ESCRIURE I MOLTES ALTRES DROGUES ressenya a “Matèria Primera” a El Punt Avui feta per Xavier Cortadellas (21.06.13)

Matèria primera, Jörg Fauser.

Traducció d’Ignasi Pàmies.

A pocs més de vint anys, a Istanbul, Harry Gelb beu tanta cervesa com pot i es fot quasi totes les drogues que troba: “bàsicament opi pur, que fèiem bullir, Nembutal per quedar-nos endormiscats, i tota mena d’amfetamines per perdre el món de vista”. S’assembla tant a Jörg Fauser quan era jove que hi ha el perill que pensem que la relació que Fauser tenia amb la literatura quan va eacriure  Matèria primera, passava bàsicament per William Burroughs, per la generació beatnick i per Hans Fallada. No és així, Tampoc no hi passa la relació que hi té Harry Gelb, principal protagonista i narrador d’aquesta novel·la, i encara més atrapat per la literatura que per totes les altres drogues amb què es punxa. “Allò no era una nova literatura”, diu referint-se als escriptors alemanys del Grup 47.  I tot seguit: “Només la trobava en els americanns, Burroughs, per exemple. Quan ens va caure a les mans, Naked Lunch, a Istanbul, a l’Ede i a mi no ens va agradar. Tant de follar, i a més gairebé només entre homes, ens tirava enrere”.

Com a narrador, Harry cita també Dostoievski, Graham Greene i molts altres escriptors. Els seus models literaris són més a prop de la gran novel·la del segle XIX fins a Joyce, Materìa primera, hauria de ser llegit  sobretot com un retrat de l’artista en temps de droga perquè, encara que hi hagi temporades que Harry no escrigui, no deixa mai de banda la seva voluntat de ser escriptor i de publicar, tret d’un moment que es planteja portar una vida força més convencional amb una adolescent que es diu Anita. Abans i després, viu tot un seguit de situacions i aventures semblant a les que trobem a moltes altres novel·les de Burroughs, de Kerouac  i dels altres escriptors beatniks perquè, com ells, es mou en un món d’outsiders i de hippies, d’ocupes i de joves que canvien de parella i de feina i de lloc, mentre experimenten amb tota classe de drogues i divaguen per tota mena de locals i  antres. Amb les particularitats, però que Harry tracta també radicals d’esquerres de tot tipus, des d’anarquistes a comunistes ortodoxos i a partidaris de la lluita armada del grup d’Andreas Baader, i que no es mou entre Estats Units i l’Índia, sinó entre Istanbul i Frankfurt.

Amb Fallada, en canvi, Fauser coincidia més aviat en l’ambigüitat moral dels seus personatges, uns antiherois com ara Harry Gelb. Sobretot, hi coincidia però en la voluntat de descriure un moment de la societat alemanya del seu temps. En el Fallada que conec, l’Alemanya de l’ascens del nazisme; a Matèria primera, els joves alemanys de finals dels seixanta, començaments dels setanta, lluny del maig del 68, tot i que en la mateixa línia.

Molt més convencional en la forma que no en la temàtica, coneixem Harry a Istanbul l’any 1968. Comparteix la barraca del terrat de l’hotel on viu, amb Ed, un pintor, drogaaddicte com també ell, i que no gens casualment comença a triomfar quan Harry, que com a escriptor encara està perdut, escriu unes frases excessivament llargues. Irònic, sorprenent, amb una mirada que va molt més enllà dels tòpics, Harry  entrevista Burroughs per la revista Zero, com va entrevistar-lo també Fauser. I, com ell també, no parlen de literatura, sinó de drogues i de com desenganxar-se’n. No em sembla gens casual perquè jo diria –i no sóc, naturalment, el primer a escriure-ho- que l’austeritat narrativa de Fauser s’assembla molt més a la prosa de Dashiel Hammet, d’Horace McCoy i d’altres escriptors americans de novel·la negra. És el que Harry té present als vint-i-set anys, quan fa el guió d’un curt que filmen i que no el porta a enlloc. Potser algun dia els de Labreu s’animaran a traduir Der Schneemann, el gran èxit literari de Fauser, considerat la millor novel·la negra escrita en alemany.

Intel·ligent, interessant i  d’una ironia molt fina, em sembla que Matèria Primera serà un dels grans llibres del 2013 perquè, a més d’estar ambientada en el món dels joves més radicalment antisistema de l’Alemanya dels anys setanta, és una novel·la sobre algú que prova d’aprendre a escriure amb la mateixa malaptesa com prova de trobar el seu lloc o d’establir una relació més o menys sòlida amb les dones amb qui va al llit i amb alguns dels homes que va trobant. Destaquem, Sarah, una estudiant de medicina, i Dimitri, un grec exiliat. Però la gent se’n va i és sempre només allò que s’escriu el que queda. Només, però, després de viure. Potser no, doncs, llibres com ara Icebox i  Stamboul Blues, que escriu suposadament Harry Gelbs, sinó com Matèria primera, traduïda magistralment per Ignasi Pàmies.

 

Cultura d’El Punt Avui Xavier Cortadellas (21.06.13)

FauserAvuiXC

 

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter