“El delta de l’Ebre, inspiració literària” sobre LA VASTITUD d’Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol DiariAra (20.02.20)

El delta de l’Ebre, inspiració literària

Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol publiquen ‘La vastitud’

Adrià Pujol, Lucia Pietrelli i Albert Pijuan, els tres autors de 'La vastitud' / PERE TORDERA

El delta de l’Ebre és un dels paisatges més singulars de Catalunya. I un dels més fràgils, com es va poder comprovar durant el temporal Gloria. L’estiu passat, Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol es van tancar durant una setmana al Mas Bernis, situat als afores de l’Aldea. Pijuan hi va fer el primer esbós d’Un gran pas. Pietrelli va anar per feina i va escriure pràcticament sencer Lo riu. Pujol, en canvi, no va escriure ni una ratlla: “Hi vaig traduir, vaig preparar articles i, sobretot, vaig anar apuntant idees al cap, mirant, passejant i escoltant”, explica. D’allà en va acabar sortint el seu relat, L’espècie invasora, que a través de l’intent d’eradicar la plaga del cargol poma que afecta la zona mostra “l’aiguabarreig entre dos mons que no s’entenen però es toquen”: d’una banda hi ha els científics; de l’altra, el que Pujol defineix com a “aborígens”, i entre els personatges de la zona destaca la versió ficcionada del propietari del mas on van escriure, Albert Hernández.

La vastitud, publicat a LaBreu Edicions, recull les tres narracions de Pijuan, Pietrelli i Pujol. L’únic que havia llegit els altres abans de compartir tota una setmana de recés creatiu va ser Pujol: “Soc fan fatal d’El franctirador, primera novel·la d’Albert Pijuan”. No és la primera vegada que l’editorial envia tres autors al Mas Bernis. “Vam començar el 2015 amb Sebastià Portell, Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó: de la seva estada en va sortir La recerca del flamenc –explica Ester Andorrà–. Dos anys després vam enviar-hi Míriam Cano, Martí Sales i Antònia Vicens: ella feia temps que no escrivia narrativa, però va tenir la idea del seu conte viatjant en tren cap al mas”. El volum que va sortir de l’experiència va ser Cremen cels.

“Les tres històries de La vastitud tenen algun punt en comú, com ara l’aparició de la lluna, de la mort, de la paraula àpex i, finalment, la inclusió de la polla d’aigua, un ocell molt habitual de la zona”, diu Pijuan. “Vam dir que hi posaríem o la polla d’aigua o un element gastronòmic”, afegeix Pujol. “Encara que hem fet ficció, llegint els contes de l’Adrià i l’Albert hi veig bocins camuflats del que va passar allà, de converses i de comentaris que fèiem”, afegeix Pietrelli. L’autora va arribar al Delta amb les galerades corregides de Lítica (Males Herbes, 2019). “La meva inspiració va ser la calma d’aquell paisatge: tot era tan irreal que se’m feia violent”, admet. És allà que creix la nena protagonista de Lo riu: “L’entorn influirà en les seves accions”, avança l’escriptora.

Pijuan ha enviat el protagonista d’Un gran pas a la lluna l’any 2069. “M’interessava explorar les idees de realitat i simulació a partir de la recerca que estava fent per la pròxima novel·la –explica–. El Delta apareix perquè és el que el personatge tria veure a través d’una gran pantalla que camufla el paisatge lunar”. Pujol remarca, en una història “sense abarrocament ni floritures”, el punt “feréstec” del Delta. “El tòpic de trobar-te en un paisatge dur i gent que s’hi correspon es compleix –assegura–. Aquesta setmana al Delta m’ha fet sentir més de Barcelona que mai abans”.

Jordi Nopca, DiariAra (20.02.20)

https://llegim.ara.cat/actualitat/Delta-Ebre-inspiracio-literaria_0_2393160872.html?_ga=2.88301275.1935778484.1581934994-832630793.1512994375

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter