El blog The Daily Avalanche parla del llibre «Un altre got d’absenta», de Tina Vallès.

A casa sentim una debilitat especial per les maneres literàries de la Tina Vallès i, per tant, l’anunci d’un llibre seu sempre és un goig anticipat. Tant és així que jo, que no sóc gens de Mortadelo, estic temptat a comprar-me la seva darrera aventura “Londres 2012”, només pel fet que la Tina l’ha traduïda al català (posaria la mà al foc a que superarà l’original). Però el motiu per haver-nos reunit al replà de l’escala no és aquest, sinó l’aparició d’«Un altre got d’absenta» (la breu edicions, 2012), un nou recull de textos curts, destil·lats i lentament ensucrats a partir d’apunts publicats als blocs de l’autora. Per cert, s’inclou a la col·lecció “Banda ampla”, única iniciativa en català (que conec) d’editar de forma continuada literatura produïda a la xarxa i on ja podíem trobar “L’aeroplà del Raval” de la mateixa Tina i l’àcid “Busca qui t’ha pegat” de l’imprescindible Martí R. Electrique.
En aquesta segona incursió dels bits al paper, Tina Vallès ha optat per la tècnica del retrat, més Velázquez que Gainsborough, però un Velázquez en sabatilles i bata de boatiné, exhibida com a uniforme civil. Tina contempla alguns dels seus veïns (encara que ara visqui a Sant Antoni, el llibre està totalment ancorat al Raval) i els vesteix immediatament amb una història mig imaginada i un sobrenom que els clava amb una agulla de cap sobre la pàgina encara en blanc. Qui no voldrà saber alguna cosa més de madona Quelònia, del senyor Oitant o d’en Gin Jolet?
«Un altre got d’absenta» s’acull explícitament a padrins i padrina tan irreprotxables (i sovint juganers) com són Mercè Rodoreda, Màrius Serra, Italo Calvino o Georges Perec. Millor el Calvino domèstic de “Palomar” que el dels seus avantpassats, segons va declarar l’escriptora a la presentació que va fer a “La Central” del Raval el passat dimecres 28 de març. En quant a Perec, suposo que està invocant “La vida, manual d’ús”, tot i que les anades i vingudes d’aquells burgesos parisencs, poc tenen a veure amb les poc sofisticades maniobres dels habitants del Raval. Com va dir Pau Vidal a la cerimònia, potser de forma prescient (i que content estic d’emprar aquest adjectiu inhabitual!), ens trobem davant d’un plagi civilitzat de “13, rue del Percebe”, obra seminal del mateix Ibáñez que la Vallès acaba de traduir.
El llibre es divideix en tres seccions: els veïns de l’escala, la gent del carrer i els professionals del barri. Jo aconsellaria als lectors que, perquè els textos brillin com es mereixen, en llegeixin un cada dia (al cap i a la fi, es tracta de literatura nascuda a un bloc, i com a tal l’hauríem de degustar). D’aquesta manera podran apreciar de forma immillorable aquesta barreja d’aguda observació, originalitat en la mirada, felicitat del llenguatge i tendra mala llet que caracteritzen la tímida autora.
Segons confessa la pròpia Tina, no ha tastat l’absenta en la vida. Per descobrir l’origen del títol caldrà que us el llegiu de cap a peus. Us asseguro que no us suposarà cap sacrifici, més aviat un suau formigueig que us excitarà les neurones. Jo, que sí que he tastat l’absenta (i que us recomano encaridament que us en mantingueu allunyats), certifico que els espirituosos continguts en aquest llibre amaguen positives virtuts, tant medicinals com literàries.

Categoria: Banda Ampla, Blogs, Premsa  |  Etiquetes:

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter