laBreu Edicions https://www.labreuedicions.com Editorial independent de poesia i narrativa, catalana i traduïda. Wed, 26 Feb 2020 14:14:58 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=5.3.2 https://www.labreuedicions.com/wp-content/uploads/2017/03/cropped-wvINdD43_400x400-32x32.jpg laBreu Edicions https://www.labreuedicions.com 32 32 https://www.labreuedicions.com/19558-2/ https://www.labreuedicions.com/19558-2/#respond Wed, 26 Feb 2020 12:41:33 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19558 Daniel Busquets recita la seva trilogia LA TRAMA PERFECTA, EL CLÍMAX, ELS AMBIENTS a Ca n’Ametller de Molins de Rei (22.02.20)

L'entrada ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Daniel Busquets recita la seva trilogia LA TRAMA PERFECTA, EL CLÍMAX, ELS AMBIENTS a Ca n’Ametller de Molins de Rei (22.02.20)

L'entrada ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/19558-2/feed/ 0
https://www.labreuedicions.com/19546-2/ https://www.labreuedicions.com/19546-2/#respond Wed, 26 Feb 2020 12:03:37 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19546 Laia Malo recitant la traducció al català d’AUGURIS D’INNOCÈNCIA de Patti Smith a Ca n’Ametller de Molins de Rei (16.02.20)

L'entrada ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Laia Malo recitant la traducció al català d’AUGURIS D’INNOCÈNCIA de Patti Smith a Ca n’Ametller de Molins de Rei (16.02.20)

L'entrada ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/19546-2/feed/ 0
“Sempre hi ha una espècie invasora” entrevista a Adrià Pujol sobre LA VASTITUD, SurtDeCasa Terres de l’Ebre (25.02.20) https://www.labreuedicions.com/sempre-hi-ha-una-especie-invasora-entrevista-a-adria-pujol-sobre-la-vastitud-surtdecasa-terres-de-lebre-25-02-20/ https://www.labreuedicions.com/sempre-hi-ha-una-especie-invasora-entrevista-a-adria-pujol-sobre-la-vastitud-surtdecasa-terres-de-lebre-25-02-20/#respond Wed, 26 Feb 2020 10:03:17 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19541 Adrià Pujol: “Sempre hi ha una espècie invasora” Conjuntament amb Albert Pijuan i Lucia Pietrelli, presenta ‘La Vastitud’, el llibre de relats sorgits de la seva estada al Mas de Bernis “Entre arrossals insistents i cels rosa d’albarà”, com diu el poeta Andreu Subirats al pròleg de ‘La Vastitud’ (LaBreu Edicions, 2020), tres autors han […]

L'entrada “Sempre hi ha una espècie invasora” entrevista a Adrià Pujol sobre LA VASTITUD, SurtDeCasa Terres de l’Ebre (25.02.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Adrià Pujol: “Sempre hi ha una espècie invasora”

Conjuntament amb Albert Pijuan i Lucia Pietrelli, presenta ‘La Vastitud’, el llibre de relats sorgits de la seva estada al Mas de Bernis
Adrià Pujol
“Entre arrossals insistents i cels rosa d’albarà”, com diu el poeta Andreu Subirats al pròleg de ‘La Vastitud’ (LaBreu Edicions, 2020), tres autors han repetit l’experiència de passar una setmana al Mas de Bernis, a l’Aldea, per deixar-se inspirar pels paisatges del Delta de l’Ebre i escriure els relats que componen aquest nou recull de la col•lecció La Cicuta del Bernis. Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol han estat els encarregats de viure durant una setmana el temps i l’espai que la proposta els atorga per a la creació. Parlem amb Adrià Pujol (Begur, 1974), antropòleg i escriptor, de la seva estada en la tercera edició d’aquest laboratori creatiu.
“Si hagués anat a fer-ne un estudi antropològic, la meva visió n’hauria quedat al marge. L’antropòleg refreda les impressions ordinàries i mira d’inserir-les en algun corrent teòric. En canvi, l’escriptor desfà aquest camí o el fa a la inversa”

-Una setmana al Mas de Bernis convivint amb dos escriptors més per escriure un relat. La inspiració t’ha d’agafar treballant però el paisatge que l’emmarca també és important?
El que t’ha d’agafar treballant és l’ambició. Amb un paisatge diguem-ne bucòlic fent de marc, és probable que l’ambició tingui més calma per córrer que, posem per cas, en un banc públic a la Gran Via de les Corts Catalanes en hora punta. Però el paisatge no escriu. Escriu l’escriptor. L’Albert Pijuan -un dels escriptors amb qui vaig compartir l’estada- va ambientar el seu relat a la lluna… A mi el que em va anar bé és tenir cinc dies sencers per pensar, menjar i vagarejar.

– Era la primera vegada que participaves en una proposta d’aquest tipus?
Era la segona vegada. Un any enrere, l’editorial Apostroph ens va tancar un cap de setmana en un castell de Torrebesses, a Lleida. Quatre escriptors. Aquell cop en vaig treure converses divertidíssimes. Aquesta vegada n’he tret més o menys el mateix. I una recança gegant a tornar al ritme ordinari de la vida. Pel que fa a les rutines, al Bernis no en teníem de marcades, i tanmateix es van instaurar. Esmorzàvem, dinàvem i sopàvem plegats. Entremig, tothom feia la seva, més o menys enclaustrat o passejaire. Les converses amb Lucia Pietrelli i Albert Pijuan em van agradar molt. Va bé saber què pensen els altres, com treballen els altres, què han llegit.

-Més enllà de donar a conèixer el Delta a través de diferents relats, tot i que en aquest cas tampoc n’és la intenció principal, què aporta a escriptors i lectors experiències d’aquest tipus?
No sé si és l’experiència més important, però tenir temps per enraonar del nostre ofici entre nosaltres és molt agradable. Suposo que en altres confraries passa el mateix. Els escriptors necessitem parlar de lo nostro. No pas tant per pedanteria, sinó per mantenir el focus, l’atenció en aquest ofici tan estrany. Tenir temps i congèneres d’ofici a prop et legitima, dona sentit a la teva feina, t’ajuda a creure que no t’has equivocat de vocació i fins i tot t’ajuda a validar que existeixi, això de les vocacions.

-Vas arribar-hi amb un projecte previst o el tema sobre el que vas escriure se’t va acudir un cop instal·lat al Delta?
Ni una cosa ni l’altra. Em vaig endur feina de la meva. Jo no puc aturar-me de cop, deixar enrere els articles, les traduccions… Allí vaig treballar, però no en el meu relat. Però és que en el meu cas, i crec que és així en tots els altres, hi ha un continu. Hi fa l’eina amb la qual treballes, com ara l’ordinador, i la tessitura de la feina. D’acabar un article passes a traduir tres pàgines i després prens apunts sobre el que escriuràs en el futur. Allí ni vaig prendre notes. Vaig acumular sensacions. Sense projecte previ i amb només cinc dies de prendre el pols no en tinc ni per començar, a prendre notes.

-El projecte de Mas de Bernis reivindica el relat breu. El mal anomenat “germà petit de la novel·la” està trobant el seu lloc en l’època de la immediatesa i de la manca de temps, també per a llegir?
La novel·la, i també el conte, reflecteix el ritme del moment en el qual s’escriu. Però el ritme de tot, eh? De les idees, de la vida en societat, etcètera. I reflecteix, però no forçosament recrea. Dit això, no crec que ara sigui un moment, per atabalat, més propici per al conte o relat curt, i menys propici per al patracol. Si mires els premis grossos, els guanyen totxanes. El relat breu, com a gènere, no sé què vol dir. Un text té la llargària que necessita per saciar l’objectiu de l’autor. El projecte Mas de Bernis ajuda en un altre sentit. És un encàrrec i un regal, i això és el que compta. Ajuda a treballar en bones condicions.

-“Aquest gran sud, inhòspit i moll, boca i ventre de totes les invasions, intractable, calent i mut”. És la percepció de la Sílvia, en Hans i en Dèxter, o la que vas tenir tu durant l’estada al Mas de Bernis? Andreu Subirats ja anunci al pròleg que són trets comuns en les narracions d’enguany…
És una deformació del que vaig sentir. De vegades, escriure és mistificar. Està bé, això. Però recordem que d’allò d’allí tots tres en vam fer literatura, no pas una guia de viatges. Els meus personatges queden aclaparats pel paisatge i pels oriünds. Jo, no. També és veritat que els trets comuns que tan bé assenyala l’Andreu Subirats tenen a veure amb la caricatura que ens vam muntar els tres estadants. I aquí, caricatura vol dir homenatge.


Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol

-De fet, ets antropòleg. La teva visió de la gent del Delta no podia quedar exclosa en el teu relat… Deformació professional?
Si hagués anat a fer-ne un estudi antropològic, la meva visió n’hauria quedat al marge. L’antropòleg refreda les impressions ordinàries i mira d’inserir-les en algun corrent teòric. En canvi, l’escriptor desfà aquest camí o el fa a la inversa. Allí jo era escriptor. Una altra cosa és l’interès viu que em desperta la gent, i quan aquest interès em ve de gust posar-lo en paper, aleshores sí, tot el meu bagatge es posa al servei de l’objectiu.

-El teu relat es titula ‘L’espècie invasora’. Tres  personatges arriben al Delta per mirar d’exterminar la plaga del cargol poma per un encàrrec del Departament d’Agricultura. Però la definició d’espècie invasora del títol, en aquest cas, va més enllà. Paradoxa de les problemàtiques de comarques: no ens abandoneu però deixeu-nos fer les coses a la nostra manera?
Totalment. De la gent de comarques i de tot arreu. A Barcelona sents discursos semblants, dels ciutadans en relació amb el turisme desbocat. L’espècie invasora és un trop. Sempre hi ha una espècie invasora. I la diguem-ne espècie local es significa per oposició. Malament aniríem, sense espècies invasores, siguin quines siguin. Desapareixeríem.

-És una sensació similar a la que pots tenir tu en ser de l’Empordà amb les problemàtiques de territori?
Sí, sí. Passa que jo no malvisc d’esllomar-me en un arrossar a canvi de quatre rals, del menyspreu de l’administració i de coses com aquestes. A l’Empordà la queixa és més de caire jardinívol. Catalunya vol un Empordà d’herba segada, de flors ornamentals i d’un romànic paella sempre a punt. Mentrestant, la precarietat laboral, les comunicacions i els serveis fan plorar.

-L’escriptor Joan Todó de la Sénia va participar en la primera estada al Mas de Bernis al 2015 i és autor de la ‘Guia sentimental del Delta de l’Ebre’ (Pòrtic Edicions, 2018). Tu vas escriure la ‘Guia Sentimental de l’Empordanet’ (Pòrtic Edicions, 2016) i ara t’has unit a l’experiència del Mas de Bernis. Mateixos projectes amb resultats diversos. Més que el punt de vista, el punt d’origen és el que propicia aquests resultats?
Joan Todó té més por que jo de convertir-se en l’escriptor professional d’una terra concreta. N’ha fugit més, de ser un ‘escriptor de les Terres de l’Ebre’, que jo de ser un ‘escriptor empordanès’. No té res a veure amb ser de la Sénia o de Begur. De fet, ser de no vol dir res. Passa que el made in és llaminer, a l’hora de vendre el peix. Jo sí que crec que tant en Todó com jo estimem la terra i la gent de la terra.

-I com a antropòleg i escriptor, hi ha alguns aspectes a tenir en compte a l’hora d’escriure llibres d’aquest tipus, que intenten mostrar un territori i la seva gent, com també vas fer per exemple a ‘Els barcelonins’ (Llibres de l’Avenç, 2018)?
Veus? A ‘Els Barcelonins’ sí, que hi havia l’objectiu, entre d’altres, de dissecar un lloc i una gent. Però en el cas de ‘La vastitud’, no! Que a tots tres relats hi treguin el nas l’aigua o les planúries o la sordidesa de la solitud no vol pas dir que ens conjuréssim per “retratar” un territori i una gent. Per això m’agrada parlar d’homenatge. El Delta ens va inspirar però no ens va dictar res. Homenatgem per ofici interposat.

-Com a observador, t’hi  pots reconèixer com a part observada en alguns casos?
Sempre. L’escriptor és part observada per l’escriptor. Sempre. Encara que es projecti en el primer, i de moment improbable, habitant de la Lluna.

Judit Monclús , Surtdecasa Terres de l’Ebre (25.02.20)

https://surtdecasa.cat/ebre/llibres/entrevista-adria-pujol-vastitud

L'entrada “Sempre hi ha una espècie invasora” entrevista a Adrià Pujol sobre LA VASTITUD, SurtDeCasa Terres de l’Ebre (25.02.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/sempre-hi-ha-una-especie-invasora-entrevista-a-adria-pujol-sobre-la-vastitud-surtdecasa-terres-de-lebre-25-02-20/feed/ 0
https://www.labreuedicions.com/19532-2/ https://www.labreuedicions.com/19532-2/#respond Mon, 24 Feb 2020 15:50:12 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19532 club de lectura EL DOLOR de Marguerite Duras a la llibreria L’Espolsada amb el cotraductor Arnau Pons i l’editora (20.02.20)

L'entrada ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
club de lectura EL DOLOR de Marguerite Duras a la llibreria L’Espolsada amb el cotraductor Arnau Pons i l’editora (20.02.20)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

L'entrada ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/19532-2/feed/ 0
entrevista a Lucia Pietrelli en ocasió del conte “Lo riu” a LA VASTITUD. Última Hora (20.02.20) https://www.labreuedicions.com/entrevista-a-lucia-pietrelli-en-ocasio-del-conte-lo-riu-a-la-vastitud-ultima-hora-20-02-20/ https://www.labreuedicions.com/entrevista-a-lucia-pietrelli-en-ocasio-del-conte-lo-riu-a-la-vastitud-ultima-hora-20-02-20/#respond Mon, 24 Feb 2020 15:35:00 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19526 Entrevista Lucia Pietrelli ● Escritora y traductora «Mi cuento ‘Lo riu’ es musical y con un ritmo de película de miedo» LaBreu publica ‘La vastitud’, donde se incluye este relato de la autora, así como los de Albert Pijuan y Adrià Pujol, fruto de una estancia en el Mas de Bernis. Cada dos años LaBreu […]

L'entrada entrevista a Lucia Pietrelli en ocasió del conte “Lo riu” a LA VASTITUD. Última Hora (20.02.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Entrevista Lucia Pietrelli ● Escritora y traductora
«Mi cuento ‘Lo riu’ es musical y con un ritmo de película de miedo»

LaBreu publica ‘La vastitud’, donde se incluye este relato de la autora, así como los de Albert Pijuan y Adrià Pujol, fruto de una estancia en el Mas de Bernis.

Cada dos años LaBreu Edicions invita a tres escritores diferentes a pasar una semana en el Mas de Bernis (L’Aldea, Tarragona), donde escribirán un relato y que, posteriormente, publicará el sello catalán. Después de la participación de Sebastià Portell, Jaume C. Pons Alorda y Antònia Vicens, el verano pasado fue el turno de Lucia Pietrelli, que convivió con los autores Albert Pijuan y Adrià Pujol y de  cuyaexperiencia surgió el volumen La vastitud. La presentación será este viernes 21 en Drac Màgic (Palma).

¿Por qué aceptó participar en esta propuesta?
—Conocía el proyecto y me hacía ilusión porque reúne mis dos pasiones: escribir y viajar. Era un reto
porque suponía escribir bajo demanda, a la vez que fue un lujo porque la estancia me permitió desconectar durante una semana del resto del mundo y de todas mis obligaciones. Me levantaba y lo único que sabía que tenía que hacer era escribir.

¿Conocía a los autores?

—No personalmente y eso también formó parte de la aventura para mí. Básicamente acepté convivir con
dos personas que no conocía y de las cuales lo único que sabía era que compartíamos el hecho de escribir.

¿Cómo resultó la experiencia?
—Tan bonita que volvería a ir mañana mismo. No había estado nunca por esa zona del Ebre y el paisaje me impactó mucho. Me inquietó que fuera tan plano, que casi no hubiera árboles. Me pasaba mucho tiempo caminando entre los arrozales, era algo hipnótico que también marcó la escritura de mi relato.

¿Los tempos de escritura fueron muy reñidos?
—Estuvimos en el Mas una semana en junio y después tuvimos unos meses más para acabar y revisar el cuento, ya que hasta otoño no teníamos que entregarlo a LaBreu.

Su relato, Lo riu, tiene muchode ese paisaje.
—Sí, escribí casi todo el cuento en el Mas, porque entré en una especie de bucle a través de ese paisaje tan cuadricular, tan plano. Mi cuento es sobre todo un cuento musical, un ritmo concreto que, para mí, es el ritmo que descubrí entre los arrozales llenos de agua, entre el arroz ahogado, un trozo de mundo medio desierto. En los alrededores había muchos insectos, pero no personas.

¿Un ritmo inquietante?
—Sí, como la música de una película de miedo, porque debajo de ese paisaje percebí mucha crueldad
en potencia, un tiempo pasado hecho de sacrificios y actos violentos.

De hecho, es un relato muy violento.
—Es la historia de Amaya, que era una niña cuando la violencia estalló en el Mas donde pasaba los veranos con sus padres, y que ahora es una mujer que sigue arrastrando esa culpa, esa ferocidad hecha de fragmentos pasados y presentes.

También hay amor y dolor.
—Todo se confunde en su cabeza: los tiempos y también los sentimientos. Por eso el dolor puede parecerse al amor y el amor al dolor. Lo riu es la melodía de su cabeza desbordada por
los recuerdos y por el miedo.Es un cuento que está totalmente impregnado por el paisaje del Ebre. Seguramenteno lo hubiera escrito si LaBreu no me hubiese ofrecido la posibilidad de esa estancia. Le estoy muy agradecida

Clara Ferrer, Última Hora (20.02.20)

L'entrada entrevista a Lucia Pietrelli en ocasió del conte “Lo riu” a LA VASTITUD. Última Hora (20.02.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/entrevista-a-lucia-pietrelli-en-ocasio-del-conte-lo-riu-a-la-vastitud-ultima-hora-20-02-20/feed/ 0
“Amor etern alt grup de risc. Les cançons de Pepe Sales” a la Beckett (03.03.20) https://www.labreuedicions.com/amor-etern-alt-grup-de-risc-les-cancons-de-pepe-sales-a-la-beckett-03-03-20/ https://www.labreuedicions.com/amor-etern-alt-grup-de-risc-les-cancons-de-pepe-sales-a-la-beckett-03-03-20/#respond Mon, 24 Feb 2020 14:31:50 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19522 dimarts 3 de març , a les 20h,  “Amor etern alt grup de risc. Les cançons de Pepe Sales” amb Lulu Martorell i  Martí Sales a la Sala Beckett (Carrer de Pere IV, 228, 232 Barcelona)

L'entrada “Amor etern alt grup de risc. Les cançons de Pepe Sales” a la Beckett (03.03.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
dimarts 3 de març , a les 20h, 

“Amor etern alt grup de risc. Les cançons de Pepe Sales”

amb Lulu Martorell i  Martí Sales

a la Sala Beckett (Carrer de Pere IV, 228, 232 Barcelona)

L'entrada “Amor etern alt grup de risc. Les cançons de Pepe Sales” a la Beckett (03.03.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/amor-etern-alt-grup-de-risc-les-cancons-de-pepe-sales-a-la-beckett-03-03-20/feed/ 0
“Sebastià Bonet i la quadratura del vers” OBTENIR L’AUSTER ALBÓ a Núvol (22.02.20) https://www.labreuedicions.com/sebastia-bonet-i-la-quadratura-del-vers-obtenir-lauster-albo-a-nuvol-22-02-20/ https://www.labreuedicions.com/sebastia-bonet-i-la-quadratura-del-vers-obtenir-lauster-albo-a-nuvol-22-02-20/#respond Mon, 24 Feb 2020 12:55:01 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19516 Sebastià Bonet i la quadratura del vers En la poesia de Sebastià Bonet hi ha una motivació profunda i personal per trobar els límits. L’editorial LaBreu Edicions, nascuda l’any 2006 amb l’empenta d’Ester Andorrà i Marc Romera, acaba de presentar en societat el seu número 100 de la col·lecció de poesia Alabatre. Tota una fita a celebrar. El títol llorejat […]

L'entrada “Sebastià Bonet i la quadratura del vers” OBTENIR L’AUSTER ALBÓ a Núvol (22.02.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Sebastià Bonet i la quadratura del vers

En la poesia de Sebastià Bonet hi ha una motivació profunda i personal per trobar els límits.

L’editorial LaBreu Edicions, nascuda l’any 2006 amb l’empenta d’Ester Andorrà i Marc Romera, acaba de presentar en societat el seu número 100 de la col·lecció de poesia Alabatre. Tota una fita a celebrar. El títol llorejat amb tan selecte ordinal ha estat Obtenir l’auster Albó de Sebastià Bonet (Barcelona, 1943), llibre glossat, poema per poema, per Jordi Vintró (Barcelona, 1943).

Sebastià Bonet. Foto: Sonia R. Seisdedos.

Sebastià Bonet, llicenciat en Física i doctor en Filologia Catalana, no es considera poeta però sí un irredempt amant d’aquesta disciplina literària. Però el respecte i la passió que professa per la poesia el menen a endinsar-s’hi amb molta cura, tanta que la seva aportació creativa la fa amb peus de científic. No és d’estranyar, doncs, que un corrent d’experimentació artístic com va ser el grup francès OuLiPo (acrònim de «Ouvroir de littérature potentielle») encaixi perfectament en el procés creatiu de Bonet. Com és sabut, els integrants d’OuLiPo, grup creat l’any 1960, tenien com a principal objectiu unir dues disciplines força distants, com són les matemàtiques i la literatura. O cosa equivalent, aplicaven conceptes de l’art combinatòria sobre el material poètic, les paraules. Van establir originals restriccions per engendrar noves formes de creació: definien una dificultat i la intentaven superar i, de passada, s’acaraven al temut paper en blanc. La forma per sobre el contingut. Dos coneguts exemples d’aquesta tècnica són la novel·la La disparition, escrita sense utilitzar ni una sola vegada la lletra e, i el llibre d’onzenes Alfabets, ambdós de Georges Perec de qui Bonet es declara deutor.

L’anterior publicació de Sebastià Bonet, Voluntàries, va sorprendre els lectors perquè suposava un complex i virtuós exercici literari, on la subordinació a les regles matemàtiques obria una porta a nous sentits. Posava en pràctica la constricció alfabètica com a motivació creativa. Voluntàries és així un poemari escrit únicament amb onzenes, entenent aquestes com poemes o estrofes que contenen onze versos d’onze lletres cada un d’ells. Onze per onze, un quadrat perfecte. Tots els versos de cada onzena inclouen les cinc vocals, les cinc consonants més usades, que en català són L,N,R,S,i T, i el complement d’una altra restant que, en certa manera, fa de clau del poema. La paraula Voluntàries compleix la infreqüent condició de ser, alhora, un mot i un vers sencer. Una pràctica molt atrevida on es tensa el llenguatge tal com ho fan els sudokus o els mots encreuats. El poeta pretén cosir, amb perfecció mil·limètrica, forma i lírica tot mantenint el sentit.

Sebastià Bonet diu, amb una sincera modèstia que l’honora, que escriu poesia per un interès a conèixer els processos creatius i que, a més, ho fa sense reconèixer-se com a poeta, perquè «les onzenes les fa la mandra de fer cap altra cosa». Si un poeta creu, com és costum, que la paraula s’ha de cenyir al missatge, Bonet proposa que el llenguatge prengui significació quan la forma se li imposa. Una manera molt singular de confegir un corpus poètic.

Obtenir l’auster Albó segueix els mateixos paràmetres que l’anterior proposta, Voluntàries, però amb la complicitat interpretativa, en forma de binomi literari, del poeta Jordi Vintró qui, segons diu ell mateix, agafa «els poemes per l’orella i els fa tocar de peus a terra». Vintró actua com a glossador de cada una de les onzenes aportant una mirada aguda, irònica i erudita que a voltes desxifra i en altres complementa aconseguint que la lectura del conjunt suposi una experiència d’alta volada. Una relectura un xic orgiàstica on, paradoxalment, «les formes més tancades donen lloc a les interpretacions més obertes». Vintró es considera l’intèrpret d’una partitura en la qual el mateix Bonet veu paral·lelismes amb la música dodecafònica. I és que, malgrat l’inicial hermetisme dels poemes, en ells tot encaixa amb precisió de compàs. I ja posats a interpretar, bo és fer esment que el mot albó és sinònim d’asfòdel, el nom de la planta liliàcia que han fet servir tants i tants poetes, des d’Homer fins al mateix Espriu.

Els poemes de Bonet s’han de llegir com una suma de haikus i fóra bo verbalitzar la lectura més d’una vegada per descabdellar-los i obrir una nova via d’accés. Serà aleshores quan aquell primer astorament es transformarà en fertilitat, en un acte de confiança cap a allò que de bon inici se’ns escapava. Així és com la interpretació del poema la trobarem en el mateix poema tenint en compte que, com deia George Steiner, «la poesia no ha d’explicar res».

En la poesia de Sebastià Bonet hi ha una motivació profunda i personal per trobar els límits. Una onzena, un sudoku o uns mots encreuats, «et posen a prova perquè entre entendre o no entendre, entre ser o no ser, vius la tensió de la foscor», i en l’instant màgic en què trobes la resolució apareix l’epifania i, per descomptat, el gaudi. Un joc de tot o de res.

Enric Umbert-Rexach, Núvol

https://www.nuvol.com/llibres/sebastia-bonet-i-la-quadratura-del-vers-82777

L'entrada “Sebastià Bonet i la quadratura del vers” OBTENIR L’AUSTER ALBÓ a Núvol (22.02.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/sebastia-bonet-i-la-quadratura-del-vers-obtenir-lauster-albo-a-nuvol-22-02-20/feed/ 0
“Un trio de pas pel delta de l’Ebre” sobre LA VASTITUD a ElPuntAvui (20.02.20) https://www.labreuedicions.com/un-trio-de-pas-pel-delta-de-lebre-sobre-la-vastitud-a-elpuntavui-20-02-20/ https://www.labreuedicions.com/un-trio-de-pas-pel-delta-de-lebre-sobre-la-vastitud-a-elpuntavui-20-02-20/#respond Mon, 24 Feb 2020 12:50:07 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19509 Un trio de pas pel delta de l’Ebre Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol presenten els contes ‘La vastitud’ LaBreu Edi­ci­ons és una asso­ci­ació cul­tu­ral valenta que aposta per les lle­tres cata­la­nes, es podria dir que des dels mar­ges. No ho fan ells sols, és cert que hi ha altres edi­to­ri­als peti­tes amb volun­tats […]

L'entrada “Un trio de pas pel delta de l’Ebre” sobre LA VASTITUD a ElPuntAvui (20.02.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Un trio de pas pel delta de l’Ebre
Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol presenten els contes ‘La vastitud’

LaBreu Edi­ci­ons és una asso­ci­ació cul­tu­ral valenta que aposta per les lle­tres cata­la­nes, es podria dir que des dels mar­ges. No ho fan ells sols, és cert que hi ha altres edi­to­ri­als peti­tes amb volun­tats simi­lars. Un dels encerts de Labreu, però, és plan­te­jar-se l’acti­vi­tat edi­tora sense ànim de lucre. L’auto­gestió evita dis­gus­tos i demos­tra que els seus edi­tors toquen de peus a terra.

Entre la vari­e­tat de col·lec­ci­ons i pro­jec­tes que impul­sen hi ha Cicuta de Ber­nis, amb què unei­xen pai­satge i lite­ra­tura. Pai­satge del delta de l’Ebre, que és on hi ha una casa rural, Mas de Ber­nis, on tres autors pas­sen una set­mana per escriure tres relats.

En la ter­cera edició, els autors tri­ats van ser Albert Pijuan, Lucia Pie­tre­lli i Adrià Pujol, que sig­nen Un gran país, Lo riu i L’espècie inva­sora, res­pec­ti­va­ment, sota el títol comú de La vas­ti­tud. L’edició inclou un pròleg d’Andreu Subi­rats.

Albert Pijuan (Cala­fell, 1985) és nar­ra­dor, novel·lista, dra­ma­turg, tra­duc­tor i pro­fes­sor d’escrip­tura. La seva nar­ració, emmar­cada en la ciència-ficció, mos­tra el dia a dia del pri­mer home que viu a la Lluna i les refle­xi­ons i dub­tes que l’acom­pa­nyen.

La poeta i novel·lista Lucia Pie­tre­lli (Can­de­lara, Itàlia, 1984) narra la història inti­mista d’una filla con­dem­nada a ron­dar entre els límits d’una vida estàtica als arros­sars i una mare que li fa de mirall.

Adrià Pujol (Begur, 1974), antropòleg, novel·lista, die­ta­rista, biògraf, tra­duc­tor i pro­fes­sor, fa cam­par tres foras­ters per aquest gran sud –que fa poques set­ma­nes va arra­sar el tem­po­ral Glòria– ende­ri­ats amb la missió d’exter­mi­nar la plaga depre­da­dora del car­gol poma.

LLUÍS LLORT – ElPuntAvui

L'entrada “Un trio de pas pel delta de l’Ebre” sobre LA VASTITUD a ElPuntAvui (20.02.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/un-trio-de-pas-pel-delta-de-lebre-sobre-la-vastitud-a-elpuntavui-20-02-20/feed/ 0
recital EL TOT SOLITARI de Joan de la Vega a FanSet (28.02.20) https://www.labreuedicions.com/recital-el-tot-solitari-de-joan-de-la-vega-a-fanset-28-02-20/ https://www.labreuedicions.com/recital-el-tot-solitari-de-joan-de-la-vega-a-fanset-28-02-20/#respond Mon, 24 Feb 2020 12:09:09 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19504 divendres 28 de febrer, a les set, recital presentació d’ EL TOT SOLITARI de Joan de la Vega acompanyat de Lola Andrés a la Llibreria Fan Set (carrer de Sant Ferran,12 València)

L'entrada recital EL TOT SOLITARI de Joan de la Vega a FanSet (28.02.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
divendres 28 de febrer, a les set, recital presentació d’

EL TOT SOLITARI de Joan de la Vega

acompanyat de Lola Andrés

a la Llibreria Fan Set (carrer de Sant Ferran,12 València)

L'entrada recital EL TOT SOLITARI de Joan de la Vega a FanSet (28.02.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/recital-el-tot-solitari-de-joan-de-la-vega-a-fanset-28-02-20/feed/ 0
“El delta de l’Ebre, inspiració literària” sobre LA VASTITUD d’Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol DiariAra (20.02.20) https://www.labreuedicions.com/el-delta-de-lebre-inspiracio-literaria-sobre-la-vastitud-dalbert-pijuan-lucia-pietrelli-i-adria-pujol-diariara-20-02-20/ https://www.labreuedicions.com/el-delta-de-lebre-inspiracio-literaria-sobre-la-vastitud-dalbert-pijuan-lucia-pietrelli-i-adria-pujol-diariara-20-02-20/#respond Thu, 20 Feb 2020 11:24:05 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19496 El delta de l’Ebre, inspiració literària Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol publiquen ‘La vastitud’ El delta de l’Ebre és un dels paisatges més singulars de Catalunya. I un dels més fràgils, com es va poder comprovar durant el temporal Gloria. L’estiu passat, Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol es van tancar durant una […]

L'entrada “El delta de l’Ebre, inspiració literària” sobre LA VASTITUD d’Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol DiariAra (20.02.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>

El delta de l’Ebre, inspiració literària

Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol publiquen ‘La vastitud’

Adrià Pujol, Lucia Pietrelli i Albert Pijuan, els tres autors de 'La vastitud' / PERE TORDERA

El delta de l’Ebre és un dels paisatges més singulars de Catalunya. I un dels més fràgils, com es va poder comprovar durant el temporal Gloria. L’estiu passat, Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol es van tancar durant una setmana al Mas Bernis, situat als afores de l’Aldea. Pijuan hi va fer el primer esbós d’Un gran pas. Pietrelli va anar per feina i va escriure pràcticament sencer Lo riu. Pujol, en canvi, no va escriure ni una ratlla: “Hi vaig traduir, vaig preparar articles i, sobretot, vaig anar apuntant idees al cap, mirant, passejant i escoltant”, explica. D’allà en va acabar sortint el seu relat, L’espècie invasora, que a través de l’intent d’eradicar la plaga del cargol poma que afecta la zona mostra “l’aiguabarreig entre dos mons que no s’entenen però es toquen”: d’una banda hi ha els científics; de l’altra, el que Pujol defineix com a “aborígens”, i entre els personatges de la zona destaca la versió ficcionada del propietari del mas on van escriure, Albert Hernández.

La vastitud, publicat a LaBreu Edicions, recull les tres narracions de Pijuan, Pietrelli i Pujol. L’únic que havia llegit els altres abans de compartir tota una setmana de recés creatiu va ser Pujol: “Soc fan fatal d’El franctirador, primera novel·la d’Albert Pijuan”. No és la primera vegada que l’editorial envia tres autors al Mas Bernis. “Vam començar el 2015 amb Sebastià Portell, Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó: de la seva estada en va sortir La recerca del flamenc –explica Ester Andorrà–. Dos anys després vam enviar-hi Míriam Cano, Martí Sales i Antònia Vicens: ella feia temps que no escrivia narrativa, però va tenir la idea del seu conte viatjant en tren cap al mas”. El volum que va sortir de l’experiència va ser Cremen cels.

“Les tres històries de La vastitud tenen algun punt en comú, com ara l’aparició de la lluna, de la mort, de la paraula àpex i, finalment, la inclusió de la polla d’aigua, un ocell molt habitual de la zona”, diu Pijuan. “Vam dir que hi posaríem o la polla d’aigua o un element gastronòmic”, afegeix Pujol. “Encara que hem fet ficció, llegint els contes de l’Adrià i l’Albert hi veig bocins camuflats del que va passar allà, de converses i de comentaris que fèiem”, afegeix Pietrelli. L’autora va arribar al Delta amb les galerades corregides de Lítica (Males Herbes, 2019). “La meva inspiració va ser la calma d’aquell paisatge: tot era tan irreal que se’m feia violent”, admet. És allà que creix la nena protagonista de Lo riu: “L’entorn influirà en les seves accions”, avança l’escriptora.

Pijuan ha enviat el protagonista d’Un gran pas a la lluna l’any 2069. “M’interessava explorar les idees de realitat i simulació a partir de la recerca que estava fent per la pròxima novel·la –explica–. El Delta apareix perquè és el que el personatge tria veure a través d’una gran pantalla que camufla el paisatge lunar”. Pujol remarca, en una història “sense abarrocament ni floritures”, el punt “feréstec” del Delta. “El tòpic de trobar-te en un paisatge dur i gent que s’hi correspon es compleix –assegura–. Aquesta setmana al Delta m’ha fet sentir més de Barcelona que mai abans”.

Jordi Nopca, DiariAra (20.02.20)

https://llegim.ara.cat/actualitat/Delta-Ebre-inspiracio-literaria_0_2393160872.html?_ga=2.88301275.1935778484.1581934994-832630793.1512994375

L'entrada “El delta de l’Ebre, inspiració literària” sobre LA VASTITUD d’Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol DiariAra (20.02.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/el-delta-de-lebre-inspiracio-literaria-sobre-la-vastitud-dalbert-pijuan-lucia-pietrelli-i-adria-pujol-diariara-20-02-20/feed/ 0