BIRNAM de Víctor Sunyol a @Naciódigital.cat (08.05.16)

Víctor Sunyol, la paraula que avança

L’escriptor osonenc és autor de “Birnam”, una esplèndida obra que agafa la veu de Shakespeare per investigar sobre totes les possibilitats del llenguatge

Víctor Sunyol, poeta i escriptor osonenc | Adrià Costa

La recent jornada de Sant Jordi ha deixat una corrua de noms de més venuts, de més aplaudits, de més signats, de més televisats i de més petonejats. En cap de les llistes, però, no hi ha sortit l’esplèndid Birnam (LaBreu, 2014) de Víctor Sunyol(Vic, 1955), una obra de ressons polièdrics i exigents que és una delectança total pel lector. És ara, un any després de la seva edició, quan aquesta petita joia en forma de soliloqui recobra tota la vigència, en ple esclat fastuós de l’Any Shakespeare. “No és un text sobre Shakespeare, però n’hi ha molt”, explica l’autor, de la mateixa manera que també hi ha referents com Beckett, Sarah Kane o Tarkovski, ànimes habituals d’una obra personalíssima i feta a base de precisió.

En aquest sentit, Birnam és un mostrari de referències constants que no produeixen cap contraindicació, perquè no només no entrebanquen el lector, sinó que provoquen un avançament sobre la veritable qüestió: el complex entramat de l’escriptura, que també és el de la vida. “Shakespeare parla molt de la paraula i de la mort”, motius sobre els quals Sunyol volia indagar, sense fer-ne un assaig. “El llibre és una manera d’enfilar idees que jo tinc de les meves lectures de Shakespeare, lligat amb la desconfiança de la paraula”, un dels grans temes que planen sobre l’obra de l’autor osonenc. Un actor és al camerino preparant-se per representar el rei Duncan a Macbeth.

Entre dubtes i pors, el protagonista viu una crisi de llenguatge que li fa replantejar l’essència mateixa de l’eina que necessita: la llengua. Una crisi que es fa present quan el protagonista no creu en les paraules que ha de dir. “La nostra memòria és feta de referents visuals i textuals, més que de cap altra cosa. A la llarga, els individus aparellem totes aquestes experiències a una experiència textual o sonora”. Un vers que ens fa pensar en un dia concret, per exemple. “Per això el protagonista ho barreja tot, al mateix temps que va traient de la memòria idees, conceptes i frases”. Possiblement, això sigui el que fa que hi hagi tantes citacions, perquè la memòria és llenguatge, vida i obra, un tot que queda certificat en la coherència literària de l’autor d’obres com Quest, NO ON (rèquiem) o Quadern de bosc.

Víctor Sunyol. Foto: Adrià Costa

Mirall i abisme, l’inici del soliloqui

Birnam parteix d’un mirall, explícit en la primera escena com a desafiament de tot el que vindrà, reflex d’un mateix i “dels abismes de l’actor a partir del llibre”. Un precipici que va gestar-se l’any 2005, després d’una notes preses al Festival Shakespeare de Santa Susanna, durant l’obra Al vostre gust. “El motiu generador va ser una sola frase: No m’importen els mots. No em deuen res“, confessa. Posteriorment, Sunyol va emprendre el camí de la recerca amb una lectura personal de les obres de l’autor britànic, durant l’any 2006. El procés va tenir una empenta decisiva el 2010, quan el projecte és premiat a Lleida, amb una beca a la creació. “Gràcies al premi vaig poder fer tres mesos de feina a Cadaqués, un temps idoni per llegir, escriure i endreçar”.

El viatge creatiu culmina l’any 2011, amb el text ja enllestit i molts canvis. “Les dues primeres versions són teatrals –rebla–. Hi havia un altre personatge que entra en escena i s’entreveia una història”. Després, Sunyol va fer una versió que era la descripció d’allò que passava en escena. “Era com si fos un espectador que explica què passa. No vaig ni acabar-ho”. Fins que un dia va decidir que havia de convertir-se en un text no teatral, malgrat que sempre l’ha concebut tenint en compte l’oralitat, un rastre visible en l’ús de les convencions dels claudàtors, que marquen pausa, discurs i el·lipsis.

Coberta de «Birnam» Foto: LaBreu

Recursos que agafen camins que van més enllà de la poesia, el gènere on Sunyol ha reeixit amb una obra singular. “Aquest llibre m’ha costat moltíssim, perquè costa molt intentar lligar una ficció i que tot quadri”. Sempre anant al moll de l’os, l’autor va partir de paràgrafs curts, fins que es va adonar que tenia un munt de pàgines i que allò necessitava ordre. “Em vaig adonar que construir un text tan llarg és una autèntica Odissea”. Afegir i treure coses, seguir una seqüència, conservar una estructura central i muntar un text. Un camí emprès per la voluntat de reinventar-se? “No. Simplement vull fer el que em doni la gana”, explica, taxatiu. “No ho faig per ser diferent, perquè jo no en tinc cap ganes, de ser diferent”.

Un llenguatge que avança

Birnam és un soliloqui esplèndidament rítmic, amb punts i pauses, amb l’etern dilema de l’escriptor davant del mirall: ¿qui som? ¿què fem? ¿surto a escena?Birnam, però, també és un bosc, un “nom de dona”, un poble d’Escòcia. “El bosc de Birnam avança i és la constatació que si creus en el llenguatge, t’ho creus. A totes. Perquè si en la paraula no hi trobessis la veritat –obviant que és enganyosa i autoreferencial–, no t’ho podries creure”. Birnam també és “un exèrcit de paraules que avança i amenaça”, perquè les paraules ens envaeixen i ens qüestionen la veritable missió del text, en una disquisició que passa per la vida i per Déu, de la gènesi a l’apocalipsi.

A través d’un llenguatge que fa sanefes, amb una precisió fònica perfecta, el protagonista interpel·la, talla, atura i dóna sentit a la lectura, en una magnífica i constant acotació al lector. Reprenent la idea entre “ser i estar” que ja apareixia aStabat (Proa, 2003), Birnam segueix rumiant sobre aquesta pregunta shakespeariana elemental: ser o no ser. “Encara donem voltes sobre una qüestió que sembla òbvia, però que, en realitat, no ho és tant”. És la matèria de la vida, allò que els bons escriptors no han deixat mai de pensar: “Escriure. Haver d’escriure (…) Aquesta és la tragèdia“. Un fat que Víctor Sunyol transforma en un immens privilegi i que ara, en ple Any Shakespeare, és més vívid que mai.

Víctor Sunyol. Foto: Adrià Costa

Esteve Plantada | 08/05/2016 a les 19:36h

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter