EL SETEMBRE I LA NIT de Maica Rafecas a Última Hora (28.03.21)

EL SETEMBRE I LA NIT

Maica Rafecas ens presenta una primera novel·la que explora el conflicte personal davant dels nous temps

No sempre és fàcil, acceptar els canvis. Les variacions en el panorama quotidià poden provocar alteracions del sistema intern. Quan s’imposa una nova realitat cal adaptar-se a la situació o bé cercar vies alternatives d’acceptació. Però quan els propis sistemes de regulació no s’acaben d’adaptar a les modificacions externes, el desencaix precipita el conflicte, la lluita per trobar respostes que puguin aportar solucions. El setembre i la nit (LaBreu Edicions, 2021), de Maica Rafecas, ens explica la història de l’Anaïs, una dona que trontolla al bell mig d’una realitat incòmoda, dolorosa, difícil d’acceptar quan no es volen perdre les arrels d’uns orígens ancorats en un paisatge de vinyes i respecte per la terra. L’Anaïs, que fa poc que s’ha separat del marit i té una nena, la Foix, no pot acceptar l’expropiació de la vinya familiar per la construcció d’un polígon. El seu germà Jan no acaba de trobar el rumb, ni treballa ni estudia, i tampoc és capaç d’assumir cap compromís sentimental amb la Samira. La gent del poble diu que l’Anaïs ha perdut el cap, que veu fantasmes, que necessita ajuda o acabarà malament. Maica Rafecas ens ofereix una primera novel·la que parla sobre la identitat, una història sobre la recerca de la pròpia individualitat i alhora sobre els interrogants que sempre suposen els canvis, l’arribada de nous temps, l’assumpció d’uns canvis que afecten a la comunitat. Amb una prosa precisa, de mirada introspectiva i també atenta als detalls panoràmics, Maica Rafecas va descabdellant el nus, entre rural i existencialista, d’un tema que ja fa temps que tots, d’una o altra manera, hem pogut conèixer: la progressiva destrucció del territori. La modernitat implica deixar enrere costums i oficis, una pèrdua que suposa costs i beneficis. Al final, tal vegada la lluita de l’Anaïs haurà valgut la pena. O potser no. Qui sap.

 

Pere Joan Martorell, Última Hora (28.03.21)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter