crònica de la Inauguració GENERACIÓ (H)ORIGINAL al Foment d’Igualada (29.03.18)

Dissabte va passar una cosa molt maca al Foment, el casal popular d’Igualada: aprofitant la inauguració de l’exposició de fotografies sobre la Generació (H)original, va tenir lloc un contagi cultural a través d’allò que es diu de forma connotativament negativa un recital poètic. Ai, la poesia! Pot un gènere encaixar millor la contradicció de ser entès majoritàriament alhora com a avorrit i com a perfecte per fer postureig a les xarxes?

Punt número u: Generació (H)original? Sí, aquest és el nom que rep el grup de poetes criats al bar L’(H)original de Barcelona, espai que ara ja no es diu així perquè ha canviat d’amos i ha passat a lluir l’horrible nomenclatura de La Rubia. La bona notícia és que quan el propietari del local va traspassar-lo, ho va fer sota la condició que seguís comptant amb l’activitat dels poetes, que encara perdura. I no és maco, això?

Punt número dos: una servidora va anar-hi acompanyada de tres amics, tots ells de vint-i-tres anys, i això no és que sigui important; el que és important és el que van dir a l’acabar. Dos eren estrangers–de Portugal i de França- avesats a la literatura i un era català però no tenia cap relació amb la poesia. Hauríeu d’haver-los sentit quan vam sortir del Foment. Estaven sorpresos, somrients: els havia agradat MOLT, fins i tot sense entendre del tot la nostra llengua. No s’esperaven gens, però gens, tota aquella diversió.

El mèrit és de Meritxell Cucurella-Jorba i Josep Pedrals, poetes, que vindrien a ser el punt número tres. La clau de Cucurella-Jorba i de Pedrals és clarament que quan reciten fan molt de teiatru, com diu la meva àvia, i això fa gaudir als oients. Aquest fet, que pot generar dubtes típics com ara “Seria possible que la qualitat del poema com a text quedés sobrepassada per la seva representació exagerada?” i, per tant, “Què passaria si els mateixos poemes fossin recitats a la manera clàssica?”, la veritat és que aconsegueix un engrescador i innegable efecte transmissor de la passió per la poesia.

Però això no s’acaba aquí, perquè bé alguna cosa més calia denunciar aquell dia, i no va ser només la privació de llibertat que pateixen els presos polítics i el nostre país en general, fet que també es va mencionar; resulta que Cucurella-Jorba és una poeta d’Hostalets de Pierola, això és, un poble de la comarca de l’Anoia, això és, un poble que forma part de la mateixa comarca que Igualada. Doncs us podeu creure que després de vint anys de trajectòria -i aquest és el punt número quatre- la poeta encara no havia recitat MAI a la seva petita i central terra?

Per això són importants moments com els del Foment: perquè, com diu encertadament el tòpic, reivindiquen la cultura i l’apropen a persones que en són alienes. Així que pobles i poblets, tothom a programar poesia; i ciutadans i ciutadanets, tothom a posar el cul d’un amic davant les paraules del poeta. I a qui no se li desperti el cuc de la poesia, que no es preocupi: la culpa, segurament, és per la manca d’un espai proper similar al del punt u, per un error en la percepció sensorial dels protagonistes del punt dos, pels dubtes del punt tres o per la llàstima del punt quatre. Mentre fem números, arribem a la conclusió final, que és senzilla i efectiva: més poesia lluny del món dels poetes, si us plau!

Ah, i per cert, el Foment d’Igualada celebrarà encara quatre recitals poètics més. Seran els diumenges a les 12:30 del migdia. Vermut i poesia, what else?

https://www.nuvol.com/noticies/portar-els-amics-a-un-recital-de-poesia/

Clàudia Rius, El Núvol (29.03.18)