laBreu Edicions https://www.labreuedicions.com Editorial independent de poesia i narrativa, catalana i traduïda. Sat, 01 Aug 2020 17:27:08 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=5.3.4 https://www.labreuedicions.com/wp-content/uploads/2017/03/cropped-wvINdD43_400x400-32x32.jpg laBreu Edicions https://www.labreuedicions.com 32 32 recital Míriam Cano i Esteve Plantada a la Festa Major de Sants (23.08.20) https://www.labreuedicions.com/19957-2/ https://www.labreuedicions.com/19957-2/#respond Sat, 01 Aug 2020 17:25:27 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19957 diumenge 23 d’agost, a les 19,00 h, dins la programació de la Festa Major de Sants recital de Míriam Cano VERMELL DE RÚSSIA Esteve Plantada TRONCAL al costat de l’estació d’autobusos de l’estació de Sants aforament limitat amb reserva prèvia a www.borinots.cat  

L'entrada recital Míriam Cano i Esteve Plantada a la Festa Major de Sants (23.08.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
diumenge 23 d’agost, a les 19,00 h, dins la programació de la Festa Major de Sants recital de

Míriam Cano VERMELL DE RÚSSIA

Esteve Plantada TRONCAL

al costat de l’estació d’autobusos de l’estació de Sants

aforament limitat amb reserva prèvia a www.borinots.cat

 

L'entrada recital Míriam Cano i Esteve Plantada a la Festa Major de Sants (23.08.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/19957-2/feed/ 0
ZONA ZERO de Núria Busquet finalista Premi Llibreter 2020 https://www.labreuedicions.com/zona-zero-de-nuria-busquet-finalista-premi-llibreter-2020/ https://www.labreuedicions.com/zona-zero-de-nuria-busquet-finalista-premi-llibreter-2020/#respond Wed, 29 Jul 2020 11:31:38 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19952 l’alegria d’anunciar-vos que ZONA ZERO de Núria Busquet és una de les tres novel·les nominades al Premi Llibreter de Literatura Catalana 2020 gràcies Gremi de Llibreters!  moltes felicitats, Núria!  

L'entrada ZONA ZERO de Núria Busquet finalista Premi Llibreter 2020 ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
l’alegria d’anunciar-vos que

ZONA ZERO de Núria Busquet
és una de les tres novel·les nominades al Premi Llibreter de Literatura Catalana 2020

gràcies Gremi de Llibreters! 
moltes felicitats, Núria!

 

L'entrada ZONA ZERO de Núria Busquet finalista Premi Llibreter 2020 ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/zona-zero-de-nuria-busquet-finalista-premi-llibreter-2020/feed/ 0
AUGURIS D’INNOCÈNCIA de Patti Smith a ElPuntAvui (25.07.20) https://www.labreuedicions.com/auguris-dinnocencia-de-patti-smith-a-elpuntavui-25-07-20/ https://www.labreuedicions.com/auguris-dinnocencia-de-patti-smith-a-elpuntavui-25-07-20/#respond Tue, 28 Jul 2020 11:12:34 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19943 Patti Smith posa rumb a l’Oest La mítica cantautora americana Patti Smith publica el dietari novel·lat i crònica ‘L’any del mico’ i el poemari ‘Auguris d’innocència’ El món de l’edició està de festa perquè el número 89 del Club Editor és L’any del mico de Patti Smith, en traducció del poeta Martí Sales i les cobertes d’Àngel […]

L'entrada AUGURIS D’INNOCÈNCIA de Patti Smith a ElPuntAvui (25.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Patti Smith posa rumb a l’Oest
La mítica cantautora americana Patti Smith publica el dietari novel·lat i crònica ‘L’any del mico’ i el poemari ‘Auguris d’innocència’

El món de l’edició està de festa perquè el número 89 del Club Editor és L’any del mico de Patti Smith, en traducció del poeta Martí Sales i les cobertes d’Àngel Uzquiano, diàfanes i modernes, llamineres. L’any del mico coincideix amb la sortida fa alguns mesos d’Auguris d’innocència –en versió de la també poeta Laia Martínez–el retorn a la poesia després de deu anys d’aquest mite de la cultura pop i escriptora essencial que és Smith, autora de tants himnes plens de ràbia i desolació. El poemari és complementari a L’any del mico, que és una narració fragmentària, un quadern de viatge o de bitàcola a la recerca d’amics o confidents quan l’escriptora i cantant va fer 70 anys, el 2016.

Seguint la fórmula de les cròniques de motel del seu interlocutor Sam Shepard –dramaturg, narrador i home de cinema, del qual Quid Pro Quo acaba de presentar Espia de mi, llibre elegíac sobre la malaltia que el va dur a la mort–, Patti Smith ens converteix en confidents del seu viatge cap al seu amic, de la seva necessitat de vida després de tantes desaparicions prematures. Som en una línia directa amb els beatniks –mestres de la generació de rockers dels seixanta–, però també amb una lectura existencial i onírica, amb moments fulgurants en què Patti ens pot ensenyar el barret Stetson de Shepard mentre ens explica que “físicament, escriure cada vegada el cansava més, així que jo li llegia el manuscrit i ell decidia què fer.” El dietari és una equació entre la poesia i la confidència i es combina en el moments àlgids amb les llampegades poètiques marca de la casa: “La platja estava plena de papers de xocolatina, centenars, potser milers, escampats per la sorra com plomes després de la muda.” I tots aquests quaderns són plens de sinceritat i d’amor també per al lector, al qual li pot descobrir lectures predilectes –Ballard, Cocteau, Tabucchi, Bruno Schultz, Conrad, Baudelaire i el nostre Roberto Bolaño entre molts altres– o simplement descriure-li moment del dia o descripcions, com l’esmentada, que són autèntiques epifanies.

L’editorial ens diu que L’Any del Mico comença amb la pèrdua d’un gran amic, però tota la biografia de Patti Smith és plena de pèrdues, a qui ha glosat, des del seus companys, el rocker atòmic del grup de Detroit MC5 Fred Sonic Smith i l’influent artista Robert Mapplethorpe. Club Editor ho resumeix en els textos promocionals de forma nuclear: “¿Què fas quan la gent que estimes deserta de la realitat? En el cas de Patti Smith, llegeixes i escrius, interpretes signes, beus litres de cafè i fas centenars de quilòmetres d’Uber. I t’aventures a un viatge estrany. Com els de quan tenies vint anys, però amb un ritme encara més excèntric perquè en tens 69. I d’incògnit sense buscar-ho, perquè ningú et reconeix. Patti Smith recorre el seu món per entendre’l de nou, les parades són les cases dels amics escampats i els llocs de què li parlen. Santa Cruz, Kentucky, Nova York, Lisboa, Tucson, el DF, l’Uluru, Blanes. Amb sorpresa, allò que tenia importància ja no en té i mentrestant s’obren camí noves preguntes.” De fet, Smith ha declarat que de vegades, “en els somnis, em visiten Sam Shepard o el meu marit i vivim aventures”. És aquesta literatura de somnis, entre la realitat i la consciència interior la que cauteritza les ferides mentre les transforma en els poemes, les cançons i aquests apunts de viatge extraordinaris que ens ofereix en la majoria de paràgrafs. La seva prosa és intensa com els poemes, mai de to farragós, formalista o hostil al lector. Les fotografies, a l’estil del Paris Texas de Wenders, són un suplement per entendre els estats de l’ànima on l’artista ens condueix. La literatura de Smith té el viatge com a punt iniciàtic, com feien els beatniks. A un dels sorprenents epílegs de L’any del mico revela l’estructura circular del text, i tantes epifanies al voltant del mico: “Una vegada més, em desperto abans de l’alba, potser al notar aquesta lluna creixent, la de neu. Però no neva, només plou sense parar, i encara que tècnicament sigui de nit, no hi ha nit, el cel és llòbrec i sembla que la lluna hagi caigut, prement la seva superfície lletosa contra els quatre vidres polsosos de la meva claraboia. M’agafa una tristor aclaparadora, aixeca’t, posa’t una jaqueta i surt al carrer. Les rates en desbandada, una alarma gemega en la distància i passa un sol cotxe.”

Intento frenar el text. Està molt bé que Club Editor publiqui el llibre perquè no és tan sols un volum per a mitòmans del rock. És literatura de primera al costat dels grans noms històrics i moderns del seu catàleg. La pietat i l’amor maternal que sempre ens ofereix la Patti també són ben presents: “El meu breu viatge m’ha servit per recordar-me que hi ha universos dins d’universos i una societat fluïda que entén el valor de les petites coses que ens dona el destí per guiar-nos en les cruïlles plenes d’obstacles imprevistos. Mentre feia cua, vaig rebre un missatge que em denegava la petició d’accés prioritari pel fet de ser resident a Nova York. Mesures punitives exercides per l’administració actual cap a un estat que almenys té una mica de compassió per aquells que necessiten refugi.” Som davant d’un llibre sobre les pèrdues de la vida, però, com deia el seu amic Lou Reed, “la vida val la pena, però és del tot absurda”. Els dietaris i els poemes de la Patti posen en òrbita les nostres sensacions, l’eterna necessitat del viatge.

David Castillo, ElPuntAvui (25.07.20)

L'entrada AUGURIS D’INNOCÈNCIA de Patti Smith a ElPuntAvui (25.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/auguris-dinnocencia-de-patti-smith-a-elpuntavui-25-07-20/feed/ 0
LLIBRE DE REVELACIONS de Laia Llobera a UHMallorca (19.07.20) https://www.labreuedicions.com/llibre-de-revelacions-de-laia-llobera-a-uhmallorca-19-07-20/ https://www.labreuedicions.com/llibre-de-revelacions-de-laia-llobera-a-uhmallorca-19-07-20/#respond Tue, 28 Jul 2020 08:41:29 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19938 LLIBRE DE REVELACIONS Laia Llobera ens presenta un poemari de caire reflexiu i transcendental La màgia de la paraula és el que ens configura i ens determina. Som el do de la veu que es projecta enllà de les ombres del temps. L’alquímia del verb que es fa present per seguir els dominis de la […]

L'entrada LLIBRE DE REVELACIONS de Laia Llobera a UHMallorca (19.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
LLIBRE DE REVELACIONS

Laia Llobera ens presenta un poemari de caire reflexiu i transcendental

La màgia de la paraula és el que ens configura i ens determina. Som el do de la veu que es projecta enllà de les ombres del temps. L’alquímia del verb que es fa present per seguir els dominis de la llum. La poeta comença el seu recorregut donant-nos unes coordenades precises: «a punta de clar, a prec d’un embruix / desperto els meus designis / una branca de futur / en alquímics algoritmes / dalt del cel». Pel camí, a vegades, hi ha sendes cap a llocs inexplorats, viaranys que porten més enllà del mateix paisatge, racons perduts que esperen la descoberta i l’emmirallament. La poesia de Laia Llobera (Barcelona, 1983) neix de la comunió amb l’esperit i el diàleg amb la natura. A Llibre de revelacions (LaBreu, 2020), percebem de seguida aquesta espiritualitat contemplativa que ens remet a una mística singular, d’aire atemporal i de recolliment, d’abast meditatiu, que explora des de l’interior cap a fora però també en sentit invers: «l’ànima té cos de paraula / cap pes, sinó / nuesa d’instant / l’assolament de l’aire / la lluor d’aquestes mans / l’eco del miracle». Més que la presència constant d’uns fets, Laia Llobera ens transmet el ressò d’unes sensacions, la remor d’uns batecs que es troba per tot, tant en les coses més quotidianes com en les reflexions més profundes. Hi ha, al llarg d’aquests poemes, una veu que ens xiuxiueja conjurs i consignes, una veu que ve de lluny i que s’imposa amb la força d’un sedant, com un bàlsam hipnòtic, a través del bosc i del vent, de la llum i les mans, dels mots i els ocells. La poeta fixa amb precisió la mirada sobre allò veritablement essencial, i ens fa partícips d’un món que sovint resta soterrat, un món divers i fascinant que cal anar descobrint guiats pel pelegrinatge d’aquesta poesia intimista i reveladora, dotada d’un ritme sempre harmònic i d’una litúrgia íntima, transcendental.

Pere Joan Martorell, UH Mallorca (19.07.20)

L'entrada LLIBRE DE REVELACIONS de Laia Llobera a UHMallorca (19.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/llibre-de-revelacions-de-laia-llobera-a-uhmallorca-19-07-20/feed/ 0
Un quadre obert en canal ‘Els dos remordiments de Claude Monet’ de Michel Bernard a AraLlegim (18.07.20) https://www.labreuedicions.com/un-quadre-obert-en-canal-els-dos-remordiments-de-claude-monet-de-michel-bernard-a-arallegim-18-07-20/ https://www.labreuedicions.com/un-quadre-obert-en-canal-els-dos-remordiments-de-claude-monet-de-michel-bernard-a-arallegim-18-07-20/#respond Mon, 20 Jul 2020 14:33:45 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19926 Un quadre obert en canal ‘Els dos remordiments de Claude Monet’, de Michel Bernard. L’arrencada i el final d’Els dos remordiments de Claude Monet són excel·lents. L’autor sap que ha de predisposar el lector a la mirada pacient, que l’ha de convidar a entretenir-se en els detalls esclatants de significat i de matís que en condicions normals […]

L'entrada Un quadre obert en canal ‘Els dos remordiments de Claude Monet’ de Michel Bernard a AraLlegim (18.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Un quadre obert en canal

‘Els dos remordiments de Claude Monet’, de Michel Bernard.

L’arrencada i el final d’Els dos remordiments de Claude Monet són excel·lents. L’autor sap que ha de predisposar el lector a la mirada pacient, que l’ha de convidar a entretenir-se en els detalls esclatants de significat i de matís que en condicions normals passarien desapercebuts. Justament perquè aquesta novel·la persegueix il·luminar allò menys central o evident dels quadres de Monet, però també del vigor que anima la mirada eternament insatisfeta de pintor que busca l’impossible. Michel Bernard juga a revelar el quadre però també a revelar el sentit de la mirada que explora la llum i el caient més adequats. A través d’una biografia passada pel sedàs de la literatura, l’autor repassa els episodis més destacats de la trajectòria de Monet. És un exercici força en voga en la literatura francesa actual, que el mateix Bernard havia posat en pràctica en anteriors llibres dedicats a figures històriques. Un d’aquests, Els boscos de Ravel, ja va aparèixer a LaBreu el 2018, traduït també per Ferran Ràfols.

Aquest llibre és plenament francès (i no és una afirmació redundant): abasta des la insurrecció de la Comuna de París fins al sotragueig de la Primera Guerra Mundial, des de l’etapa de pintor pobre i incomprès que s’exilia per no haver d’anar al front fins a la revolució pictòrica que suposarà el moviment impressionista i el seu encimbellament com a màxima figura nacional. En algun moment, pel meu gust, rellisca per la banda de l’excés d’orgull de mite i altres estones té passatges que es fan més ensopits. Al final, però, quan explica els últims temps de Monet i com acorda amb Clemenceau, amic i cap del govern, el tracte per donar a l’estat la cinquantena de panells de Les grans decoracions, el llibre recupera intensitat i s’arrodoneix: sobresurten la coherència i el poder creatiu de Monet i una altra idea fonamental, la de l’amor i l’amistat.

El llibre es divideix en tres parts, que són tres noms i tres fils per estirar: Frédéric -l’amic pintor que mor al front on s’ha allistat de voluntari mentre ell ha marxat a l’exili-, Camille -la primera dona, musa i gran amor de Monet- i el mateix Claude. La primera guerra és la que mata l’amic a qui Monet sempre tindrà present (la descripció de com el pare aconsegueix trobar-ne el cadàver i tornar a casa és impressionant i es diria, fins i tot, que impressionista) i la darrera és la que veu el seu últim fulgor creatiu abans d’apagar-se, trampejant -quina mena d’ironia- els seus problemes de visió.

Les fuetades del pas del temps, el magnetisme que exerceix Camille -a qui pinta gairebé furtivament un cop morta-, la consciència de l’arbitrarietat de l’èxit i les contradiccions del mercat artístic i del pintor titil·len al llarg d’aquest recorregut biogràfic. A estones és com si obrissin en canal un quadre: la descripció de les circumstàncies en què es creen i se salven de ser destruïdes algunes de les seves obres (el llibre en reprodueix quatre) i la capacitat per ressaltar-ne particularitats fa l’efecte d’una indagació curiosa, diferent, en l’experiència pictòrica.

 

Anna Ballbona, AraLlegim (18.07.20)

L'entrada Un quadre obert en canal ‘Els dos remordiments de Claude Monet’ de Michel Bernard a AraLlegim (18.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/un-quadre-obert-en-canal-els-dos-remordiments-de-claude-monet-de-michel-bernard-a-arallegim-18-07-20/feed/ 0
EL TOT SOLITARI de Joan de la Vega a nosaltreslaveu (18.07.20) https://www.labreuedicions.com/el-tot-solitari-de-joan-de-la-vega-a-nosaltreslaveu-18-07-20/ https://www.labreuedicions.com/el-tot-solitari-de-joan-de-la-vega-a-nosaltreslaveu-18-07-20/#respond Mon, 20 Jul 2020 14:12:55 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19919 ‘El tot solitari’, de Joan de la Vega Joan de la Vega, a banda de ser editor de poesia, n’ha escrit diferents llibres en castellà i català i els seus poemes han estat recollits en diverses antologies. El tot solitari és el seu darrer poemari, on l’escriptura densa i alhora alliberadora permetrà accedir al coneixement […]

L'entrada EL TOT SOLITARI de Joan de la Vega a nosaltreslaveu (18.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>

‘El tot solitari’, de Joan de la Vega

Joan de la Vega, a banda de ser editor de poesia, n’ha escrit diferents llibres en castellà i català i els seus poemes han estat recollits en diverses antologies.

El tot solitari és el seu darrer poemari, on l’escriptura densa i alhora alliberadora permetrà accedir al coneixement més íntim. Cal aclarir, en primer lloc, que hi ha un tret que determina l’autor: la seua passió per les muntanyes i per la natura. No es pot entendre El tot solitari sense considerar aquesta dèria, que va molt més enllà de la contemplació. Aquells paisatges que es transmutaran en dermis, en escorça. Aquells sentiments seran cudols, branques i cel. La natura en un sentit litúrgic.


Potser la manera més senzilla de descriure El tot solitari és pensar que és un cant a les muntanyes. Potser sí. Perquè les pedres, les valls, els rius o els arbres ens acompanyen al llarg del llibre, ja siga com a paraules que conformen els poemes, ja siga com a topònims que evoquen els paisatges del poeta. Tanmateix, caldria fer-ne una lectura que remunta vessants i carenes, perquè els poemes t’endinsen en un panteisme que identifica solitud amb la realitat més íntima, la que fa l’home un element contingent de la natura, la que el fa acceptar-se’n com una part–“l’home, petja a petja, sobreescriu el dolor, l’olor del dolor, el pes de la deriva. El riu, el flux conflent: l’arpegi de la muntanya”, “…més enllà de l’estel, que sura fugaç en la nit, una muntanya cega i insenescent” –. Per tant, és un camí iniciàtic que comença amb la percepció de la petitesa –“…la muntanya es fa gran quan l’home es capbussa a les seves arrels”– i que es transforma en la simbiosi amb la natura:

deixeu-me doncs

quatre parracs de boira

el llamp de la por

un glop de cel

la remor de la llum

i un taüt de terra

És a dir, el poeta fa entendre la sacralitat en difuminar-se com un àtom en un maremàgnum.

El panteisme, però, com a manera d’evidenciar la relació amb el paisatge, aconsegueix determinar un ars vivendi –“Malgrat el brut de cendra no s’ha marcit la condemna, ni han envellit els enigmes. Encara el risc, encara el viure”– en què l’amor, el desconsol, l’oblit o la plenitud tenen sentit perquè la natura et fa brollar com a ésser:

La memòria s’agenolla

als peus del vertigen

esbocina graons tèrbols

pel delit de l’oblit

El fet d’apamar la solitud és un símptoma de reconeixement i la natura deixa de ser un mirall on identificar-se. Ell és natura i cal reafirmar-se:

però no és cert

no és cert que hagi aterrat

per escoltar la meva sola veu

coronada sobre els llims dels verbs

perquè he esclatat entres suors

com una dona d’aigua

per a la son i la pau

de tota la fageda

Fins i tot, hi ha una identificació amb els éssers que habiten la muntanya i el camp:

Hi ha corbs

que pacten

en secret

amb el vent…

corbs cardinals

que desfullen dialectes

en cada pujol…

Un home minúscul i contingent que es considera un element més de la natura, lluny del predador que intenta trencar-ne l’harmonia.

Hem de felicitar a La Breu per presentar-nos una edició amb guardes verdes i quadernets, molt adient per a un poeta que alhora és impressor.

Romà Seguí, NosaltreslaVeu (18.07.20)

https://www.nosaltreslaveu.com/noticia/32697/el-tot-solitari-joan-de-la-vega#.XxKZ9CVRTEc.twitter

 

L'entrada EL TOT SOLITARI de Joan de la Vega a nosaltreslaveu (18.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/el-tot-solitari-de-joan-de-la-vega-a-nosaltreslaveu-18-07-20/feed/ 0
Mireia Calafell presenta NOSALTRES QUI als Premis Mallorca 2019 de Creació Literària (22.07.20) https://www.labreuedicions.com/mireia-calafell-presenta-nosaltres-qui-als-premis-mallorca-2019-de-creacio-literaria-22-07-20/ https://www.labreuedicions.com/mireia-calafell-presenta-nosaltres-qui-als-premis-mallorca-2019-de-creacio-literaria-22-07-20/#respond Wed, 15 Jul 2020 14:30:41 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19912 dimecres 22 de juliol, a les 20.30 h presentació de les obres guanyadores dels Premis Mallorca 2019 de Creació Literària amb la participació de Mireia Calafell recitant NOSALTRES QUI serà al Pati de la Misericòrdia de Palma

L'entrada Mireia Calafell presenta NOSALTRES QUI als Premis Mallorca 2019 de Creació Literària (22.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
dimecres 22 de juliol, a les 20.30 h presentació de les obres guanyadores dels Premis Mallorca 2019 de Creació Literària

amb la participació de Mireia Calafell recitant NOSALTRES QUI

serà al Pati de la Misericòrdia de Palma

L'entrada Mireia Calafell presenta NOSALTRES QUI als Premis Mallorca 2019 de Creació Literària (22.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/mireia-calafell-presenta-nosaltres-qui-als-premis-mallorca-2019-de-creacio-literaria-22-07-20/feed/ 0
L’enigma de la creació Michel Bernard presenta ‘Els dos remordiments de Claude Monet’ ElPuntAvui (13.07.20) https://www.labreuedicions.com/lenigma-de-la-creacio-michel-bernard-presenta-els-dos-remordiments-de-claude-monet-elpuntavui-13-07-20/ https://www.labreuedicions.com/lenigma-de-la-creacio-michel-bernard-presenta-els-dos-remordiments-de-claude-monet-elpuntavui-13-07-20/#respond Tue, 14 Jul 2020 11:49:44 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19902 L’enigma de la creació Michel Bernard presenta ‘Els dos remordiments de Claude Monet’, en què mostra la vida apassionada i entusiasta del pintor impressionista. Michel Bernard (Bar-le-Duc, França, 1958) és escriptor i alt funcionari, en excedència des del 2016. D’alguna manera, està especialitzat a escriure novel·les centrades en figures històriques de diverses èpoques, unes biografies […]

L'entrada L’enigma de la creació Michel Bernard presenta ‘Els dos remordiments de Claude Monet’ ElPuntAvui (13.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
L’enigma de la creació
Michel Bernard presenta ‘Els dos remordiments de Claude Monet’, en què mostra la vida apassionada i entusiasta del pintor impressionista.

Michel Bernard (Bar-le-Duc, França, 1958) és escriptor i alt funcionari, en excedència des del 2016. D’alguna manera, està especialitzat a escriure novel·les centrades en figures històriques de diverses èpoques, unes biografies parcials, sintètiques, poètiques, sensuals, carregades d’un magnetisme que ens empeny a la fondària.

Entre els catorze títols que ha publicat, hi destaquen Comme un enfant, dedicat al pare de la cançó francesa, Charles Trenet; Els boscos de Ravel (LaBreu, 2018), i Le bon cœur, sobre la figura de Joana d’Arc.

Barcelona Entrevista amb l’escriptor Michel Bernard

Ara presenta, també a LaBreu, amb traducció de Ferran Ràfols, Els dos remordiments de Claude Monet, en què veu i escolta la pintura i la vida de Monet i ens mostra els remordiments que l’acompanyen en uns temps tràgics, de guerra, exili, misèria i mort dels éssers estimats, sense deixar mai de banda la passió universal per la bellesa. L’obra ha rebut els premis Marguerite Puhl-Demange i Libraires en Seine.

La novel·la està dividida en tres parts. La primera, Frédéric, està ambientada en la guerra (com ja va fer a Els boscos de Ravel).

“Apropar la guerra a la creació artística, com ha passat sovint durant els darrers dos segles, sobretot a França, és crear un contrast en què s’accentuen els personatges, sinistres o vitals”, explica l’autor. “El primer capítol, sobre la mort en combat de l’amic de joventut de Monet, Frédéric Bazille, durant la guerra contra Prússia del 1870, dona una nota fosca que accentuarà la brillantor dels colors en els capítols següents, en què es reivindica la recerca d’un nou estil pictòric.”

