CRISÀLIDE.Pastoral en Si Menor de Susanna Rafart al Núvol (06.04.15)

Susanna Rafart. Un cos d’herba menuda

Susanna Rafart (Ripoll, 1962), una de les autores ja imprescindibles de la literatura catalana, torna al mercat editorial tot just a temps per a Sant Jordi amb una novetat que segurament serà una de les sorpreses més intenses de la temporada. La seva obra, Crisàlide. Pastoral en Si Menor (LaBreu, 2015), es pot llegir com a nouvelle però també com un bestiari estripat de poesia en prosa. La història uneix una sèrie de personatges en una regió perduda de la Dordonya on una plaga de vespa asiàtica posa en perill la producció de mel de la zona.


L’obra, que ja és el número 10 de la col·lecció “Cicuta” de narrativa catalana de LaBreu Edicions, tota una fita, corona una corrua de títols que han sabut donar moltes alegries en la literatura catalana recent. Només cal recordar els volums ja emblemàtics de Joan Todó (
A butxacades), Max Besora (Vulcano), Jordi Nopca (El talent), Salvador Giralt (L’entrepà), Marc Masdeu (Peus de fang), Gonzaló Torné (Les parelles dels altres), Joan Jordi Miralles (Una dona meravellosa), Víctor Sunyol (Birnam), Jordi Cussà (Formentera Lady) i ara Susanna Rafart, l’autora d’aquesta Crisàlide. Pastoral en Si Menor, que es devora en qüestió d’un temps immediat però que deixa un pòsit que t’atrapa sense remissió i no pots aturar de llegir, en part gràcies a uns capítols curts, dividits en subcapítols que serveixen de perfectes minitrames arquetípiques fundades a partir de personatges concrets, els Dramatis personaed’aquest ésser orgànic, vegetal i marcat per una plenitud sense contencions.Crisàlide. Pastoral en Si Menor comença amb una espera, amb múltiples desaparicions progressives, desintegraments congènits, i a partir d’aquí tot sembla esdevenir un coit perpetu amb la natura. Així es desplega un món violent, sensual, agònic, color mel estantissa, lenta i, tot i això, sobri d’estructura i barroc quant a contingut. Cada frase no sols està mil·limetrada, sinó que ens arriba condensadíssima, súmmum d’una síntesi que congrega universos sencers a dins, fet que demostra el talent d’una autora que sap calcular molt bé cada passa i cada llibre que fins ara ens ha anat regalant.

Precisament cada petit capítol ressegueix un espai i uns personatges concrets, cosa que cada subtítol introductori indica, permetent al lector que en tot moment estigui situat dins d’unes accions dramàtiques i encadenades que exigeixen un alt grau d’atenció i d’implicació: ningú no pot quedar indemne davant d’aquesta espiral xucladora. A nivell de construcció, doncs,Crisàlide. Pastoral en Si Menor ja és un petit triomf que demostra la perícia de Susanna Rafart.

Les imatges simbòliques, al·legòriques, que aquí es congreguen, i fins i tot se segreguen (recordem la famosa cita de Vinyoli “A vegades, segrego poesia” que encapçala el poemariNecròpsia d’Andreu Vidal), delimiten un laberint amb forma de rusc, un recorregut llefiscós que s’amara d’un ample sentit de decadència, de claustrofòbia, de cambra fitorada fins a l’extenuació. Fons i forma units amb una mateixa consistència càustica i lúbrica. No és casual. Crisàlide. Pastoral en Si Menor és una metàfora ella sencera, de llefiscositat, de mort, de naixement, però sobretot de sexe. La nouvelle que ocupa les nostres mans podria ser la metàfora perfecta d’una vulva o d’un mugró o d’un escrot. Tot és aquí púbic, insòlit i excitador. Farcit de genitals i sucs. Un cony còsmic i autèntic. Que dóna vida i que la treu al seu antull. I no hi ha res que s’escapi d’aquest principi, ja que tot és hipersensorial. Els sentits aquí estan amplificats, com si tots els personatges fossin criatures embarassades amb una multiplicació de les seves capacitats de coneixement, descobriment i adquisició de la realitat més immediata. I això és perquè la crisàlide que dóna títol a l’obra serveix de focus, de correlat objectiu, mirall i xarxa, un enigmàtic déu de fluxos solidificats. Les olors, les visions, els sorolls, els tactes i els gustos provoquen un alliberament dels sentits ocults, i això mena a noves possibilitats de percepció. Ja és això, la poesia. I el ritme del temps de la lectura s’instaura com una maceració en què tot s’impregna de tot, com una abraçada etílica, un virus.

És en aquest territori de tortura i pornografia on s’instauren una sèrie de tòtems: el desig límit, la desmemòria, el dolor d’existir, les relaciones humanes, la literatura com a fons de vida i el desbrancament mental, per exemple. Tot per arribar, de bell nou, a la simbiosi postcoital d’Eros i Tànatos. Per això el resultat final transcorre com una faula, una rondalla contemporània, un encantament que podria ser un conte dels germans Grimm en la desèpica moderna, o fins i tot el guió iniciàtic d’una sèrie nord-americana. True Detective no és lluny d’aquí, tampoc. I, de la mateixa manera, no podem llegir Crisàlide. Pastoral en Si Menorsense pensar en el fenomen zombi (28 Days After o The Walking Dead són testimonis forans i reminiscents) o en els ultracossos dels anys seixanta i el remake que en va fer Abel Ferrara. Així funciona, així ho ordena, la crisàlide que serveix de nucli dur, de pinyol alliberador, que congria la trama, els personatges, les causes i conseqüències al seu voltant. Una crisàlide que s’assembla molt a la veu narradora i creadora que aquí s’amaga. I això no vol dir que hi hagi un emmirallament biogràfic, sols que la veu que parla ho fa des d’una fonda vida viscuda, amb coneixement i causa, perquè és una veu atenta i sàvia.

Ja hem comentat algunes de les influències, doncs, però no s’acaben aquí. Continuen en un viatge de llarg recorregut que va des de Mercè Rodoreda fins a Wong Kar Wai. De fet, els arbres que aquí apareixen són els mateixos arbres de La mort i la primavera però també els del film In the Mood for Love, arbres on s’oculten cossos o secrets després de fer un forat a l’escorça, cridar a dins per escapar i tapar-ho amb fang o herba. Sí, un cos d’herba menuda. Els arbres són més que arbres, amaguen els cadàvers de la realitat, esdevenen un tòrax o una carcassa que conté l’horror possible. Però Susanna Rafart no s’atura aquí, també passa per autors amb qui manté una sintonia, talment Marc Romera o també Lluís Calvo: ambdós saben fer de l’erotisme una pedra de doble tall que permet indagar no només en els cossos sacsejats dels seus personatges sinó també dins d’una sèrie d’ànimes devastades que viuen en el llindar del xoc. L’ambició de Miquel de Palol i la seva capacitat per crear mons diferenciats però terriblement propers als nostres tampoc no són aptituds que caiguin massa enfora. Susanna Rafart dialoga amb tots ells i no només en surt vencedora, sinó que aconsegueix una obra que perdurarà pel seu irrefrenable poder d’atracció i fascinació. I en el seu diàleg és capaç d’incloure cites críptiques, interessantíssimes, que també serveixen de motor. I és així com dins del fluix de la narració a vegades van apareixen fragments integrats d’altres obres que van desvetllant veus corals. O no. Aquests ecos fan pensar en poesia expressionista alemanya, en autors que van des de Rilke fins a Trakl, però també en Dupin i en Bonnefoy, autor a qui Rafart ha traduït.

Susanna Rafart

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El cas és que rere l’aparent fragilitat de Susanna Rafart s’amaga una bèstia cruel que domina el relat amb intel·ligència i un poder que s’acosta molt a la carn viva d’una ultramística. Delicada i agra, minuciosa i lírica, Crisàlide. Pastoral en Si Menor rau en un territori fronterer, com quasi totes les obres de la col·lecció “Cicuta” abans ja esmentades, a bell camí entre la narrativa i el vers, entre l’assaig humanista i la reflexió dietarística. Tot hi té cabuda, tot s’hi sent còmode, aquí dins. I és això el que fa que arribem incauts, llavors ens atrapa aquesta eterna sensació de perill, d’inestabilitat latent i lacerant, que prenya l’espai d’ombres, fantasmes, amenaces i espectres que atrapen la veu narradora, omniscient com la por, com la fosca que qualla sobre la vida, la mort i el sexe talment un deliciós coàgul infecte. Les imatges, sí, són impactants, de violència implícita i explícita, però subtil alhora. Deixen petja.

Susanna Rafart torna a demostrar que és una de les autores més importants de l’actualitat. ICrisàlide. Pastoral en Si Menor servirà per tornar-la a posicionar al pòdium de les més cobejades. Com si mai n’hagués baixat.

Jaume C.Pons Alorda al Núvol (06.04.15)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter