Dovlatov ens ajuda a entendre el segle XX a través dels seus familiars i dels moviments migratoris que la vida els obliga a fer.
La mare, actriu, va esdevenir una excel.lent correctora literària; ens diu que era una correctora nata: Tenia un sentit ètic de l´ortografia; sabem també que no amagava el seu profund menyspreu per Stalin.
El pare va ser un actor que es va veure separat de la professió pel fet de ser jueu, tenir el pare afusellat i un germà petit a l’estranger.
Trobam també la tieta Mara… “que es va passar la vida tenint cura dels llibres escrit per altra gent”.
Al darrer capítol, l’autor ens diu “ja us ho podeu ben creure”: l’ any 81 ha nascut el seu fill que es diu Nicholas Dawley.
Totes aquestes són circumstàncies que el van convertir en un gran escriptor i en una gran persona que va acabar la vida amb 49 anys, algú per qui van passar grans tragèdies; una existència sense períodes tranquils, sempre marcat pel dolor i les angúnies per sobreviure.
Malgrat tot, li hem d’agrair que ens presenti la seva vida amb humor i tendresa: És magistral.
Un llibre fonamental –així com tota la seva obra- que coneixem gràcies a la bona feina dels editors que l’han triat per enriquir els seus catàlegs.
