COSMONAUTA de Francesc Garriga “De mestres i deixebles” a La Vanguardia (06.05.17)

Francesc Garriga també va ser un mestre. De periodistes, pintors, fotògrafs. I del poeta Marc Romera. Influït pel Càntic dels Càntics, Jorge Guillén i Georg Trakl, “la seva poesia no es va entendre, no es va saber etiquetar perquè no sona com res de la tradició catalana”, explica Romera, que el situa entre els més importants del canvi de segle. “Garriga dedicava la seva llibertat a ensenyar; no a la docència, sinó al fet de ser un mestre i donarho tot als seus deixebles”. Per ell un llibre no estava acabat ni quan es publicava. De vegades, en les visites que li feien al petit estudi del carrer Mallorca, Romera i Marc Masdeu agafaven qualsevol llibre que hagués escrit, un llapis i, entre tos tres, ratllaven versos cursis, treien epítets o paraules que –reien– els semblaven xarones. “Escriure és esborrar”, deia Garriga.

Cosmonauta recull les seves obres completes, que incorporen aquelles correccions, rescatades dels marges i apunts en vells quaderns. L’editora de LaBreu, Ester Andorrà, diu que si Garriga hagués viscut deu anys més, el llibre seria un altre, “però el temps va ser el que va ser”. Com apunta Xavier Vidal, va estar entre els més venuts de la Nollegiu el passat Sant Jordi; concretament al número quaranta-vuit. És clar que entre el setè i el trentè només n’hi havia dos de diferència. Dedicada a la poesia, la primera planta de la llibreria és ara l’Espai Francesc Garriga Barata, i després d’una exposició de Toni Moreno sobre la seva obra, n’acollirà una altra de Ferran Garcia.Francesc Garriga odiava els heptasíl·labs. Deia que no te’n pots desprendre. Seria el cas de Miquel Bauçà, a partir del tercer llibre. Ell els evitava. Però el primer vers de Cosmonauta és un heptasíl·lab. L’únic en més de vuit-centes pàgines.

Llúcia Ramis, La Vanguardia (06.05.17)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter