ARRELS D’AIRE de Ricard Martínez Pinyol a UH Mallorca (25.07.21)
ARRELS D’AIRE
Joan Todó i Albert Roig ens presenten i dialoguen amb l’obra poètica de Ricard Martínez Pinyol.
Quan algú porta un grapat d’anys dedicant-se el conreu poètic, a vegades arriba l’hora de mirar enrere i fer recompte de la feina feta. Es tracta de fer inventari, és clar, però també de garbellar el que cal salvar de la foguera d’allò que pot caure en l’oblit. El pas del temps ens ajuda a establir la triadella a partir d’aquest altre que ara, tants anys després, potser ja ni recorda el motiu d’aquell poema, ni tampoc qui era el personatge que protagonitzava aquells versos tan antics com estranys. Ara li ha aribt el torna a Ricard Martínez Pinyol, que va créixer a les Terres de l’Ebre i poc després de complir la trentena va decidir venir a viure a Mallorca. Arrels d’aire (LaBreu, 2021) reculle els set llibres de poesia publicats a partir de l’any 1996, incloent-hi l’inèdit titulat Érem tran fràgils, la qual cosa sempre atorga un plus d’interès a les obres poètiques.
Qui ha pogut seguir la trajectòria creativa de Ricard Martínez, sens dubte haurà pogut copsar una mirada, entre sensitiva i minimalista, que l’apropa a les formes orientals, sobretot el haiku japonès, a l’hora de copsar el batec existencial. Sempre depurat i eloqüent, les imatges del poeta ens impacten refulgents: “Passats els freus veuràs la nit, / Des de l’obscur obrirà l’ull- el blau sepulcre de les ones”. Una de les fites en la poètica de Martínez Pinyol és la conversió del jo poètic en una mena d’ull totèmic, vigilant i poderós, que ho mira tot sense jutjar res. El subjecte dels versos es converteix en el vers mateix. Els poetes subtils, gairebé postals de paratges i ambients que s’incrustien a la retina del lector, s’alternen amb la presència d’unes proses sublims, un exercici esplèndid de llenguatge i ritme. Cal no deixar passar aquest llibre, si hom està realment interessat en l’art de la paraula i els petits tresors de la vida.
Per Joan Martorell, UH Mallorca (25.07.21)
