crònica de la presentació de L’ESTRANGERA de Dovlàtov a LaCalders a LaVanguardia (05.10.19)

Es veu que Serguei Dovlàtov era propens a tenir fills amb els seus ex, quan ja eren ex. Ho explica el seu traductor Miquel Cabal a La Calders, on es presenta el vuitè llibre de l’autor que publica Labreu, L’estrangera. Anna Pantinat ens deixa bocabadats amb els paral·lelismes que ha trobat entre aquesta novel·la i Anna Karénina.

De fet, Cabal recorda que Dovlátov va declarar que la tragèdia més gran de la seva vida havia estat la mort de la protagonista de Tolstoi. En un altre llibre, davant la insistència de la seva dona perquè es mudi a Nova York, ell li diu que el que li reté a Sant Petersburg és l’idioma, perquè quan parlem un que no és el propi, perdem el 80% de la capacitat de fer broma. Era molt sarcàstic.

Ja que no podia publicar a la URSS, a partir de 1978 va viure a Amèrica. Allà Dovlátov coneix l’èxit, però a través de les traduccions, explica l’editor Ignasi Pàmies. De fet, els seus amics ironitzaven amb què les traduccions milloraven la seva obra, i ell mateix, en rus, escrivia d’una altra manera. Kurt Vonnegut va celebrar que publiqués al New Yorker, perquè per fi es podia llegir una història que no estava pensada per als habituals de la revista. Joan Vigó llegeix parts de l’estrangera, en què Dovlátov descriu el seu barri (ell deia que no vivia a Amèrica, sinó en una colònia), i demostra estar obsessionat amb aquests grans radiocassets que es portaven a l’espatlla en l’època. Al final de la presentació, hi ha vodka, cogombres i txurtxkhelo, una cosa que sembla un fuet fet de gelatina i nous, i que Cabal assegura que en català s’escriu així, encara que potser no entenc la seva lletra.

Llúcia Ramis, La Vanguardia (05.10.19)