Avanç editorial: ‘Birnam’ de Víctor Sunyol a Vilaweb (21.09.14)

Avanç editorial: ‘Birnam’ de Víctor Sunyol

A partir de Shakespeare, el protagonista de l’obra es fa les preguntes que sovint defugim de fer-nos

BirnamVíctorSunyol

El poeta Víctor Sunyol (Vic, 1955) és a punt de publicar, després de set anys de treball, una nova obra, ‘Birnam’, aquesta vegada des de la narrativa. Apareixerà a Labreu edicions i arribarà a les llibreries el 25 de setembre. Sunyol en diu: ‘Birnam és el bosc que esmenten les bruixes de “Macbeth” en una de les seves profecies: “Macbeth no serà mai vençut, llevat de quan el bosc de Birnam, pel turó de Dunsinane, vagi a lluitar contra ell” (IV-I. trad. Salvador Oliva). L’argument de l’obra fa per manera que el bosc avanci i, per tant, que Macbeth sigui vençut. Però a part de la història concreta, aquesta seqüència pot ser una bona imatge per parlar d’algunes qüestions sobre nosaltres mateixos.’ Llegiu-ne uns fragments (pdf).

Els editors de LaBreu, Ester Andorrà, Marc Romera i Ignasi Pàmies, destaquen de l’obra: ‘Tots els humans ens fem preguntes. Tot sovint fem com qui sent ploure. Però de vegades, gosem escoltar i estirem el fil. En surten més preguntes i respostes provisionals. Aprenem a gestionar-les o obviar-les. Però hi ha dies que els dubtes se’ns fan una muntanya. I ens hi perdem, com en el bosc de Birnam. Un actor de llarga trajectòria es mira al mirall del camerino. Es prepara per sortir a escena. Però el procés alquímic pel qual s’ha de transformar en el personatge no s’ha produït. I el dubte el paralitza. Sortir a l’escenari? Per què? Per a què? A partir d’aquí, mira enrere, als seus anys dedicats al teatre. I parlar del teatre és parlar de la vida. És a dir, l’actor es va plantejant les preguntes més radicals i importants sobre què hi fem aquí tots nosaltres.  I ho fa a partir de cites i reflexions motivades pels dubtes plantejats per Shakespeare. Una obra en què la creació artística i la vida són dues cares de la mateixa moneda. En el cas de ‘La tempesta’, perquè en el personatge de Pròspero hi trobem una al·lusió al poder i la soledat del creador. En d’altres, perquè les passions i contradiccions humanes en són el moll de l’os.’

I Víctor Sunyol afina sobre el moment en que l’actor es prepara per sortir a escena a representar el rei Duncan: ‘És en aquests moments quan comencen a cristal·litzar i a fer-se-li explícites qüestions i dubtes sobre tot allò en què ha basat la seva vida i sobre la seva situació actual. Shakespeare ha estat una constant sempre present en el seu món, en la seva formació i el seu treball, i va filant el discurs a través de cites, referències i comentaris a les seves obres, a personatges i a textos, així com a d’altres autors i obres que estima. El valor de la paraula i la naturalesa i funció del llenguatge, el valor de la paraula dita a escena, el valor i la funció del teatre… Els fonaments de tota la seva vida, dedicada al teatre, se li fonen i ja no pot creure en res. Potser ja només en Shakespeare, que el va acompanyant en aquestes reflexions, o potser ni tan sols en Shakespeare. Es troba caminant sobre el buit, el món se li enfonsa, i tampoc no el salven la seva trajectòria i el seu treball voluntariós d’actor i director, que ara veu inútils i estèrils. Amb totes aquestes reflexions li creix el dubte sobre la conveniència de sortir a escena, mentre el regidor del teatre va anunciant que l’hora s’acosta, fins que arriba el moment de la decisió final.’

Aquest text serà objecte d’una lectura dramatitzada per part de l’actor Lluís Soler (que n’ha realitzat també l’adaptació), dins la programació del Festival Shakespeare, aquest 26 d’octubre, a la Biblioteca de Catalunya.

Montse Serra, Vilaweb (21.09.14)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter