laBreu Edicions https://www.labreuedicions.com Editorial independent de poesia i narrativa, catalana i traduïda. Mon, 30 Nov 2020 14:57:18 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=5.3.6 https://www.labreuedicions.com/wp-content/uploads/2017/03/cropped-wvINdD43_400x400-32x32.jpg laBreu Edicions https://www.labreuedicions.com 32 32 Blanca Llum Vidal i Pol Guasch a La Muriel (03.12.20) https://www.labreuedicions.com/blanca-llum-vidal-i-pol-guasch-a-la-muriel-03-12-20/ https://www.labreuedicions.com/blanca-llum-vidal-i-pol-guasch-a-la-muriel-03-12-20/#respond Mon, 30 Nov 2020 14:57:18 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=20569 dijous 3 de desembre, a les 18 h, recital de  Blanca Llum Vidal i Pol Guasch a La Muriel (Carrer de Verntallat, 30, Barcelona)

L'entrada Blanca Llum Vidal i Pol Guasch a La Muriel (03.12.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
dijous 3 de desembre, a les 18 h, recital de 

Blanca Llum Vidal i Pol Guasch

a La Muriel (Carrer de Verntallat, 30, Barcelona)

L'entrada Blanca Llum Vidal i Pol Guasch a La Muriel (03.12.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/blanca-llum-vidal-i-pol-guasch-a-la-muriel-03-12-20/feed/ 0
“Preguntes sense interrogant ni resposta” la lectura de PARE QUÈ FEM AMB LA MARE MORTA d’Antònia Vicens a l’AraBalears https://www.labreuedicions.com/preguntes-sense-interrogant-ni-resposta-la-lectura-de-pare-que-fem-amb-la-mare-morta-dantonia-vicens-a-larabalears/ https://www.labreuedicions.com/preguntes-sense-interrogant-ni-resposta-la-lectura-de-pare-que-fem-amb-la-mare-morta-dantonia-vicens-a-larabalears/#respond Mon, 30 Nov 2020 13:50:29 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=20560 Pare què fem amb la mare morta és una interrogació retòrica que no duu signe de puntuació al final. Antònia Vicens, una de les veus més puixants de la nostra lírica als darrers anys, despulla el seu darrer poemari —que sosté el nivell dels reculls anteriors que n’havíem llegit— de punts seguits, comes o interrogants. Només […]

L'entrada “Preguntes sense interrogant ni resposta” la lectura de PARE QUÈ FEM AMB LA MARE MORTA d’Antònia Vicens a l’AraBalears ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Pare què fem amb la mare morta és una interrogació retòrica que no duu signe de puntuació al final. Antònia Vicens, una de les veus més puixants de la nostra lírica als darrers anys, despulla el seu darrer poemari —que sosté el nivell dels reculls anteriors que n’havíem llegit— de punts seguits, comes o interrogants. Només als punts que marquen el final de la composició, els obliga a complir amb els serveis mínims; però l’absència de tota la resta resulta ben palesa per tal com deixen un clamorós espai buit al seu lloc laboral. Les lletres bé que se n’adonen i s’alcen les majúscules a treballar com si tal cosa, potser per manifestar-ho més palmàriament. Però, de vegades, es destaroten i es drecen quan no toca o es posen a fer cua rere el vers anterior quan haurien d’haver davallat al de sota —elles què saben de com col·locar-se o si davant un ofici com ‘Llanterner’ o ‘Fornera’ convé aixecar-se dretes? Si d’això se n’ocupaven els signes!

El títol a què al·ludíem més amunt reapareixerà poemari endins com una sola composició tot ell, com un equivalent al recurrent microrelat d’Augusto Monterosso sobre el dinosaure. En detectarem un parell de poemes així, com sagetes veloçment disparades, disseminats al llarg de tot un aplec que encadena un fil relator amb aquesta pregunta enfadosa del fill al pare.

Ens movem en una nit d’ombres lúgubre i truculenta en què mai acaba de despuntar el matí. Tot ho presideix un element gòtic salpebrat de gore amb la presència de ratapinyades, la lluna fantasmagòrica, el cementeri, la mort, els cucs i les ànimes, no només la de la mare difunta, algunes de les quals gosen d’adreçar preguntes a Déu, malauradament sense obtenir-ne tampoc cap mena de resposta. La font seca o el foc extingit podrien fer-nos pensar que hi manca un alè de vida i que se cerca acabar definitivament amb l’existència humana arran d’aquesta persecució incessant dels nadons i les mares plenes, l’úter i la matriu, però també s’hi detecta un bri d’esperança: l’aigua que torna a brollar de la font, el progenitor com a ésser necessari, el fill que no surt mai però que hi és perquè tampoc atura pas d’enraonar, les ungles de la mare morta que continuen creixent o l’esperma que assegura l’existència humana perquè la terra no és eixorca i, de fet, constantment n’ix saba nova que la regenera.

Carles Cabrera, AraBalears

https://www.arabalears.cat/opinio/Preguntes-interrogant-ni-resposta-Carles-Cabrera_0_2570743048.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara

L'entrada “Preguntes sense interrogant ni resposta” la lectura de PARE QUÈ FEM AMB LA MARE MORTA d’Antònia Vicens a l’AraBalears ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/preguntes-sense-interrogant-ni-resposta-la-lectura-de-pare-que-fem-amb-la-mare-morta-dantonia-vicens-a-larabalears/feed/ 0
https://www.labreuedicions.com/20552-2/ https://www.labreuedicions.com/20552-2/#respond Mon, 30 Nov 2020 12:57:02 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=20552 del Grup de lectura a l’entorn del poemari LA NIT QUE ÉS DINS EL DIA de Silvie Rothkovic amb l’autora i la ballarina Mireia Farré a la Biblioteca de Caldes de Malavella (27.11.20)  

L'entrada ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
del Grup de lectura a l’entorn del poemari LA NIT QUE ÉS DINS EL DIA de Silvie Rothkovic amb l’autora i la ballarina Mireia Farré a la Biblioteca de Caldes de Malavella (27.11.20)

 

L'entrada ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/20552-2/feed/ 0
https://www.labreuedicions.com/20547-2/ https://www.labreuedicions.com/20547-2/#respond Mon, 30 Nov 2020 11:40:39 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=20547 Esteve Plantada TRONCAL en conversa sobre poesia amb Andreu Gomila i Pau Vadell a la XXXI Setmana del Llibre en Català de Palma (27.11.20)

L'entrada ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Esteve Plantada TRONCAL en conversa sobre poesia amb Andreu Gomila i Pau Vadell a la XXXI Setmana del Llibre en Català de Palma (27.11.20)

L'entrada ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/20547-2/feed/ 0
LA VASTITUD a Lletra de Resistència (24.11.20) https://www.labreuedicions.com/la-vastitud-a-lletra-de-resistencia-24-11-20/ https://www.labreuedicions.com/la-vastitud-a-lletra-de-resistencia-24-11-20/#respond Wed, 25 Nov 2020 15:55:44 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=20543 Els de la cicuta aconsegueixen reunir un altre cop tres dels grans al mas. Els diuen que han d’escriure un relat sobre la lluna i cadascun entén el que vol. L’Albert s’ho pren a la tremenda: fa un conte sobre la lluna, literalment. S’hi instal·la i des d’allà descriu el món. La Lucia hi aplica […]

L'entrada LA VASTITUD a Lletra de Resistència (24.11.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Els de la cicuta aconsegueixen reunir un altre cop tres dels grans al mas. Els diuen que han d’escriure un relat sobre la lluna i cadascun entén el que vol. L’Albert s’ho pren a la tremenda: fa un conte sobre la lluna, literalment. S’hi instal·la i des d’allà descriu el món. La Lucia hi aplica la seva veu poètica i la lluna és una metàfora de… bé, ja ho trobareu. El que millor que no trobeu si aneu pel Delta és els joans (quina por!). I finalment, l’Adrià, bé, l’Adrià. Jo crec que això d’escriure sobre la lluna no ho ha acabat de pillar i l’únic que llegim és “Al cel hi havia una ungla de lluna”. Una ungla! Una mica menys i la fa desaparèixer. En fi, assaboriu-los perquè tots tres textos són ben bons a la seva manera!

R.

https://lletraderesistencia.wordpress.com/2020/11/24/la-vastitud/

L'entrada LA VASTITUD a Lletra de Resistència (24.11.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/la-vastitud-a-lletra-de-resistencia-24-11-20/feed/ 0
Esteve Plantada TRONCAL a XXXI Setmana del Llibre en Català a Palma (27.11.20) https://www.labreuedicions.com/esteve-plantada-troncal-a-xxxi-setmana-del-llibre-en-catala-a-palma-27-11-20/ https://www.labreuedicions.com/esteve-plantada-troncal-a-xxxi-setmana-del-llibre-en-catala-a-palma-27-11-20/#respond Tue, 24 Nov 2020 16:54:49 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=20538 divendres 27, a les 19.00 h, a la XXXI Setmana del Llibre en Català de Palma Esteve Plantada TRONCAL participara a la conversa sobre poesia amb Andreu Gomila i Pau Vadell. serà al Pati de la Misericòrdia de Palma (Plaça de l’Hospital, 4 Palma)

L'entrada Esteve Plantada TRONCAL a XXXI Setmana del Llibre en Català a Palma (27.11.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
divendres 27, a les 19.00 h, a la XXXI Setmana del Llibre en Català de Palma

Esteve Plantada TRONCAL participara a la conversa sobre poesia amb Andreu Gomila i Pau Vadell.

serà al Pati de la Misericòrdia de Palma (Plaça de l’Hospital, 4 Palma)

L'entrada Esteve Plantada TRONCAL a XXXI Setmana del Llibre en Català a Palma (27.11.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/esteve-plantada-troncal-a-xxxi-setmana-del-llibre-en-catala-a-palma-27-11-20/feed/ 0
Grup de lectura LA NIT QUE ÉS DINS EL DIA de Silvie Rothkovic amb l’autora a la Biblioteca de Caldes de Malavella (27.11.20) https://www.labreuedicions.com/grup-de-lectura-la-nit-que-es-dins-el-dia-de-silvie-rothkovic-amb-lautora-a-la-biblioteca-de-caldes-de-malavella-27-11-20/ https://www.labreuedicions.com/grup-de-lectura-la-nit-que-es-dins-el-dia-de-silvie-rothkovic-amb-lautora-a-la-biblioteca-de-caldes-de-malavella-27-11-20/#respond Sun, 22 Nov 2020 19:28:08 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=20526 divendres 27, a les 19,30 h,  Grup de lectura LA NIT QUE ÉS DINS EL DIA de Silvie Rothkovic amb l’autora a la Biblioteca de Caldes de Malavella (c/ de la Llibertat, 6 Caldes de Malavella)

L'entrada Grup de lectura LA NIT QUE ÉS DINS EL DIA de Silvie Rothkovic amb l’autora a la Biblioteca de Caldes de Malavella (27.11.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
divendres 27, a les 19,30 h,  Grup de lectura

LA NIT QUE ÉS DINS EL DIA de Silvie Rothkovic

amb l’autora a la Biblioteca de Caldes de Malavella (c/ de la Llibertat, 6 Caldes de Malavella)

L'entrada Grup de lectura LA NIT QUE ÉS DINS EL DIA de Silvie Rothkovic amb l’autora a la Biblioteca de Caldes de Malavella (27.11.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/grup-de-lectura-la-nit-que-es-dins-el-dia-de-silvie-rothkovic-amb-lautora-a-la-biblioteca-de-caldes-de-malavella-27-11-20/feed/ 0
TOTA FLOR SENSE COSSIOL, de Joaquim Cano https://www.labreuedicions.com/tota-flor-sense-cossiol-de-joaquim-cano/ https://www.labreuedicions.com/tota-flor-sense-cossiol-de-joaquim-cano/#respond Sat, 21 Nov 2020 20:20:29 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=20519 Títol_ Tota flor sense cossiol
Autor_ Joaquim Cano
Col·lecció_ Premi Francesc Garriga, V
Pàgs_64
PVP_ 13 €
ISBN_ 978-84-121712-5-9
.
Cano basteix el seu primer llibre a partir d’un ús paradoxal i suggerent d’imatges per tal de dibuixar el trànsit d’un jo que qüestiona els fonaments de l’existència i les possibilitats del llenguatge i la creació.

L'entrada TOTA FLOR SENSE COSSIOL, de Joaquim Cano ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>

Títol_ Tota flor sense cossiol
Autor_ Joaquim Cano
Col·lecció_ Premi Francesc Garriga, V
Pàgs_ 64
PVP_ 13 €
ISBN_ 978-84-121712-5-9

 

Joaquim Cano Sais (La Nucia, 1995)

Reparteix les seves dèries entre els estudis de Filologia Catalana i les formacions científica i musical. L’estudi de la literatura li fa palès que és el resultat del paisatge en què viu. Apassionat per autors com Carmelina Sánchez-Cutillas, Palau i Fabre, Basilio Sánchez, Keuchkerian, Zygmunt Bauman, així com per l’escenari literari italià del segle XX i els estudis d’obres medievals. Ha recitat amb el grup Contracolp i publicat a les revistes Gargots: Revista literària i Capicua.

 

Tota flor sense cossiol és el poemari que li ha permés dirigir la força de les paraules cap a la destrucció de la realitat que el conforma. Cano basteix el seu primer llibre a partir d’un ús paradoxal i suggerent d’imatges per tal de dibuixar el trànsit d’un jo que qüestiona els fonaments de l’existència i les possibilitats del llenguatge i la creació.

La publicació del Premi Francesc Garriga és una coedició entre Cafè Central, LaBreu Edicions, Adia Edicions i Edicions del Buc amb la col·laboració de LiberisLiber.

L'entrada TOTA FLOR SENSE COSSIOL, de Joaquim Cano ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/tota-flor-sense-cossiol-de-joaquim-cano/feed/ 0
MIRALL DE NEGRA NIT, de Jaume Pont https://www.labreuedicions.com/mirall-de-negra-nit-de-jaume-pont/ https://www.labreuedicions.com/mirall-de-negra-nit-de-jaume-pont/#respond Sat, 21 Nov 2020 20:13:20 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=20515 Títol_ Mirall de negra nit
Autor_ Jaume Pont
Col·lecció_ alabatre, 109
Pàgs_ 88
PVP_ 14 €
ISBN_ 978-84-120772-4-2
.
A Mirall de negra de nit, la vivència de la pèrdua, la mort de l’altre i l’absència com una experiència transformada en llenguatge com a única possibilitat de subsistència, confirmen la veu poètica de Pont com un dels cims contemporanis de la nostra literatura.

L'entrada MIRALL DE NEGRA NIT, de Jaume Pont ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>

Títol_ Mirall de negra nit
Autor_ Jaume Pont
Col·lecció_ alabatre, 109
Pàgs_ 88
PVP_ 14 €
ISBN_ 978-84-120772-4-2

 

Jaume Pont (Lleida, 1947) Ha estat professor a les universitats de Barcelona, Poitiers, Nàpols, Illinois, Mar del Plata i Littoral-Côte d’Opale, i, darrerament, Catedràtic de Literatura Espanyola Moderna i Contemporània a la Universitat de Lleida. És autor de nou llibres de poemes: Límit(s) (1976), Els vels de l’eclipsi (1980), Jardí bàrbar (1981), Divan (1982), Raó d’atzar (1990), Vol de Cendres  (1996), Llibre de la Frontera (2000), Enlloc (2007), L’altra llum. Poemes 1976-2011 (2015) i Càntic d’ombres (2017).  Ha rebut els premis Vicent Andrés Estellés, Crítica Serra d’Or (dues vegades), Premi Nacional de la Crítica i Carles Riba. El 2012 li va ser atorgat a París el Premi Europeu Virgile de poesia en reconeixement a la seva obra poètica, traduïda en la seva totalitat al francés. Ha estat traduït a vint-i-sis llengües. Destaca, també, el seu ingent treball en el camp de la crítica literària. Com ha assenyalat el crític Alex Broch, l’obra de Jaume Pont és, per la seva singularitat, «una de les més coherents i suggestives de la poesia catalana actual».

 

La seva poesia, arrelada a les contradiccions existents entre paraula, temps, amor i mort, sobresurt per la intensitat expressiva i la força enlluernadora de les seves imatges. A Mirall de negra de nit, la vivència de la pèrdua, la mort de l’altre i l’absència com una experiència transformada en llenguatge com a única possibilitat de subsistència, confirmen la veu poètica de Pont com un dels cims contemporanis de la nostra literatura.

L'entrada MIRALL DE NEGRA NIT, de Jaume Pont ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/mirall-de-negra-nit-de-jaume-pont/feed/ 0
crònica del Club de lectura ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard a l’Ateneu de Sant Just Desvern (03.10.20) https://www.labreuedicions.com/cronica-del-club-de-lectura-els-dos-remordiments-de-claude-monet-de-michel-bernard-a-lateneu-de-sant-just-desvern-03-10-20/ https://www.labreuedicions.com/cronica-del-club-de-lectura-els-dos-remordiments-de-claude-monet-de-michel-bernard-a-lateneu-de-sant-just-desvern-03-10-20/#respond Thu, 19 Nov 2020 16:21:48 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=20508 Els dos remordiments de Claude Monet de Michel Bernard    Hi ha hagut dues constants, en la primera ronda de valoracions d’aquest llibre que inaugurava la tardor: que t’obligava a buscar informacions constantment, a Google (“fotos de quadres, sobretot!”) i, de la lectura, en sorties molt més instruït perquè es convertia en un curs d’art; […]

L'entrada crònica del Club de lectura ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard a l’Ateneu de Sant Just Desvern (03.10.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Els dos remordiments de Claude Monet de Michel Bernard 

 

Hi ha hagut dues constants, en la primera ronda de valoracions d’aquest llibre que inaugurava la tardor: que t’obligava a buscar informacions constantment, a Google (“fotos de quadres, sobretot!”) i, de la lectura, en sorties molt més instruït perquè es convertia en un curs d’art; i, a més, que es tracta d’una novel·la plaent de llegir, perquè l’autor té una forma de narrar exquisida, molt sensorial, “que et permet entrar al món de Monet com si ell hi hagués viscut: et transmet el seu entorn físic, però també el moral. Demostra una gran capacitat d’observació”. En definitiva, un llibre que t’obre el cap en molts sentits i que, en definitiva, fa bé de llegir i, dit ràpid, “és bonic d’entrar-hi i gronxar-s’hi”. A alguns lectors, però, els sembla que el millor de tot és l’entrada, la primera part que, de Monet, encara no en sabem res: el pare que va a recuperar el cadàver del seu fill a les trinxeres dels camps de batalla de la guerra franco-prussiana. Certament, la manera amb què Bernard descriu l’angoixa de l’home i com fa entrar al lector en la desolació absoluta marca molt la lectura posterior i deixa ben evident quin és (o serà) el primer del remordiments del genial pintor. Algun dels presents considera que just després, la segona part, el deambular del pintor per Anglaterra i Holanda, mentre no troba qui li compri els quadres i mal viu gràcies als diners de l’esposa i musa, Camille, és més tediosa i que el llibre no torna a despuntar fins més endavant, quan ja reinstal·lat a París es converetxi en glòria nacional de França. Però no tothom hi està d’acord: “els capítols del seu aprenentatge serveixen per que quedi ben clar com, per Monet, pintar era un procés material, evidentment, però també tenia alguna cosa d’espiritual. Si els seus quadres encara ens commouen avui és perquè tenen ànima i l’autor ho sap transmetre, és magnífic”. Certament, després de les explicacions de Bernard, un no pot tornar a mirar Le déjeuner sur l’herbe amb els mateixos ulls càndids, ni tampoc qualsevol dels quadres on apareix Camille, de vegades obligada a repetir una postura per complaure el pintor, que havia trobat la llum exacta en un gest, una mirada, un moment que fugia…

Els inicis de l’impressionisme i l’obsessió de Monet per la llum queden més que ben exposats, així com la seva relació amb Manet, Sisley, Renoir i com la fama que ell va adquirir a partir de cert moment, mai no se la va creure: “el millor del llibre és que, fent una biografia, se centra en aspectes molt concrets i defuig una cronologia exacta, dates o moments vitals no improtants per la creació, que allunyarien el lector de la ficció”, subratlla un dels presents. Bernard té clar on vol anar: “a explicar que Monet pintava des de l’estómac, com diu la ressenya que en fa l’Ignasi Aragay a l’Ara“, assenyala un dels lectors, que també destaca la lectura que en fa l’Anna Ballbona al mateix diari, on subratlla “la mirada eternament insatisfeta  de pintor que busca l’impossible”. No és gratuïta, per tant, la comparació que sorgeix, en algun moment de la conversa, entre aquest llibre i el film de Víctor Erice, El sol del membrillo, ni probablement la comparació entre dos pintors com Monet i Antonio López, malgrat totes les distàncies. Però l’obsessió de l’un i l’altre es fa pal·lesa, especialment, en el cas del francès, en la dèria de pintar els grans plafons dels Nenúfars, que ocuparà tota la part final de la seva vida i enfarà un munt de sèries i proves i s’hi dedicarà tant a fons que fins farà construir-se un hangar només per a aquest propòsit i, a més, compromet al govern de França a comprar-los-hi. “Del nacionalisme que, subtilment (o no tant, diu algú altre), Bernard critica, sent com és un alt funcionari de l’estat, també caldria parlar-ne”, demana un dels membres del club. I és clar que, a més de les converses “on un voldria haver-se colat” entre Monet i el president (i amic) Clemenceau, la novel·la s’esplaia entre dues guerres on la soflama nacionalista és molt evident, “com l’autor deixa clar quan Monet es lamenta de com de lleig ha quedat el nou mapa de França, a l’haver perdut Alsàcia i Lorena, i li semla que l’hagin mossegat”, recorda algú; “o quan anima al fill a que s’allisti, encara que després se’n penedeixi”, apunta algú altre. “I quan encapçala la recol·lecta perquè cert quadre de Manet, l’Olympia, no sigui adquirit per americans!”, sentencia un tercer.

Però tornem a la pintura, perquè parlar dels Nenúfars va fer evoccar a algú l’exposició/obra de teatre/experiència que la primavera passada va dedicar-hi la sala Ideal de Barcelona, en què, segons alguns dels presents que hi van anar, et submergies literalment en les pintures, just el que el llibre aconsegueix en més d’un passatge, cosa que obliga al lector a bé a buscar i tirar pàgines endarrere cap a alguna de les reproduccions que inclou l’edició catalana, o a recórrer al sr. Google, com s’ha apuntat al principi. “Els moments de plenitud de MOnet pintant o buscant la llum exacta són tan esplèndids com el concert de Ravel enmig d’un casalot convertit en hospital de campanya a Els boscos de Ravel”, diu un dels presents, que comprova que aquella escena del piano també és ben recordada per altres lectors de l’anterior novel·la de Bernard. “És que realment l’autor ateny cotes de lirisme impressionants, inoblidables”.

Deixem per al final la discussió sobre quin és el segon remordiment a què remet el títol: “El primer és ben clar, la mort de Bazille al front i la seva no participació a la guerra, cosa que arrossega tota la vida”. L’acord en aquest punt és unànime. L’altre té més teories: des de la mort de Camille i la vida no plena amb la segona esposa, fins al fet d’arrossegar el fill a la guerra o una altra de més metafòrica que seria la impossibilitat de captar la llum exacta, mai i en cap circumstància, perquè sempre fuig. Després de debatre-ho i de mesclar teories, arribem a una resposta de consens: “el remordiment ha de ser, més que la mort de Camille, la sensació que ella sempre va cuidar-lo en moments durs i que ell, obsessionat amb la pintura, no va cuidar-la prou… i se li va morir massa jove, sense arribar a conéixer la gran fama i notorietat (a més de riquesa!) que arriba a adquirir, només el començament”. És, potser, el no poder compartir el triomf amb la musa que, comqueda clar en molts moments de la novel·la, també era la seva principal i primera crítica artística. Sigui el que sigui, tanquem la sessió llegint alguns fragments en veu alta, per gaudir del so d’unes paraules que han plagut molt als poquets que han pogut acudir a la sessió –celebrada amb les distàncies correctes i mascaretes posades, és clar (tot i que, ens consta, també a d’altres membres del club no presents):

 
“El seu art també hi floria, en aquell raconet de l’Île-de-France. Sentia l’emoció d’aquells camps antics i pròspers, el caràcter provincial de la vila que l’expansió de la indústria i l’arribada d’una població nova començava a modificar. Aquí, la vida rural i el paisatge que li és propi, amenaçats pel creixement dels afores de París, complementaven la bellesa del seu equilibri secular amb la gràcia adolorida de tot el que està condemnat a morir. Calia pintar-ho, tot allò. Ara.”
Club de lectura de Sant Just desvern, amb la col·laboració de Cal Llibreter ( octubre 2020)

L'entrada crònica del Club de lectura ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard a l’Ateneu de Sant Just Desvern (03.10.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/cronica-del-club-de-lectura-els-dos-remordiments-de-claude-monet-de-michel-bernard-a-lateneu-de-sant-just-desvern-03-10-20/feed/ 0