A PROPÒSIT DE “L’ENUNCIAT” de JOSEP-RAMON BACH (09/12/2012)

Publicat per Rosa Delor (al blog Quaderns de Lavinia)

La poesia gnòmica (del llatí gnome, sentència) té un origen remot, no solament va ser molt difosa en el món clàssic (Hesíode, Focílides, Pitàgoras), sinó també a l’oriental, de manera especial a l’hebreu i a l’indú.  Es diferencia del poema didascàlic per la quasi total absència de sistematització,  i dels proverbis,  pel caràcter d’elaboració en ella present.

Bach és l’home del quadern de notes a la butxaca, perquè la gnòmica és fruit de l’observació i de la saviesa, i requereix gran intel·ligència verbal per a la  captació d’un instant que s’esfumarà veloç, perseguit per un altre que ja reclama atenció. El mon que ens envolta, gairebé mai observat, és un bigbang continu de gestos, mirades, ensopecs, lluïssors que de tan estridents ensordeixen la vista. Josep Ramon Bach, poeta dramaturg i prosista, pertany a la generació de “La revolta poètica, 1964-1982“. El vaig conèixer a la inauguració que es va fer d’aquesta exposició interessantíssima a la Fundació Palau de Caldetes,  el 29 de novembre passat. L’han feta Vicenç Altaió i Julià Guillamon, una garantia. Encara hi sou a temps, no us la perdeu.

Col·lecció Alabatre, núm. 32, Labreu Edicions

L’Enunciat és un compendi de la vida quotidiana d’un escriptor de poesia. Amb les seves inquietuds, les seves fòbies, les seves alegries, els seus excessos d’una passió desbordada, els seus descobriments vitals, les seves necessitats líriques, el tribut al seu entorn humà, les seves crítiques i, per damunt de tot, el seu desig incessant de mirar-se la vida amb els ulls oberts a una creació literària sempre encomanada a l’imaginari. L’Enunciat és un llibre de poemes d’un sol vers, amb vocació lírica però sense fer escarafalls a la prosa més estricta, que marca el ritme de la vida d’un escriptor enamorat de la poesia.

El llibre, que consta de 666 sentències, està dividit en  sis parts de 111 poemes d’un sol vers cadascuna, possible homenatge a les Àurea dicta pitagòriques. L’autor l’ha escrit al llarg dels anys com un company de viatge a qui dedicar les confidències. Un llibre obert sempre a punt per a rebre les inquietuds de cada dia.

666 L’enunciat és una fórmula per definir alguna cosa. O l’expressió d’una idea o d’un fet. O la voluntat de ser un aforisme. O, tal vegada, el reclam d’un poema quan neix.

Per tant, es tracta d’una amalgama d’estils lírics, un calidoscopi de sentiments i un inventari de reflexions. També un dietari personal i, alhora, un dietari universal. Hi ha homenatges a noms llegendaris que formen part de la vida moral i estètica del poeta. Així com memòria dels llocs on un moment o altre l’autor ha cregut sentir-s’hi feliç.

 

17  Aquest poema és parella de fet d’un sonet de Shakespeare.

35  Tot esperant Godot, aquest poema s’asseu al llindar del prosceni.

64  A Ordet, Carl Theodor Dreyer va ressuscitar un mort. Per primer cop i sense que serveixi de precedent, el desi va suplantar la realitat.

82  Aquell poema l’han maquillat amb productes de la prestigiosa marca T.S. Eliot.

116  A Sinera, els camins dubtosos guien la barca del temps.

 

Altrament, és un llibre d’aforismes poètics, de crítica literària.

52  Desconfieu dels potes lúcids, tal vegada arribaran a assolir un prestigi intel·lectual, però mai no consolaran un cor afligit.

95  Aquest poema viu un idil·li apassionat amb una avioneta.

187  El centre del món, és a dir, el centre del prestigi creatiu de la poesia contemporània, es troba al mercat de Sant Antoni de Barcelona, on cada diumenge es practica el lliure comerç de l’intercanvi de cromos.

Un ideari de vida. Una poètica sense pretensions.Un receptari de menges i propostes morals. Un joc d’imatges i d’intencions. El triomf d’un lector apassionat.

24  En general, el poema és un llebrer que escodrinya els cataus de silenci.

9  Quan la clau s’encalla, el pom obre el pany.

186  A Roma, el meu poeta es va quedar adormit en braços de La Pietat de Miquel Àngel.

193  Un sonet que fa segles va caure a l’Arno, avui és una pedra més que sosté el pont vell de Florència.

 

Amb la ironia i la tendresa marca de la casa, l’autor pretén fer-nos còmplices d’una aventura delirant i creativa. Llançar el missatge que, en la diversitat, hi trobarem les coordenades del futur. I que en els marges de totes les acadèmies, hi ha un espai de llibertat, on cercar-hi amb imaginació una altra manera d’entendre la poesia i, per tant, la  vida. L’Enunciat és una mirada rodona a l’entorn feta amb una intuïció desbordant i sense límits.

271  Un llibre de Walt Whitman dormia la mona, obert de pàgines i bocaterrosa, sobre la gespa d’un parc.

534  La rata degana de la Biblioteca de Catalunya només es menja els fulls dels llibres de poesia escrits amb mètrica clàssica.

http://quadernsdelavinia.org/wordpress/?p=3425