el llibre de la setmana a l’Ara Llegim CRISTALL D’ALÈ de Paul Celan

La veritat no escampa arena als teus ulls

Cada cop que Arnau Pons publica un llibre s’eixampla l’espectre de la nostra cultura poètica. Seria ingenu somiar truites tot insinuant que la nostra televisió pública se n’hauria de fer ressò, o simplement els diaris de gran tirada, o les ràdios (algú coneix alguna televisió d’algun país que dediqui un programa a la poesia? Podríem ser els primers!). Pons -i tots nosaltres- ja estem fets a aquestes mancances. Ell fa feina ( festina lente ), no diré per a la posteritat, sinó més aviat per a la permanència i, mentrestant, el gruix de la faramalla que circula per les vies dels mitjans es dissol a l’instant en la seva pròpia inanitat, com un terròs, sí, però no de sucre, sinó de sacarina. Tanmateix el qui produeix, honest, amb lucidesa, intel·ligència i curiositat, sempre acaba guanyant la partida; la substància de la poesia treballa per dintre, i a fons, i, com digué Ingeborg Bachmann -amb una frase que ocupa bellament el colofó d’aquest volum-, “la veritat no escampa arena als teus ulls”.

No caldrà que recordi els fruits de la tasca ingent del poeta, torsimany i hermeneuta felanitxer: els seus Destrets d’indret, de Luiza Neto Jorge, o el Carrers de frontera, editat de forma impecable juntament amb Simona Skrabec, per no citar més que un parell d’obres portentoses que tothom recorda de la seva ja extensa bibliografia -i no esmentem la poesia de diamant obscur: fa poc ha reeditat Desertar, i a penes se n’ha parlat-. Al final és el temps qui revela quines són les obres autènticament profitoses per a la pàtria (o la màtria, tant se val), és a dir, per a la llengua.

Aquest llibre d’avui, concretament, ocupa un lloc central en la seva producció perquè és fruit de molts anys de treball de filologia crítica, de penetració exegètica en l’obra que es presenta, i de compenetració amb l’erudit Jean Bollack, amb qui col·laborà estretament i a qui, d’alguna manera, es ret homenatge pòstum amb aquest volum. Podem assegurar sense por d’equivocar-nos que es tracta d’una edició excepcional en la bibliografia celaniana mundial. El cicle Cristall d’alè, revisat i perfeccionat aquí a partir de la primera edició que signà Pons l’any 1995 a Negranit, ve acompanyat d’una mena de prefaci (o parallamps) del mateix traductor ( Poesia i veritat ), d’uns Esbossos de comprensió de Jean Bollack, on comenta un per un els poemes del cicle i, com a cloenda, uns Complements orgànics d’Arnau Pons, ja en funció pura d’hermeneuta.

Aquests Complements constitueixen alhora una ampliació còmplice i aprofundida dels Esbossos de Bollack, poema a poema, de manera que podem copsar la pregona connivència intel·lectual entre el poeta-traductor i l’autor de la magna obra Poesía contra poesía, l’edició espanyola de la qual fou a cura d’Arnau Pons. Com a lectura crítica el llibre és apassionant, i indispensable per a tot el qui s’interessi per la poesia de Paul Celan i la seva interpretació. I és el segon volum, després de De llindar a llindar, de l’obra completa en català del poeta de la Bucovina que Arnau Pons es proposa anar publicant de manera sostinguda a LaBreu Edicions.

Celan, el gran poeta de la memòria i del testimoni, creador d’un monument de mots, tal com deia i volia Horaci, “més perenne que el bronze”. El tàndem Pons-Bollack ha estat fecund per il·luminar-ne les vies: “La poesia crítica no esborra ni desfigura el seu objecte, l’analitza per tal de posar-lo a prova, i de fer sortir així, en l’auscultació o en el desafiament, una veritat que mereix de ser exposada, ja que d’una altra manera, segurament, no s’hauria sabut”. I més endavant afirma Arnau Pons: “Si Celan ha de tenir una pertinència en català hauria de ser aquesta: la que ens permet d’entendre que la poesia és l’art de llegir la veritat de la lletra. Tot poema seu és una lectura, i l’acompanya, per tant, una presa de posició”. Magistral el doble comentari al famós Fadensonnen, on conclou Bollack la intenció de Celan: “Continua redefinint el que fa […] entre el terror de la història i l’encanteri tradicional i poètic que la traeix”.

Víctor Obiols, AraLlegim (17.01.15)