EL COBRADOR. Rubem Fonseca

TRES

EL COBRADOR. Rubem Fonseca

EL COBRADOR

RUBEM FONSECA

Traducció: Josep Domènech Ponsatí

Núm de col·lecció: 3

ISBN: 978-84-937152-6-7

PÀG: 171

PVP: 16 euros

Hi ha autors i obres que resisteixen el pas del temps d’una manera admirable, i aquest és un senyal inequívoc que ens trobem davant d’un bon autor i d’una bona obra. Tal és el cas de Rubem Fonseca i el seu El cobrador. Segurament, els lectors amb més experiència recordin haver-se llegit El cobrador en la traducció castellana de Bruguera. Així és com el vàrem descobrir nosaltres ara fa uns anys, i no ens l’hem pogut treure del cap fins a traduir-lo al català.

Aquest recull de contes s’inicia i es clou amb dos dels relats més celebrats de la llarga carrera de Rubem Fonseca: «Pierrot de la Caverna», extensa introspecció d’un escriptor de tendències pedòfiles dictada a una gravadora, i «El cobrador», memorable relat on la venjança enfollida contra tot i contra tothom es desencadena en una mena de justícia poètica de sang i de plom, però també d’amor. No són aquests, però, els únics relats de pes d’aquest llibre. No podem deixar de mencionar l’orwelià «Onze de Maig», o la persecució riu amunt de «Trobada a l’Amazones», l’esgarrifós «El joc del mort» o la hilaritat poètica d’«H.M.S. Cormorant a Paraguanà».

El lector descobrirà en El cobrador una àmplia mostra de la galeria d’obsessions que conformen l’univers literari de Rubem Fonseca, curull d’escriptors neuròtics, funcionaris corruptes, detectius erudits i descreguts… Les baixeses de la vida urbana i la premonició i l’esclat de la violència es troben en cada relat com una amenaça constant, un batec a les temples que ens sumeix en un estat d’alerta permanent difícil d’explicar.

L’escriptura àcida, catàrtica i metaficcional de Rubem Fonseca, directa com un cop de puny, dibuixa a la perfecció els territoris on la vida i la mort cohabiten en un equilibri sinistre que atrau i repel·leix alhora.

La traducció a la nostra llengua, que arriba després de trenta-un anys de la primera edició brasilera, la signa Josep Domènech Ponsatí, poeta, traductor i llibreter que porta el Brasil tatuta a les entranyes.

EL COBRADOR. Rubem FonsecaRubem Fonseca nasqué l’any 1925 a Juiz de Fora, Estat de Minas Gerais (Brasil) i resideix a Rio de Janeiro. Va estudiar Dret (especialitzat en Dret Criminal) i va exercir de policia i altres ocupacions abans abans de llançar-se, als trenta-vuit anys, a l’abisme sense final de la literatura.

L’obra de Fonseca és ingent. Els llibres de relats Os prisioneros (1963), Lúcia McCartney (1967), Feliz Ano Novo (1975) i O cobrador (1979: El cobrador, LaBreu, 2010) constitueixen les bases d’un poderós i original univers literari assentat en la marginalitat urbana, el sexe, la violència lúdica i un discurs crític i devastador amb la nostra societat. Tot i dominar a la perfecció el gènere del relat, també ha escrit novel·les tan perdurables com O caso Morel (1973. El cas Morel, Bromera, 1994) o Bufo & Spallanzani (1986).

Per tot plegat, l’any 2003 va rebre el Prémio Camões —considerat el Nobel de les lletres portugueses— i el Premio Juan Rulfo.

El cobrador a la premsa

Avanç editorial a Vilaweb Lletres

El cobrador als blogs

O-TeArai (5/4/2010)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter