entrevista a Salvador Giralt, Regió7 (04.01.13)

´Manresa és un teatre, gaudeix d´un encant literari especial´

L’ateneu Ca la Samsona acull aquest vespre (20 h) la presentació de la novel·la “L’entrepà”, que l’autor situa en un bar de la capital del Bages.

Escriptor. Els millors entrepans de la comarca es dispensen en el bar del protagonista de la narració que l’autor barceloní, actualment veí de la localitat osonenca de Sant Hipòlit de Voltregà, ubica a la ciutat de Manresa. Una història romàntica sobre amors que arriben i se’n van publicada per LaBreu i que avui es podrà conèixer de primera mà a Ca la Samsona

Salvador Giralt va néixer el 1954 a Barcelona, ara viu a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) i explica que ha donat moltes voltes. Un dels tombs de la vida el va dur a ser professor de matemàtiques a l’institut Lacetània de Manresa, durant sis anys, a finals dels 80 i principis dels 90. Encantat de la ciutat que va conèixer, ubica la seva primera novel·la, L’entrepà, a la capital del Bages. Un llibre que avui (20 h, entrada lliure) es podrà trobar a l’ateneu cultural Ca la Samsona de Manresa, amb Elena Sixto de mestre de cerimònies i un entrepà per a qui compri el petit volum editat per LaBreu Edicions (13 euros).

Perdoni la pregunta, però és que causa estranyesa que Manresa sigui una ciutat de novel·la. Per què ubica en aquest indret la història d’un home a qui deixa l’amor de la seva vida i es refà convertint el seu bar del barri vell de la ciutat en el millor dispensador d’entrepans de la comarca?
Vaig viure al carrer Aiguader, a les Escodines. Manresa em va semblar una ciutat de teatre, molt suggerent, especial … i laberíntica. Amb un encant especial.
No hi havia tornat des d’aleshores?
Alguna vegada, de tant en tant. Fa uns anys hi vaig estar per la Fira Mediterrània, on vaig presentar l’espectacle Cantataula. Recentment hi he tornat per retrobar algunes localitzacions de la novel·la.
I què li sembla la ciutat actual?
La part vella ha canviat molt. Dels locals que coneixia, no n’he trobat cap. Recordo que hi havia una botiga, Krishna, força exòtica. La portava una dona que es deia Carme. Però ja no hi és. L’urbanisme de la ciutat ha canviat, s’ha modernitzat. Una característica és que abans hi havia molt formigó, hi faltaven arbres.
Doncs no passi per la plaça de la Reforma.
He, he, he… ja l’he vist. Es deia que Manresa semblava un escenari de còmic, amb uns dissenys i uns perfils que sobten.
La història, però, és inventada?
Hi havia un local, crec que es deia Can Joan, però tampoc ho recordo bé, i no l’he sabut trobar, on feien uns entrepans que no eren gaire bons. Però hi havia un personatge especial.
El Pollastret, el poeta que fa rodolins sobre els entrepans a la seva novel·la, és real?
Sí, i tant.
Vindrà a la presentació de Ca la Samsona?
Li vaig perdre la pista quan vaig marxar de Manresa. Sé que algú ha intentat trobar-lo, però jo no en sé res. De fet, era un home d’una certa edat, no m’estranyaria que ja no fos entre nosaltres. En la presentació recitaré tres poemes del Pollastret que he refet a partir de rodolins seus dedicats als entrepans.
Enyora Manresa?
Aquells locals que jo coneixia ja no hi són, les botigues han canviat molt. Ara tot és molt de disseny, però abans les coses eren més difuminades, hi havia establiments on no sabies ben bé què hi venien. En tot cas, però, Manresa és una ciutat literària. La banda de la Seu, per exemple, amb les vistes sobre les teulades de la ciutat, sobre Montserrat…
Li donaria per escriure una altra ficció?
Tinc més coses situades a Manresa, narracions de tall més poètic, amb un aire gòtic. Però de moment les tinc guardades al calaix.
Quin missatge dóna el llibre?
És una història d’amor romàntic en què el protagonista la viu des de dins i, després, la veu en altres persones, com a espectador.

Regió7 (04.01.13)

Categoria: Cicuta, Diaris  |  Etiquetes: , ,

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter