laBreu Edicions https://www.labreuedicions.com Editorial independent de poesia i narrativa, catalana i traduïda. Fri, 03 Jul 2020 10:02:11 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=5.3.4 https://www.labreuedicions.com/wp-content/uploads/2017/03/cropped-wvINdD43_400x400-32x32.jpg laBreu Edicions https://www.labreuedicions.com 32 32 Pau Vadell i Laia Carbonell al Festival Poesia i + (05.07.20) https://www.labreuedicions.com/pau-vadell-i-laia-carbonell-al-festival-poesia-i-05-07-20/ https://www.labreuedicions.com/pau-vadell-i-laia-carbonell-al-festival-poesia-i-05-07-20/#respond Fri, 03 Jul 2020 10:02:11 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19837 diumenge 5, a les 19.00 h, recital en streaming a #PoesiaiMés2020 de Pau Vadell i Laia Carbonell presentat per l’Ajuntament de Teià abonament digital del Festival: https://entradas.codetickets.com/entradas/abonament-digital/10195/fundaciopalau/online    

L'entrada Pau Vadell i Laia Carbonell al Festival Poesia i + (05.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
diumenge 5, a les 19.00 h, recital en streaming a #PoesiaiMés2020 de

Pau Vadell i Laia Carbonell

presentat per l’Ajuntament de Teià

abonament digital del Festival: https://entradas.codetickets.com/entradas/abonament-digital/10195/fundaciopalau/online

 

 

L'entrada Pau Vadell i Laia Carbonell al Festival Poesia i + (05.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/pau-vadell-i-laia-carbonell-al-festival-poesia-i-05-07-20/feed/ 0
PEPE SALES a Els Vespres Malgastats (04.07.20) https://www.labreuedicions.com/19831-2/ https://www.labreuedicions.com/19831-2/#respond Fri, 03 Jul 2020 09:52:24 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19831 dissabte 4,  ales 17 h, el dia que en Pepe Sales hauria fet 66 anys li farem homenatge amb el recital concert de Lulu Martorell i Martí Sales dins el cicle Els vespres Malgastats al Monestir Benedictí de Sant Pere de Casserres 

L'entrada PEPE SALES a Els Vespres Malgastats (04.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
dissabte 4,  ales 17 h, el dia que en Pepe Sales hauria fet 66 anys li farem homenatge amb el recital concert de Lulu Martorell i Martí Sales

dins el cicle Els vespres Malgastats

al Monestir Benedictí de Sant Pere de Casserres 

L'entrada PEPE SALES a Els Vespres Malgastats (04.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/19831-2/feed/ 0
VERMELL DE RÚSSIA de Míriam Cano a Cal Llibreter (02.07.20) https://www.labreuedicions.com/vermell-de-russia-de-miriam-cano-a-cal-llibreter-02-07-20/ https://www.labreuedicions.com/vermell-de-russia-de-miriam-cano-a-cal-llibreter-02-07-20/#respond Sun, 28 Jun 2020 19:53:24 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19822 dijous 2 de juliol, a les 20.00 h, recital presentació del poemari  VERMELL DE RÚSSIA de Míriam Cano serà a Cal Llibreter c/Bonavista, 81 de Sant Just Desvern

L'entrada VERMELL DE RÚSSIA de Míriam Cano a Cal Llibreter (02.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
dijous 2 de juliol, a les 20.00 h, recital presentació del poemari 

VERMELL DE RÚSSIA de Míriam Cano

serà a Cal Llibreter c/Bonavista, 81 de Sant Just Desvern

L'entrada VERMELL DE RÚSSIA de Míriam Cano a Cal Llibreter (02.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/vermell-de-russia-de-miriam-cano-a-cal-llibreter-02-07-20/feed/ 0
“Nosaltres, qui, pregunta essencial” sobre NOSALTRES, QUI de Mireia Calafell, EixDiari (22.06.20) https://www.labreuedicions.com/nosaltres-qui-pregunta-essencial-sobre-nosaltres-qui-de-mireia-calafell-eixdiari-22-06-20/ https://www.labreuedicions.com/nosaltres-qui-pregunta-essencial-sobre-nosaltres-qui-de-mireia-calafell-eixdiari-22-06-20/#respond Thu, 25 Jun 2020 10:59:05 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19817 Amb Nosaltres, qui, Mireia Calafell (Barcelona, 1980), va obtenir el Premi Mallorca de poesia 2019. El llibre Nosaltres, qui està dividit en dues parts: Vertical i Horitzontal. I de seguida ve al cap la figura de la creu, un símbol que va més enllà de la referència crística, ja que és un símbol universal en el ben entès que […]

L'entrada “Nosaltres, qui, pregunta essencial” sobre NOSALTRES, QUI de Mireia Calafell, EixDiari (22.06.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>

Amb Nosaltres, qui, Mireia Calafell (Barcelona, 1980), va obtenir el Premi Mallorca de poesia 2019.

El llibre Nosaltres, qui està dividit en dues parts: Vertical i Horitzontal. I de seguida ve al cap la figura de la creu, un símbol que va més enllà de la referència crística, ja que és un símbol universal en el ben entès que representa la conjunció, en el punt de l’encreuament, dels contraris o complementaris: el masculí i el femení de l’existència. No menys important és la figura que de manera esquemàtica la creu representa: l’arbre de la vida, amb l’eix vertical connectant cel i terra, i amb l’eix horitzontal representant les branques i els seus fruits, imatge de la creació expandint-se. Segons Jung, en algunes tradicions, tant a Orient com a Occident, la figura de la creu és vista com la imatge del foc de la passió, així com del sofriment existencial. Amb el cos amb els braços estesos, els humans dibuixem la creu que ens simbolitza com a éssers entre l’espai (vertical) i el temps (horitzontal).

Del simbolisme de la creu amb els seus vectors vertical i horitzontal en podríem escriure un llibre, cosa que no podem fer aquí, tan sols apuntarem que nosaltres, qui, és una pregunta filosòfica equivalent a la pregunta tradicional qui sóc jo. Totes dues són preguntes essencials, ja que no hi ha consciència del jo sense el tu, sense el nosaltres i vosaltres. És a dir, venim i anem de la verticalitat del jo a la horitzontalitat del nosaltres.

Partint de imatge de la creu interna que ens configura, en alguns poemes de la primera part del llibre, Vertical, Mireia Calafell s’empara en alguns mites clàssics (què no van dir, els grecs antics!) per assenyalar, o per despertar la consciència, sobre els efectes nefastos d’una verticalitat que pot presentar-se de forma massa agressiva i dominant com la mil·lenària civilització de signe patriarcal que duem a les espatlles, i que l’autora explica de forma ben gràfica en el seu poema sobre el mite del rapte d’Europa per part de Zeus, o en el poema sobre l’assetjament a Dafne per part del déu Apol·lo. I, no obstant això, és ben humà l’instint de posar-se dempeus i caminar, d’alçar-se sobre la desgràcia, d’agafar les regnes a les pròpies mans. Ho deien també els grecs antics: tot amb mesura perquè, com escriu la poeta, inquieta el rastre cruent dels pètals esclafats.

En els poemes de la segona part, Horitzontal, Mireia Calafell, que ha pensat la condició horitzontal des de la pregunta: nosaltres, qui, va al moll de l’os de la natura essencial de la humanitat de fet tan vulnerable, nascuda sempre a la intempèrie i a la recerca de tota mena d’aixoplucs i demanda d’empares. Si per ser humans ens alcem sobre els peus i caminem sobre la terra, no és menys essencial per a la supervivència humana amb un mínim de confort biològic i afectiu, la necessària relació amb l’altre, el nucli familiar en primer lloc, així com el foment de la convivència, la cooperació i la pau, l’extensió de la xarxa d’ajuda mútua, la donació dels coneixements, el mestratge, la cultura de la solidaritat, l’atenció i cura de l’altre sense distinció ni segregació, el respecte per les diferències.

Per aquest motiu la filosofia humanista, i ja no diguem les religions que inviten a la pràctica de l’amor i la fraternitat, s’han preocupat sempre de bussejar en el tema de l’alteritat que ens conforma com a humans: el tu, el nosaltres i vosaltres. Així, en aquest comentari sobre Nosaltres, qui, de Mireia Calafell, sembla oportú fer esment del llibre Jo i Tu, del filòsof jueu Martin Buber, en el qual ja d’entrada fa aquesta afirmació sobre la que ell considera una paraula primordial: «Una paraula primordial és la parella Jo-Tu», amb la qual cosa el filòsof ens està dient que el jo no existeix sense el tu, sense el nosaltres, sense el vosaltres, que el jo té consciència del jo a través del tu, de l’alteritat que és aixopluc i alhora en busca, perquè som el fred cada nit dins l’estable, així com a través de l’amor, o de la companyonia, tu i jo allà on hem après, de nou, com trobar l’or. L’or de la nostra humanitat sempre fent-se en la verticalitat i l’horitzontalitat alhora, esdevenint en la conjunció de les forces de la vida, l’energia espiritual que ens alça i ens abraça al mateix temps.

Teresa Costa-Gramunt, Eix Diari (22.06.20)

https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/89488/nosaltres-qui-pregunta-essencial.html?fbclid=IwAR2lZfq6jmhkmRlBuaZ2vseeLjBtesTQYJJ8hq-OS___UFENQHdW4hHqw3o#.XvB4FDkTY2g.facebook

L'entrada “Nosaltres, qui, pregunta essencial” sobre NOSALTRES, QUI de Mireia Calafell, EixDiari (22.06.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/nosaltres-qui-pregunta-essencial-sobre-nosaltres-qui-de-mireia-calafell-eixdiari-22-06-20/feed/ 0
Mireia Calafell, escriu per tornar-hi, La Llança (23.06.20) https://www.labreuedicions.com/mireia-calafell-escriu-per-tornar-hi-la-llanca-23-06-20/ https://www.labreuedicions.com/mireia-calafell-escriu-per-tornar-hi-la-llanca-23-06-20/#respond Tue, 23 Jun 2020 10:06:15 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19812 A la poeta Mireia Calafell (Barcelona, 1980) poques presentacions li calen. Exhibeix un currículum envejable, breu però refulgent: Premi Amadeu Oller 2006 amb Poètiques del cos, forma part de l’antologia Pedra Foguera l’any 2008 i el 2009 guanya el Premi López Picó amb Costures. Va obtenir el Premi Benvingut Oliver el 2013 i el Lletra d’Or el 2015 amb Tantes mudes. Col·labora amb la Fundació […]

L'entrada Mireia Calafell, escriu per tornar-hi, La Llança (23.06.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
A la poeta Mireia Calafell (Barcelona, 1980) poques presentacions li calen. Exhibeix un currículum envejable, breu però refulgent: Premi Amadeu Oller 2006 amb Poètiques del cos, forma part de l’antologia Pedra Foguera l’any 2008 i el 2009 guanya el Premi López Picó amb Costures. Va obtenir el Premi Benvingut Oliver el 2013 i el Lletra d’Or el 2015 amb Tantes mudes. Col·labora amb la Fundació Maria-Mercè Marçal i, des de 2018, és Comissària de Barcelona Poesia. Recentment ha obtingut el Premi Mallorca de poesia 2019 amb Nosaltres, qui.   

Entrem en matèria. En l’obra de Mireia Calafell la poètica del cos ocupa un lloc central i s’hi atansa amb compromís i decisió. Dialoga sobre el gènere des d’un vessant existencial i assagístic. Furga en la complexitat de la condició humana fusionant vida i text. Una reflexió ontològica que, fins ara, ha transitat per una complicitat entre el tu i el jo: qui sóc jo?, qui és l’altre? Ara, però, en la nova entrega, Nosaltres, qui, Mireia Calafell desplaça el centre de gravetat cap altres angles de visió per explorar un nou lloc, un heimat comú: on som?, qui som nosaltres?, qui?

Anem a pams. En la primera entrega, Poètiques del cos, la sexualitat i el feminisme es convertien en matèria primera. A l’ombra de Maria Mercè Marçal, Calafell reflexionava sobre l’amor, el desamor, el desig i també sobre la llengua. El cos transformat en text o la paraula que pren cos: «escric per llegir-te. I devorar-te». A Costures assajava una poesia confessional amb la pretensió d’immortalitzar l’amor i tatuar-lo amb tinta de sang. Constatava la dificultat d’obrir un nou espai, un lloc, en la relació amorosa per això utilitzant versos directes, gairebé palpables, “estimar és caure”. I a Tantes mudes trobàvem una muda polisèmica: la mudesa, la muda de pell, mudar-se, «sols les serps, en fer la muda / poden desprendre’s d’escates i alhora, de ferides». Mirada polièdrica, fresca i sòlida, molt propera a la gestualitat de la seva companya de files Gemma Gorga. Un passeig per la fragilitat de la vida, del desamor… «te n’aniràs i no haurem dit el verb que ens era imprescindible conjugar».

A Nosaltres, qui, Calafell utilitza, bàsicament, el poema narratiu amb un estil compacte i homogeni. Els títols molt explícits dels poemes donen entrada a un discurs imaginari i eclèctic, rimat amb elegants anàfores i salpebrat de diverses reflexions i aforismes, “res no pot ser l’amor sinó trinxera”. Llegim una poeta combativa que observa el camí recorregut fins ara amb lent de gran angular, “escriu per tornar-hi”. Una derivada a la centralitat que havia ocupat la poètica del cos, “allunyar-se del cos, lentament desatendre’l”, per obrir pas a una relació més plural i a “una feliç mancança”. Una aposta, formal i de fons, que es diferencia de propostes precedents, més líriques i sintètiques, que li van suposar un merescut reconeixement. Un llibre amb molt de pes però distanciat, que no oposat, a anteriors registres més metafòrics de sorprenents epifonemes i correlats objectius. Un punt i a part.

Nosaltres, qui, avança per dos vectors perpendiculars: un vertical, associat al poder jeràrquic i la primacia de la violència, i un altre horitzontal que versa en primera persona del plural i que es pregunta, en present, on és el nostre lloc, el nostre heimat. Verticalitat que dibuixa fronteres, assenyala desigualtats i denuncia l’acarnissament del progrés. Formalment utilitza l’al·legoria “dels mites fets perquè els animi la imaginació”, com deia Albert Camus a El mite de Sísif. I és que, en l’ombra que projecten els mites, Mireia Calafell troba equivalències i paral·lelismes en l’individu contemporani. L’horitzontalitat, per la seva banda, evidencia la “condició de dependència radical”, anunciada en un dels epílegs per Judith Butler; la condició d’un col·lectiu “que se sap vulnerable, que depèn de l’altre”. Conscient d’aquesta fragilitat i lleugeresa, Calafell convida a una nova manera de dir-nos.

Dues mirades transversals i una al·legoria per evidenciar que, com queda palès a la cita inicial de Jean-Luc Nancy, “en el món d’avui ja només ens tenim a nosaltres”.

Enric Umbert, La Llança (23.06.20)

 

L'entrada Mireia Calafell, escriu per tornar-hi, La Llança (23.06.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/mireia-calafell-escriu-per-tornar-hi-la-llanca-23-06-20/feed/ 0
Donar mots a ‘El dolor’ de Marguerite Duras a LaVeuDelsLlibres (20.06.20) https://www.labreuedicions.com/donar-mots-a-el-dolor-de-marguerite-duras-a-laveudelsllibres-20-06-20/ https://www.labreuedicions.com/donar-mots-a-el-dolor-de-marguerite-duras-a-laveudelsllibres-20-06-20/#respond Tue, 23 Jun 2020 09:59:58 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19805 Abril 1945, París. Una dona jove d’uns trenta anys d’edat escriu febrilment al seu diari personal els successos que li trasbalsen la vida en aquesta ja entrada primavera de convulsió social i ebullició política. La capital francesa s’havia alliberat de l’ocupació nazi l’agost anterior i la condemna del govern col·laboracionista de Vichy es troba en […]

L'entrada Donar mots a ‘El dolor’ de Marguerite Duras a LaVeuDelsLlibres (20.06.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Abril 1945, París. Una dona jove d’uns trenta anys d’edat escriu febrilment al seu diari personal els successos que li trasbalsen la vida en aquesta ja entrada primavera de convulsió social i ebullició política. La capital francesa s’havia alliberat de l’ocupació nazi l’agost anterior i la condemna del govern col·laboracionista de Vichy es troba en el seu punt més àlgid. La guerra s’acabava a tot Europa. «S’han acabat els dies de plors. Tornen els dies de glòria», havia sentenciat De Gaulle just en l’obertura del mes. Però no havia dit res sobre el poble, sobre totes aquelles morts anònimes del qual no se’n sabria mai més res. Cap paraula per les vides que s’havien escolat prematurament, oblidant-ne els cossos en fosses o abandonant-los sobre la terra erma un segon després de prémer el gallet. La jove és Marguerite Duras, escriptora novella però amb cert renom i influència, membre de la Resistència francesa. El seu marit Robert Antelm —a l’obra, Robert L.— fou deportat com tants d’altres a un camp de concentració. Ella l’espera mentre prepara el cafè sense ningú a l’altra banda de la taula, en la incertesa eterna de no saber si és viu o és mort o morirà en el segon just en què s’ho pregunta. I també en l’escriptura del deliri, en l’anotació constant però inconnexa dels seus pensaments a dos blocs de notes que desaria al fons d’una calaixera. Quaranta anys més endavant, el 1985, recuperaria l’esborrany oblidat a un armari blau de Neauphle-le-Château perquè un encàrrec li demana publicar un text de joventut. L’autora, tal com confessa a la primera pàgina, sap que el Diari és seu, que fou ella qui el va redactar, però no en té cap record: ni d’ell ni del moment en què el va escriure.

En aquest marc històric, anímic i moral s’inscriu la novel·la —si pot ser considerada com a tal—, El dolor, traduïda el passat 2019 per Blanca Llum Vidal i Arnau Pons i publicada el mateix any per l’editorial de Barcelona LaBreu Edicions. L’obra es configura a partir de cinc relats, el primer dels quals bateja el llibre, que es balancegen entre la ficció i l’autobiografia, el monòleg en primera persona i el narrador aliè omnipresent a l’escenari dels fets. A Duras, però, no li interessa presentar-nos la realitat, donar a llum uns pensaments vertaders i corporis que es basen en allò transcorregut. Juga a deixar el lector als llimbs entre les peripècies de la retòrica i la certesa asfixiant del passat cruel i sagnant de la guerra. Ella és la mà que escriu el deliri, la mà que vomita l’angoixa de l’espera del marit i la mà que acaricia el desig inexorable de l’amant. Però és també la qui té ganes de fer l’amor amb un milicià condemnat a mort als relats «Albert del Capitales» i «Ter el milicià», al mateix temps que és els ulls que guaiten des de l’ombra el decorat obscè de l’estranger, el nen i l’home a «L’ortiga trencada». Amb una prosa que corseca, simple però punxeguda, clara però agonitzant —la major part de les construccions gramaticals tenen poc més de cinc paraules—, l’escriptora de Gia Dinh reconstrueix un món que, en harmonia amb una de les màximes d’Adorno quan assevera que no hi ha lloc per la poesia després d’Auschwitz, sembla que no pugui ser dit. L’horror nazi ha vetat qualsevol intent d’art posterior. Per això mateix, com ella detalla a l’inici dels relats, la literatura li fa vergonya, les històries reals «fins al detall» no poden anar cap a «l’amplitud de la literatura» i són merament anecdòtiques. Tot és i no és inventat. Tot és i no és literatura. Perquè «la paraula ‘escrit’ no convé» a tot aquest dolor que s’amuntega entre línies i paràgrafs. I tanmateix, l’escriu.

A l’acte quart de Macbeth, Shakespeare fa exclamar a Malcolm, fill hereu del rei d’Escòcia, que cal «donar mots al dolor» perquè «el dolor que no parla, omple el cor i l’esberla». Així, Duras i el dramaturg anglès es llacen en el punt precís d’aquesta cruïlla: el dolor necessita la paraula per ser, per «potser només [donar] forma i contorns», ara citant Maria-Mercè Marçal, al patir, a la tortura, al suplici, al morir. Per ser això i res més que ja és molt. I l’únic que importa, ara i aquí, és la voluntat de desflorir dels vestigis roents encara de la Segona Guerra Mundial, desromantitzar els Aliats com a salvadors de la Humanitat contemporània, palpar en els mots la memòria dels silenciats, dels descuidats i dels supervivents a tots nivells i en tots els àmbits, engranar-se als orígens de la societat actual perquè és des d’ells que s’explica la vida. I, d’entre tota la foscor, la penúria i el dolor imponent, poder llambregar una espurna d’esperança. Una espurna d’esperança que, al seu torn, només pot ser dita en veritats tan punyents com, en mots de Duras: nosaltres, ciutadans lliures del segle XXI, «som de la mateixa raça que els qui han estat calcinats en crematoris i que els gasats a Majdanek, també som de la mateixa raça que els nazis.» De manera que, «per poder suportar-lo, per tolerar-ne la idea, [cal] compartir el crim». I per tal de fer-ho, escriure’l.

per Ivet Zwartzko i Pou (20.06.20)

https://www.nosaltreslaveu.com/noticia/32435/donar-mots-dolor-marguerite-duras#.Xu3YVB_lthw.twitter

L'entrada Donar mots a ‘El dolor’ de Marguerite Duras a LaVeuDelsLlibres (20.06.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/donar-mots-a-el-dolor-de-marguerite-duras-a-laveudelsllibres-20-06-20/feed/ 0
“Claude Monet: art, sentiments, vida” ressenya d’ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard a La República (22.06.20) https://www.labreuedicions.com/claude-monet-art-sentiments-vida-ressenya-dels-dos-remordiments-de-claude-monet-de-michel-bernard-a-la-republica-22-06-20/ https://www.labreuedicions.com/claude-monet-art-sentiments-vida-ressenya-dels-dos-remordiments-de-claude-monet-de-michel-bernard-a-la-republica-22-06-20/#respond Mon, 22 Jun 2020 11:08:23 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19799 [Lectures] Claude Monet: art, sentiments, vida ‘Els dos remordiments de Claude Monet’. Michel Bernard. Traducció de Ferran Ràfols. LaBreu Edicions. Barcelona, 2020. 172 pàgines. 18,00 € El lectors catalans coneixen Michel Bernard per la traducció que LaBreu Edicions va publicar el 2015 d’Els boscos de Ravel. Autor d’una quinzena de novel·les, tot just acaba de […]

L'entrada “Claude Monet: art, sentiments, vida” ressenya d’ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard a La República (22.06.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
[Lectures] Claude Monet: art, sentiments, vida

‘Els dos remordiments de Claude Monet’. Michel Bernard. Traducció de Ferran Ràfols. LaBreu Edicions. Barcelona, 2020. 172 pàgines. 18,00 €

El lectors catalans coneixen Michel Bernard per la traducció que LaBreu Edicions va publicar el 2015 d’Els boscos de Ravel. Autor d’una quinzena de novel·les, tot just acaba de publicar a França Les bons sens, una novel·la històrica, com bona part de la seva producció, centrada en el final de la Guerra dels Cent Anys.

En un ambient més assossegat i emotiu es mou Els dos remordiments de Claude Monet, una novel·la en què l’autor francès fa una mirada breu i intensa a la vida del pintor francès. El llibre queda lluny de ser una biografia, ans el contrari fa un relat apassionat de trajectòria del pintor a partir dels seus sentiments i emocions. Bernard construeix l’itinerari vital i artístic de Monet (dues facetes inseparables) en una narració evocadora i de gran bellesa literària.

Art i vida

Destaca en la narració la gran capacitat de Bernard per a les descripcions de les obres de Monet, per a fer una mirada general i deturar-se en els detalls, ens els traços de pinzell, en el que pretenia Monet amb la captació d’aquella imatge. A les obres de Monet no només hi ha pintura hi ha també sentiments i vida. Les pinzellades reflecteixen l’estat d’ànims de l’autor, les seves obsessions, de la imatge d’aquella model que es convertiria en la seva dona als nenúfars que el van inquietar tota la seva vida.

I va ser Camille la seva veritable passió. En el primer retrat de la model aquella jaqueta de vellut amb rivet de pell, marca la relació amb qui s’acabaria convertint en el gran amor de la seva vida. La jaqueta era un detall a penes perceptible o anecdòtic però que ajuda a definir la personalitat de l’autor. En aquell quadre, la gent hi veia la roba, el llarg i bell vestit verd; Monet hi veia el sentiment: “la blancor lluminosa, la flonjor de la carn ,la dolçor llisa de la pell, la llarga curvatura de les celles, la tofa dels cabells molt morens”….

En Monet la passió per la pintura i per la vida són inseparables. La ruptura de la seva generació, dels impressionistes, amb l’academicisme, va lligada als vaivens de la història. Una època convulsa i inquieta, amb les seves guerres, que els va tocar viure, com la franco-prussiana de 1870 (les primers pàgines del llibre que narren com el para del jove Gaston Bazille, company i amic de Monet, va a buscar el cos del seu fill, abatut als primers compassos de la guerra són d’una bellesa commovedora) i més tard la primera gran guerra. I de resultes, l’evolució de la societat que els acull, del concepte de pàtria, del valor de la pintura i la cultura, de l’impacte de l’exposició universal de 1889…

Bellesa i emocions

Claude Monet va tenir una relativa bona sort, comparada amb alguns dels seus amics i companys de viatge artístic (pel llibre hi desfilen Manet, Pissarro, Renoir…). Va tenir èxit, els seus quadres en van vendre bé al darrer terç de la seva vida, mercès al mercat americà, i va ajudar als seus amics en moments de penúria. Es va convertir en una figura nacional, amic del primer ministre i heroi de la guerra Clemenceau, que va fer que els seus quadres passessin al patrimoni públic.

El dos remordiments de Claude Monet transmet, efectivament, passió per l’art. Veiem Monet plantat davant del seu cavallet al bosc, a tocar del riu o al damunt d’un bot, i aquell intent de captar la llum i els colors. Art i bellesa que Bernard fa reviure a través dels sentiments, de les emocions, de la paraula precisa i ben dita (i en una magnífica traducció). Una excepcional pinzellada a la vida excepcional de Monet.

Ramon Moreno (La República, 22/06/20)

[Lectures] Claude Monet: art, sentiments, vida

 

L'entrada “Claude Monet: art, sentiments, vida” ressenya d’ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard a La República (22.06.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/claude-monet-art-sentiments-vida-ressenya-dels-dos-remordiments-de-claude-monet-de-michel-bernard-a-la-republica-22-06-20/feed/ 0
ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard al bloc UnLibroAlDías (21.06.20) https://www.labreuedicions.com/els-dos-remordiments-de-claude-monet-de-michel-bernard-al-bloc-unlibroaldias-21-06-20/ https://www.labreuedicions.com/els-dos-remordiments-de-claude-monet-de-michel-bernard-al-bloc-unlibroaldias-21-06-20/#respond Mon, 22 Jun 2020 10:56:40 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19795 Michel Bernard: Els dos remordiments de Claude Monet Idioma original: Francés Título original: Deux remords de Claude Monet Traducción (al catalán): Ferran Ràfols Gesa Año de publicación: 2020 Valoración: Entre recomendable y está bien Deux remords de Claude Monet es una biografía de Claude Monet, el que quizás sea el pintor impresionista por antonomasia. Ha sido laureada con dos premios literarios, […]

L'entrada ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard al bloc UnLibroAlDías (21.06.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Michel Bernard: Els dos remordiments de Claude Monet
Idioma original: Francés
Título original: Deux remords de Claude Monet
Traducción (al catalán): Ferran Ràfols Gesa
Año de publicación: 2020
Valoración: Entre recomendable y está bien
Deux remords de Claude Monet es una biografía de Claude Monet, el que quizás sea el pintor impresionista por antonomasia. Ha sido laureada con dos premios literarios, el Marguerite Puhl-Demange y el Libraires en Seine. Su autor es el francés Michel Bernard, quien también ha narrado las vidas de otras personalidades históricas, como Charles Trenet o Juana de Arco.

Bernard es fiel a los hechos de la vida de Monet; a veces, incluso, los cubre atendiendo a los pormenores significativos que tantos otros pasarían por alto. Estamos, por tanto, ante un retrato verídico y detallista del creador. Pero esto no es lo único que ofrece Deux remords de Claude Monet; para eso ya está la Wikipedia.

Esta narración ha sido permeada por una prosa que rinde homenaje a la belleza, ese pilar fundamental en el arte de Monet. Esta narración, asimismo, escapa al relato lineal, desordena la acción cronológica según le conviene, logrando así un resultado expresivo. A lo que me refiero con esto es que Deux remords de Claude Monet no es una biografía convencional. Es, en cierto modo, una novela con derecho propio, cuyo valor está más allá del mero reflejo de la vida y obra de Monet.

Y ya que menciono la obra de Monet, aprovecho para aclarar que ésta aparece en el libro, pero tanto ella como la filosofía artística del genio se presentan de forma tenue, sin llegar a gozar de la omnipresencia que un tratado les hubiera conferido. Esto, por supuesto, garantiza que el público generalista se sienta cómodo.

Por último, me gustaría comentar algo sobre la traducción al catalán de Deux remords de Claude Monet, atribuida a Ferran Ràfols Gesa. Sin ser yo un entendido en la materia, creo que abusa del vocablo «había» y derivados. Al menos, en las primeras páginas; más adelante he dejado de notarlos, o bien porque me he habituado a ellos, o bien porque se emplean de forma menos intrusiva.

L'entrada ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard al bloc UnLibroAlDías (21.06.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/els-dos-remordiments-de-claude-monet-de-michel-bernard-al-bloc-unlibroaldias-21-06-20/feed/ 0
EL TOT SOLITARI de Joan de la Vega a Última Hora (21.06.20) https://www.labreuedicions.com/el-tot-solitari-de-joan-de-la-vega-a-ultima-hora-21-06-20/ https://www.labreuedicions.com/el-tot-solitari-de-joan-de-la-vega-a-ultima-hora-21-06-20/#respond Wed, 17 Jun 2020 14:36:26 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19789 EL TOT SOLITARI Joan de la Vega ens presenta un poemari en què la natura i la paraula van de bracet A partir del títol mateix, Joan de la Vega (Santa Coloma de Gramanet, 1975) exposa la clau principal del seu nou poemari: El tot solitari (LaBreu Edicions, 2019). A partir del tret de sortida […]

L'entrada EL TOT SOLITARI de Joan de la Vega a Última Hora (21.06.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
EL TOT SOLITARI

Joan de la Vega ens presenta un poemari en què la natura i la paraula van de bracet

A partir del títol mateix, Joan de la Vega (Santa Coloma de Gramanet, 1975) exposa la clau principal del seu nou poemari: El tot solitari (LaBreu Edicions, 2019). A partir del tret de sortida les indicacions són prou clares i específiques. La solitud plena del jo poètic va de la mà del paisatge, un paisatge concret, tal vegada apamat en més d’una ocasió, però que cal (re)visitar per tal d’assolir un nou grau d’experiència i de coneixement. «A ull nu -rere la llum- una muntanya de fum obrint-se més enllà. Una muntanya canescent es pon, cingle rere cingle, fins a fondre’s com flor de núvol», ens diu el poeta, deixant d’entrada ben clares les fites. Així, s’aniran entrellaçant tot un seguit de poemes en prosa que podrien esdevenir un únic poema entre èpic i existencial. El riu, els còdols, la boira… seran l’escenografia però també personatges importants, protagonistes principals d’aquest itinerari que ha d’acollir les passes, callades i meditatives, dels enigmes, dels desigs, de l’home. Aquest home que a voltes sembla fusionar-se de forma camaleònica amb el paisatge, aquest home que «encén la muntanya de capvespres» i que posseeix la gràcia de ploure. La presència no atura el seu pas i, ara a través d’uns versos diguem-ne més a l’ús, avança per senders a fi d’arribar als cims, o bé amb la intenció d’afonar-se dins el misteri de les coves. Van apareixent els topònims d’una geografia singular -coll dels meners, sitja del llop, font negra, pic de l’infern…-, de forma que l’aventura es converteix en una mena de diàleg, místic i naturalista, entre l’esperit de qui camina i observa i els prodigis d’una terra plena d’encants naturals i d’històries per desenterrar. Amb un ritme intens, mesurat, i una cadència harmoniosa que deixa espai per a la conjugació d’un lèxic potent i vigorós, Joan de la Vega ens mostra bona part del seu itinerari personal.

Pere Joan Martorell , UH Mallorca (21.06.20)

 

L'entrada EL TOT SOLITARI de Joan de la Vega a Última Hora (21.06.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/el-tot-solitari-de-joan-de-la-vega-a-ultima-hora-21-06-20/feed/ 0
Monet i la llum de la natura, ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard a Núvol 11.06.20 https://www.labreuedicions.com/monet-i-la-llum-de-la-natura-nuvol-11-06-20/ https://www.labreuedicions.com/monet-i-la-llum-de-la-natura-nuvol-11-06-20/#respond Mon, 15 Jun 2020 11:02:12 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19778 Monet i la llum de la natura El pintor francès va materialitzar l’esperit tot espiritualitzant la matèria A Els dos remordiments de Claude Monet (LaBreu edicions), gràcies a la traducció de Ferran Ràfols Gesa, podem llegir l’esplèndida narració de Michel Bernard (Bar-Le-Duc, 1958), que recrea la figura del gran Claude Monet, el pintor impressionista per excel·lència, potser […]

L'entrada Monet i la llum de la natura, ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard a Núvol 11.06.20 ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Monet i la llum de la natura
El pintor francès va materialitzar l’esperit tot espiritualitzant la matèria

Els dos remordiments de Claude Monet (LaBreu edicions), gràcies a la traducció de Ferran Ràfols Gesa, podem llegir l’esplèndida narració de Michel Bernard (Bar-Le-Duc, 1958), que recrea la figura del gran Claude Monet, el pintor impressionista per excel·lència, potser el més pur. Amb talent literari, Bernard ha confegit un sensible retrat de l’artista nascut l’any 1840, tot introduint-se en la seva mirada plàstica. Mirada amb què a través de l’amor a la vida manifestada en la natura el pintor Monet va travessar les capes de la realitat fins a arribar al nucli, a les partícules elementals de la llum. Amb tenacitat en el seu treball pictòric, Monet va traslladar la immaterial, però visible llum, a la materialitat de les seves teles per tal de captar-la a diferents hores del dia en un punt determinat. Materialitzar l’esperit tot espiritualitzant la matèria, vet aquí l’art de Monet.

‘Els nenúfars’ de Claude Monet

Per aquest motiu, la pintura de Claude Monet és una pintura amb ànima, per més que algunes de les obres pintades al seu taller i al jardí de la seva casa a Giverny puguin semblar decoratives. Per desmentir-ho cal evocar el que la memòria visual retorna a la retina: els nenúfars de Claude Monet, els lliris o flors d’aigua que s’entremesclen en cascades d’àtoms de llum que es fonen en un món líquid i aeri, tal com el veia i sentia Monet. Reverberant en la seva tan fràgil com rotunda presència, aquestes flors delicades i l’aire blau i groc que sembla que respirin, ofereixen una imatge de la creació del món. Al Museu de l’Orangerie, on van ser col·locades les grans teles regalades a l’estat francès per part de Monet, no s’hi veu una pintura estàtica, ornamental, ans al contrari: s’hi veu una visió plàstica de la llum i de l’aire en subtil moviment, com devia ser a l’aurora de l’existència. No en va aquest conjunt d’obres de Claude Monet ha estat anomenat la Capella Sixtina de l’Impressionisme.

Com es desprèn de la vida reconstruïda a través de la paraula per part de Michel Bernard, Claude Monet va ser un enamorat permanent. En primer lloc de la seva primera muller, Camille Pissarro, model en tants dels quadres de la seva primera època, i pintada fins i tot en el seu llit de mort en una tela que corprèn per com el pintor és capaç de fer veure ingràvid un cos marmori, difunt. Tot i el seu caràcter fort, d’humor desigual i de poques paraules, Monet era amorós amb la família, tant com era molt amic dels seus amics i col·legues de gremi. Pintor de gran èxit que va arribar a ser molt ric, no sempre va ser així. Michel Bernard explica episodis de grans dificultats econòmiques, moments en què no podia pagar les pensions o les cases llogades on vivia. El caràcter, i fins i tot l’estil artístic, es forgen a través dels talents, però també del que es viu. En la biografia de Monet s’han de comptabilitzar dues guerres ben cruentes i les doloroses pèrdues de persones molt estimades. I, no obstant això, la pintura de Monet es presenta als ulls de l’espectador havent destil·lat els drames existencials fins a concretar-se en un elixir de bellesa.

L’art de Claude Monet va ser molt admirat ja en el seu temps. No va ser el típic pintor incomprès, tot i que el seu projecte artístic va ser trencador i iniciador d’un nou llenguatge plàstic, si bé no va apartar de la seva memòria visual l’art lumínic i expressiu de J.M.W. Turner, que sens dubte el va influir. Així, i com en una llarga cadena, també en els ulls de Monet s’hi van emmirallar les noves generacions de pintors, fins i tot pintors que no van conèixer la seva pintura fins molt més enllà d’haver iniciat la seva, com ara Joaquim Mir, que no va anar a París com tants dels seus col·legues i, per tant, no la va veure fins molts anys més tard, fins que no va ser exposada a Barcelona.

Cal observar un fenomen al respecte. És com si l’alè vital que respirem anés absorbint els treballs d’uns i altres artistes al mateix temps que en sembra la llavor, i és així com de forma natural, sense cap influència, els artistes s’agermanen en un moviment que els pren i fecunda, si bé cadascú el manifesta segons el seu estil. Això explica que la mort de Claude Monet fos molt sentida pels qui, fos quina fos la seva proposta artística, estimaven l’art del mestre.

Claude Monet, el pintor de rostre i posat venerable, va morir el 5 de desembre de 1926. Tenia 86 anys i la seva aura havia travessat fronteres geogràfiques, artístiques i espirituals, com es pot deduir d’aquesta anècdota significativa que el pintor i gravador Enric-Cristòfol Ricart, amic de Joaquim Mir en els seus dies vilanovins, recull al llibre de recent publicació, Quaderns Kodak (Punctum): «Ha mort el gran pintor Claude Monet (…) aquest matí abans de les nou [Mir] ha telefonat. He agafat el cotxe i he anat a trobar el ménage Mir a Canyelles. A l’hora de l’àngelus, gorra en mà, hem resat un parenostre per en Monet. En Mir davant la tela ha dit el parenostre mirant fit el seu treball i qui sap què devia pensar en aquell moment ple d’emoció. Ahir nit va resar-li un parenostre –em diu la seva dona- tot demanant poder tenir una vellesa com ell i trobar-se a l’altre món. S’ho mereixeria», diu Ricart. No va poder ser. Després de la guerra, i en base a una denúncia anònima, al pintor Mir el van acusar de «desafecto al régimen». El van tancar uns dies a la presó. Quan va sortir, la seva ànima d’artista s’havia neulit. Es va posar malalt i al cap de poc va morir. Claude Monet, en canvi, va tenir una bona mort, a dir de Clemenceau, l’amic polític que el va acompanyar fins a l’últim moment.

 

Teresa Costa-Gramunt , Núvol (11.06.20)

https://www.nuvol.com/art/monet-i-la-llum-de-la-natura-106212

L'entrada Monet i la llum de la natura, ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard a Núvol 11.06.20 ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/monet-i-la-llum-de-la-natura-nuvol-11-06-20/feed/ 0