ENCÉN EL LLUM d’Anna Carreras al Culturas (12.08.17)

“Aplegava darrere seu una processó de símptomes com més anava mé espectacular”, diu el colofó d’Encén el llum: una frase de Salvador Dalí. Mitjançant les sis novel·les que ha publicat des del 2008, quan va debutar en el camp de la narrativa amb Camisa de foc, Anna Carreras (Barcelona, 1977) ha anat modelant una biografia intel·lectual i emocional, literària i afectiva, amb uns símptomes extrems. El sexe ha tingut una presència constant en els seus llibres. I ara és el centre d’un nou relat, amb un compenent programàtic. El sexe literari pot ser oportunitat, negoci, consum. En canvi Carreras busca l’èxtasi permanent, la transcedència, el sentiment de llibretat, l’ambició de sentir-se completa. Per prendre distància del fals erotisme, de les trilogies milionàries, del porno per a mestresses de casa , tria dues vies: sexe taoista i èxtasi barroc.

Pren com a referències Las enseñanzas de la tigresa blanca, un llibre Hsi Lai, publicar per Ediciones Obelisco i situa les peripècies de la protagonista en relació amb la visió del sexe d’aquest llibre. Les Tigresses Blanques són dones lliures, consagrades a l’art de la fel·lació, que d’aquesta manera esperen aconseguir, si no la joventut eterna, un regal de deu o quinze anys. Per a les seves pràctiques no val un paio qualsevol: es necessiten homes amb unes qualitats excepcionals, els Dragons Verds que, a més de proporcionar la joventit, els obriran les portes del món de l’esperit. Al llarg de nou anys, repartits en tres cicles de tres, les Tigresses Blanques culminen un procés de transformació de l’energia creixement mental i integració de l’ésser.

L’èxtasi barroc és l’altre element més destacat del llibre. Una Santa Teresa o un Prosèrpina de Bernini: els ulls en blanc, la connexió entre el sexe i el sagrat, les paraules salomònques que giren al voltant del desig. Després de la teoria, la pràctica. La Blanca, dona promiscua i L’Anju, l’home amb qui manté una relació que transcendeix el caràcter instrumental del sexe antioxidant i, coma conseqüència d’aquesta relació, el vertigen de l’amor i la tendresa, que cadascú viu d’una manera diferent. Les novel·les d’Anna Carreras tene un component vital intensíssim: estan construides amb el seu ésser mateix. Els dietaris que s’esmenten en el text poder van existir de debò. Però al mateix temps són fruit d’una construcció i d’una especulació intel·lectual. Al costat de les confessions de la Blanca, les opinions d’Anju. I, en un altre pla, una anticipació del 2025: la decepció de l’amor, la joventut passada.

L’artefacte literari és potent, però encara ho és més la història de fons entre la Blanca i l’Anju, una gran història d’amor relatada amb un estil ondulant i amb invocacions contínues a l’art. El llibre exigeix al lector una rendició, una renúncia. Acceptar-ne les lleis, entendre els seus personatges, deixar-se seduir per la Blanca, apreciar els atractius d’Anju. Creure, tant o més que en la capacitat regeneradora del sexe, en la força de la literatrua per subjugar els lectors. Anna Carreras segueix lligada a la passió dels seus vint-i-cin anys.

Julià Guillamon, Culturas (12.08.17)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter