endinsar-se en “El bigoti” sense saber-ne massa res, així, a la brava! (30.12.14)

EL BIGOTI d’Emmanuel Carrère

Tela amb El bigoti! Emmanuel Carrère teixeix a partir d’un fet anecdòtic una novel·la psicològica brillant. El que aparentment és un acte innocent i curiós, com el fet d’afaitar-se el bigoti per sorprendre a la parella i als amics, acaba sent l’inici d’un viatge angoixant i colpidor cap als límits de la realitat i la ficció, la raó i la bogeria, entre jo i tu.

“Va riure en silenci com un nen entremaliat que prepara una malifeta i, després, allargant el braç, va deixar el got buit sobre el tocador i va agafar les tisores per fer la feina grossa. Tot d’una se li va acudir que potser aquell manyoc de pèls embussaria la banyera: n’hi havia prou amb quatre cabells i en acabat era una murga, havies d’abocar-hi un d’aquells productes desembussadors a base de sosa que hores més tard encara fan pudor. Va agafar el got del raspall de dents, el va col·locar al caire de la banyera, en un equilibri precari davant del mirall, s’hi va inclinar a sobre i va començar a tallar la massa.”

M’ha encantat retrobar-me amb aquest regust kafkià, que obliga al lector a deixar-se sacsejar la raó. T’obliga a fregar-te els ulls i a qüestionar-te com mirem, una mica com les il·lusions òptiques, o els dibuixos del mestre Escher.

És brutal topar amb un llibre així quan no en saps massa res, només que té un títol curiós i que el senyor amb bombí de la portada és quelcom més que inquietant. Altament recomanable l’experiència d’endinsar-se en “El bigoti” sense saber-ne massa res, així, a la brava!

bloc http://socelquellegeixo.wordpress.com

30 desembre 2o14