«De la puça al pugó», crònica del pas de Josep Pedrals i el seu Anna Tirant Tour per Santa Coloma de Farners [El Punt Avui]

Convocat per El Procés, delerós de verb i romanço, va omplir el públic el Vent d’Aram de Santa Coloma, la de Farners, dissabte al vespre, per escoltar amatent i atent les facècies d’Anna Tirant, resultat interessant i constant, en què l’actant és fruit del fruir peripatètic de Quim Porta i el poeta Pedrals, culpable confés de la majoria d’atemptats culturals de què l’acusen. Diu Pedrals, abans d’engegar, que procedirà a la recitació marcant, amb intenció, la necessària entonació que cal observar a l’hora de llegir el romanço, i que existeix una segona justificació per aital desfici poètic en forma de recital, que és, literalment, que quan hom fa una animalada d’aquest calibre, s’imposa una explicació convincent. Pròleg, pàrode, episodis i estàsims, aquests darrers intervencions del cor grec, a tall de digressions, que res tenen a veure amb l’argument principal, se succeeixen i acaben amb l’èxode. Doncs d’alguna manera s’havia de justificar que l’estructura del romanço compost remeti directament a la provecta tragèdia grega. Fa referència Pedrals, provocant la hilaritat dels presents rapejant, a la qualitat de la poesia, la qual, sense la cotilla constant de relacions finalistes esdevé música i cant, exercici estètic que provoca la ballaruga de l’egregi poeta, joglar modern, trobador magnètic de qualitat que, si li abellís, aquí hi encaixaria el mot apoplèctic, si això a les seves intencions i gust afavorís. Segueix la ruta que s’ha marcat el poeta i parla d’El romanço d’Anna Tirant que és, de fet, el que l’ha anat portant itinerant de poble en poble, fent tour per les Borges Blanques i Martorell, Lleida i Reus, Palma i el Masnou, Manresa, Igualada i Sant Feliu, en respectables cataus de noms sonors, alguns dels quals abrogables i d’altres adorables, com Taifa, Slavia, Son Rossinyol, Crac, Guita, Gramola i Gravat, per fer cap finalment a Santa Coloma, la de Farners, al restaurant Vent d’Aram. Sigueu indulgents amb la bromada, intent esquifit de transmetre l’esperit d’una deliciosa presentació, que va de la puça de Furgatori, l’obra anterior del barceloní, al pugó d’El romanço de l’Anna Tirant, en una celebrada evolució.