“El poeta que escriu sobre l’aigua “Jaume C. Pons Alorda sobre ARRELS D’AIRE de Ricard Martínez Pinyol a AraBalears (07.05.21)
Continuo pensant que Ricard Martínez Pinyol (Tortosa, 1959) és un dels secrets més ben guardats de Mallorca, una joia misteriosa que podem gaudir a l’illa gran de les Balears gràcies a circumstàncies vitenques. Ara el secret s’esbatana d’una manera important, i és que l’autor de les Terres de l’Ebre instal·lat a Algaida des del 1991 publica un nou volum de versos. Es tracta de la seva obra poètica reunida, Arrels d’aire, a LaBreu Edicions, amb pròleg de Joan Todó i epíleg d’Albert Roig, que són dos poetes que recentment també han reunit els seus llibres de versos en reculls unitaris: La vista als dits (LaBreu Edicions, 2021) el primer i Els ulls de la gossa (Edicions 62, 2021) el segon. És curiós que aquesta trinitat d’autors ebrencs hagi coincidit temporalment i editorialment amb projectes aglutinadors similars. Segurament és més causalitat que casualitat, ja que trobar els seus llibres de forma separada era més aviat difícil.
L’encerta Joan Todó al pròleg quan dona a entendre que l’autor d’Arrels d’aire escriu, òrficament, sobre l’aigua. En efecte, Ricard Martínez Pinyol converteix l’H2O en la tinta i en la grafia acurada, curosa i plena de fulgors comprimits dels seus poemes, que semblen tapissos nascuts dels llenços de la natura en un gest que el connecta amb un altre poeta i pintor com Perejaume. La poesia, per tant, és un material plàstic amalgamador, constructor d’aventures matèriques que es materialitzen a partir del fang escultòric que és el mot. I és que “la paraula tot ho arrisca en la paraula” i aconsegueix “que la passió imanti l’estella de cada so”. El poeta, amb els anys, ha anat esmolant aquestes obres, ha prescindit de paraules, de versos, fins i tot de poemes. Ara ens arriba la versió més afilada, i compacta, dels seus treballs.
D’Arrels d’aire m’ha captivat el llibre fins ara inèdit, Érem tan fràgils, que clausura el volum. Hi desplega nous i contundents poemes en prosa, com ja havia fet en el celebrat La inspiració i el cadàver, Premi Mallorca de poesia. Tot i ser poemes que es basteixen a partir de l’alè llarg, cada frase sembla una sentència aforística que disposa de l’estranya habilitat de crear impactes crus i explosius admirablement. El poema ‘Espill de la veu’ es llegeix com una poètica personal que sublima l’essència d’una poesia que tendeix a la sinteticitat i, tanmateix, ho fa de manera poderosa: “Escolta les imatges que de tu naixen i dona’ls compàs i aixopluc. Amb els ulls de la terra veuràs la fondària de l’aire” i “Escolta el cos de la veu i, quan t’omplis d’amor, projecta les seves paraules. Elles són la vibració de l’anhel.” Sense cap mena de dubte, Arrels d’aire de Ricard Martínez Pinyol és un llibre vibrant i verdíssim, un gran collage fet de paraules i fotografies, un bell viatge psicogeogràfic entre paisatges tan complementaris com el Delta de l’Ebre i la Part Forana, una fluida meravella.
https://www.arabalears.cat/suplements/poeta-escriu-l-aigua-jaume-c-pons-alorda_1_3974269.html
Jaume C.Pons Alorda, AraBalears (07.05.21)
