ELS BOSCOS DE RAVEL de Michel Bernard a Núvol (21.06.18)

Maurice Ravel: de la detonació de les bombes a la música del piano

Michel Bernard retrata la vida del compositor Maurice Ravel en la colpidora novel·la Els Boscos de Ravel, que arriba a Catalunya aquest 2018 gràcies a la traducció de Ferran Ràfols i a l’editorial LaBreu. No és la primera vegada que Bernard, escriptor i alt funcionari francès, escriu novel·les centrades en figures històriques; així, per exemple, trobem obres com Comme un enfant (2003), on indaga en la vida del cantant Charles Trenet; Deux remords de Claude Monet (2016), sobre el gran impressionista Claude Monet, o la seva darrera obra, Le Bon Coeur (2018), inspirada en Joana d’Arc.

Amb 41 anys, i en plena composició de Trio en la menor, Ravel s’allista voluntàriament a l’exèrcit per combatre a la Primera Guerra Mundial. Després del seu rebuig inicial –degut a la seva fràgil constitució física-, acaba sent acceptat i es converteix en conductor d’ambulàncies a Verdun. Es troba al llindar de dos mons: el front i la rereguarda.

La seva única música són els sons de la natura i les detonacions, fins que un piano abandonat en un castell reconvertit en hospital de campanya li recorda el seu gran do. Embruixat pel record de Chopin, Ravel comença a tocar una dolça melodia que encanta tant al personal de l’hospital com als pacients.

L’estil literari de Bernard és poètic; precís, detallista i intens. El lirisme amagat en la prosa de Bernard es revela no només en les descripcions de l’espai exterior, sinó també en l’espai interior de Ravel: els seus dubtes, les seves contradiccions, els seus moments d’esterilitat musical, els seus moments creatius…

Ravel és un personatge amb matisos, complex i inconformista, però per sobre de tot, humil. No accepta el premi de la Legió d’Honor, per exemple, ja que considera que a un artista no li pertoca aquest tipus de reconeixement. També considerava que si tots els ferits que ell transportava, mutilats per la guerra, no tenien la legió d’honor, a ell tampoc li corresponia.

És també un personatge solitari i silenciós. Un cop lluny del front, Ravel cau en el tedi. La vida parisenca l’avorreix i decideix recloure’s envoltat de boscos. En efecte, la seva personalitat té un caràcter dual: la vivacitat i la sensualitat de la seva música contrasta amb l’austeritat de la seva vida personal.

La presència de la natura és de suma importància en la novel·la; és sabut que la connexió de Ravel amb la natura era profunda. Hi ha un passatge on es reflecteix perfectament aquest sentiment: quan enmig de bombardejos, Ravel escolta meravellat, gairebé hipnotitzat, el cant d’un ocell que reposa en un arbre mort.

Per últim, és curiós, fins i tot poètic, saber que els llocs per on transita Ravel són els mateixos on Bernard va viure de petit, ja que aquest va néixer a Bar-le-Duc. La natura no canvia.

Vaclav Nijinsky i Ravel al piano, repassant passatges de Dafnís i Cloé (1912) | © Bettmann/CORBIS

Marta Vilà, Núvol (21.06.18)

Download Premium WordPress Themes Free
Download Best WordPress Themes Free Download
Premium WordPress Themes Download
Download Best WordPress Themes Free Download
lynda course free download
download mobile firmware
Download WordPress Themes
udemy course download free

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter