LA CARPETA ÉS BLAVA d’Adrià Pujol al bloc LletradeResistència (29.05.17)

I la finestra és verda. Per què? Vol que li preguntem l’Adrià Pujol (“i Cruells”, no us espanteu, tot i que li escau més “i Soleràs”). Tant li fa… El que sí que li preguntaria és per la increïble sèrie de referències bibliogràfiques, que, d’altra banda, arribes a creure inventades. Però després d’unes petites comprovacions veus que no, que són reals. Le vieux nègre et la médaille, L’étrange destin de Wangrin, literatura africana, tu. Ja no saps si t’hagués collonat més inventant-los que citant-ne de vertaders. En Jarry deu ser el seu ídol, que es veu que va aconseguir collonar tothom inventant la patafísica. Però anem al tema, que ens perdem… I amb l’Adrià no s’hi val a badar, o més aviat, no et convé, perquè et fa anar de nit per camins impracticables amb una carpeta blava d’on hi va traient literatura africana, filosofia postidealista i d’altres dèries per l’estil. Si aconsegueixes seguir-li el ritme arribes a uns tres darrers capítols genials de debò, que justifiquen la collonamenta sobrera d’alguns passatges. Abans d’acabar, no obstant, m’agradaria deixar dites una advertència i una suggerència. La primera, per als lectors: això no és una novel·la!! És un assaig!! (qui avisa no és traïdor, que diuen). La segona, per a l’autor: espero que algun dia escriguis sobre tots els temes que has anat deixant penjats en la conversa amb el Iakim, com ara “beure i conduir” o “Lleida” (és un tema grandiós). La cosa promet

R.

Lletra de Resistència (29.05.17)

Deixa un comnetari

You must be logged in to post a comment.

Subscriu-te a la nostra newsletter