EL BIGOTI d’Emmanuel Carrère llibre de la Setmana TimeOut Barcelona (25.09.14)

A part de ser el pèl que neix sobre el llavi superior, el bigoti també són les onades que es formen a la proa d’una embarcació que va a certa velocitat. Justament aquestes onades són les que sentiràs mentre viatgis a bord d’aquesta nouvelle d’Emmanuel Carrère, El bigoti. El trajecte és curt però intens i causa un gran vaivé a dins del cor, a dins del cap, a dins del ventre. Com un pèndol. Et farà anar del surrealisme al realisme i viceveresa. De la pena més profunda a la rialla més ampla i al revés. De la broma a l’horror, de manera recíproca. Del desconcert a la comprensió. De la normalitat a l’estranyesa en un viatge d’anada i tornada un i un altre cop.

El punt de partida és fascinant: imagina’t que un dia, pensant que faràs somriure la teva parella i els teus amics, decideixes afaitar-te el bigoti que t’ha abrigat la cara durant deu anys. Surts del bany i l’Agnés, la teva dona, no et diu ni piu. Vas a sopar a casa d’una parella d’amics i ells tampoc no et diuen ni ase ni bèstia. Naturalment penses que t’estan fent una broma pesada i que en qualsevol moment, patapam!, esclataran a riure. Però això no passa, ans al contrari: ells t’expliquen que no has portat mai bigoti. Aquest inici estrany i meravellós que evoca Calders, evoca Kafka, evoca Roald Dahl, empeny el protagonista cap a un viatge interior que amenaça l’equilibri de la seva vida, com si fos una muntanya amb molts despreniments.El narrador el detalla a càmera lenta, aquest viatge, amb la minuciosa meticulositat d’un detectiu i a través d’una prosa buida de figures retòriques, plena de detalls i atapeïda de frases llargues que caminen durant moltes línies fins a trobar un punt que, a la fi, et deixa respirar. La novel·la escrita ara fa 30 anys transmet molt bé la sensació d’ofec i és un encert que l’hagin recuperat ara. Fer coincidir la publicació d’El bigoti (1985) i la de La Rouyanne (2014) – que no arribarà aquí fins al setembre de l’any que ve-, permet que l’espera del futur Carrère sigui més curta i que el descobriment del passat Carrère sigui, si tal cosa és possible, més sorprenent.

ElBigotiTimeOut

Gemma Casamajó, TimeOut Barcelona (25.09.14)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter