ELS LÍMITS DEL QUIM PORTA de Josep Pedrals a SonogramaMagazine (29.05.19)

Títol: Els límits del Quim Porta
Autor: Josep Pedrals
I.S.B.N.: 978-84-948332-4-3
Editorial: Labreu Edicions
Enjogassat, lúcid, poeta, assagista, recitador, músic i amant de la vida. Això, i molt més, segons el nostre parer, defineix prou bé Josep Pedrals. Ja fa molts anys, des del 2003, que la seva aportació al terreny literari és digne de ser comentada. Només és qüestió de temps que es promoguin estudis acadèmics sobre l’obra d’en Pedrals.
Els límits del Quim Porta (2018), publicat per LaBreu Edicions el setembre passat, és un voluminós llibre que culmina la trilogia dels diaris de Bolló, formada per l’obra El furgatori (2006), i El romanço d’Anna Tirant (2012), amb un curt lapse de sis anys entre cadascuna de les tres publicacions. La matemàtica també és el seu punt fort: divideix aquest llibre en dues parts i deu misteris –que tenen evocacions teològiques amb un llenguatge barrocador de grans efusions inefables i frases contrapuntades. És sobretot un llibre de recepció literària que ens deixa reflexions profundes i un saber enciclopèdic.
Josep Pedrals, Premi Ciutat de Barcelona, escriu sobre ell mateix i es dota de grans instruments creatius: explora el llenguatge, desplega una construcció poètica d’un gran lirisme, i se serveix de l’humor per arribar als confins més llunyans d’un bosc poblat per immensos personatges que entren i surten de la narració per art de màgia. Jocs perpetrats per l’homònim Josep Pedrals i els heterònims Carmina, Ventura Astruc (Astructura) i Maties Galí (Galimaties) creen aquest edifici narratiu i estètic. Amb ells, que tenen molts punts en comú, s’introdueix l’impuls extraordinari per anar a la recerca de Quim Porta.
En l’obra literària de Pedrals, els arcs ogivals i voltes de nervadures demostren amb tota claredat el traçat d’una geometria precisa que dona cabuda a la fragmentació textual. Estructures (polifòniques) escrites en contrapunt amb un fals bordó imaginari (com ja ho eren al segle xv) que contenen, qui sap si una frottola o pavanes i gallardes que revelen la destresa del grammaticus Pedrals: un escriptor que s’ensenyoreix amb la forma i les formes.
Els límits –ho he llegit– ens donen inexorablement un sentit vital de l’existència.

Carme Miró, SonogramaMagazine (29.05.19)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter