sense caure en l’escrit pamfletari i superficial.

El setembre i la nit, de Maica Rafecas ens conta la història de l’Anaïs, una dona que, davant la imminent expropiació de la vinya familiar per a fer lloc a la construcció d’un polígon industrial, pren partit en contra i convencerà al seu pare i la resta de la família de no acceptar la indemnització. A partir d’ací, començarà una lluita en solitari, a mig camí entre l’heroisme i la bogeria, una defensa de les seves creences i de la terra que es tornarà obsessiva i demencial, als ulls de la resta de la família i dels veïns que veuen en aquest projecte una oportunitat de rendibilitzar unes terres que ja gairebé ningú aprofita. Però l’Anaïs pensa d’una altra forma, i més enllà de l’aprofitament econòmic, està disposada a defendre la història de la seva família i les seves arrels, encara que això suposi arriscar la seva vida i deixar de banda a la seva filla petita, Foix i al seu exmarit. Per una altra banda, el seu germà petit Jan no acaba de trobar el rumb de la seva vida i camina donant tombs, sense trobar ni estabilitat laboral ni sentimental amb la Samira, una amiga-amant. I la resta de la família i del poble pensen que l’Anaïs ha perdut el cap i que imagina gent que li acompanya al camp, però potser no tot és tan simple i no està tan guillada com pot semblar.

Maica Rafecas ens ofereix una òpera prima que dissecciona les arrels, la idea d’identitat i de pertinença a un lloc, una història sobre la recerca i la construcció de la nostra individualitat i al mateix temps sobre els interrogants que ens plantegen els canvis, els nous temps que ens atropellen i acaben transformant la nostra realitat. Aquesta obra és un exemple de l’estil de Maica Rafecas, qui construeix una història amb una prosa precisa, intimista posant la mirada tant als detalls més obsessius com fent un retracte panoràmic de l’entorn. Ens dissecciona amb una mirada d’antropòloga uns dels temes que més en voga tenim ara, la recerca d’un equilibri entre les tradicions del món rural i el progrés urbà, la necessitat de defensar el territori enfront de les promeses del progrés. El nostre estil de vida urbà ens demana deixar arrere els costums i estils de vida dels nostres avantpassats a canvi de la promesa d’una millor vida, però ens oblidem dels costs que hem de pagar. Quan acabem la novel·la un es queda pensant si la lluita de l’Anaïs ha valgut la pena. Potser sí. Però a banda d’això, allò que sí que puc dir és que val la pena gaudir d’aquest llibre per la seva sensibilitat sense caure en la sensibleria fàcil, sense posar-nos una sèrie de trampes plenes de tòpics i prenyades de nostàlgia d’una vida més senzilla i romàntica al camp. I, malgrat això ens emociona, perquè l’autora ens endinsa en les relacions familiars, en els valors de l’amistat, l’amor i la cerca d’un sentit de la vida amb el que ens resulta fàcil identificar-nos i gaudir d’històries tan humanes i plenes de talent.

https://letrasenvena.com/2021/el-setembre-i-la-nit-de-maica-rafecas

Rubén Olivares, Letras en vena (23.04.21)

Deixa un comnetari

You must be logged in to post a comment.

Subscriu-te a la nostra newsletter