El primer remordiment de Monet –el segon no l’explicarem– està centrat en el fet que l’amic Bazille renuncia a pintar per unir-se a l’exèrcit i defensar el seu país, mentre que Monet fuig a Anglaterra, on coneixerà el famós comerciant d’art Durand-Ruel, que impulsarà la seva obra fins a l’èxit.

La segona part, Camille, està dedicada a la primera esposa de Monet, model de fins a 34 quadres de l’artista, molts dels quals no els va voler vendre, en especial el de Camille ja morta. “Camille va morir als 32 anys de càncer, i això va ser un cop dur per a Monet. Ella va compartir amb valentia la joventut del pintor i li va donar dos fills quan la intransigència artística de Monet els va condemnar a la misèria.”

A Els boscos de Ravel, Bernard volia “escoltar la nota greu i dolorosa que l’experiència musical havia deixat en el treball infinitament delicat del músic”. Va ser també una manera de mostrar l’artista com un ésser social atrapat en les realitats del seu temps.

Monet és una altra cosa, sobretot perquè els pintors impressionistes van fer colla: Renoir, Degas, Courbet, Manet, Cézanne, Sisley, Bazille, Guillaumin…

La tercera i última part és Claude. “L’aparició de l’impressionisme a França és un dels moments més fascinants de la història de l’art. Entre el 1860 i el 1880, va aparèixer un planter de grans artistes en un territori limitat: París, l’Illa de França i Normandia. Un dels factors que ho van afavorir sembla que va ser el ràpid desenvolupament de la indústria i l’acceleració dels viatges. El tren posa el camp a l’abast dels habitants de la ciutat, però la destrucció dels paisatges rurals per l’expansió urbana i industrial mostra que és un territori fràgil i amenaçat. Monet n’era conscient.”

Si Maurice Ravel es va tancar en una petita casa de Montfort-l’Amaury, a la vora del bosc de Rambouillet, Monet ho va fer al seu jardí de Giverny. “Estimava tant el seu jardí que el va considerar la seva obra més important. El pintor més dotat de la seva generació, amb una alta consciència de la seva vàlua i una ambició immensa, finalment va admetre que la bellesa que va crear amb els seus pinzells no podia competir amb les flors i els arbres que representava.”

“Monet era un home contemplatiu. Fascinat pel misteri del món, per la seva bellesa incomprensible, va plasmar-ne el reflex. Les pintures d’aquest agnòstic són finestres de cara al gran enigma de la creació”, conclou.

Lluís Llort, ElPuntAvui (13.07.20)

L'entrada L’enigma de la creació Michel Bernard presenta ‘Els dos remordiments de Claude Monet’ ElPuntAvui (13.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/lenigma-de-la-creacio-michel-bernard-presenta-els-dos-remordiments-de-claude-monet-elpuntavui-13-07-20/feed/ 0
TRONCAL d’Esteve Plantda a La República (14.07.20) https://www.labreuedicions.com/troncal-desteve-plantda-a-la-republica-14-07-20/ https://www.labreuedicions.com/troncal-desteve-plantda-a-la-republica-14-07-20/#respond Tue, 14 Jul 2020 10:16:01 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19890 Esteve Plantada reflexiona sobre l’amor, la identitat i la relació entre el jo i el col·lectiu al poemari ‘Troncal’ ACN Barcelona.-El periodista cultural i crític cinematogràfic Esteve Plantada publica el poemari, Troncal (LaBreu Edicions) que té com a fil conductor l’amor, però també hi tenen cabuda reflexions sobre la relació entre pare i fill i […]

L'entrada TRONCAL d’Esteve Plantda a La República (14.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Esteve Plantada reflexiona sobre l’amor, la identitat i la relació entre el jo i el col·lectiu al poemari ‘Troncal’

ACN Barcelona.-El periodista cultural i crític cinematogràfic Esteve Plantada publica el poemari, Troncal (LaBreu Edicions) que té com a fil conductor l’amor, però també hi tenen cabuda reflexions sobre la relació entre pare i fill i entre el jo i la col·lectivitat, i la identitat. Així mateix, al llibre hi té un pes important, a la segona part, l’actualitat i els fets polítics que van de l’octubre del 2017 a l’octubre del 2019. En una entrevista amb l’ACN, Plantada admet que mentre escrivia ‘Troncal’ estaven passant moltes coses a Catalunya en el terreny polític i assegura que aquest és el llibre que té “més arrelat a l’ara i al present” i, reconeix, no se n’ha pogut deslligar.

Plantada apunta que hi ha un fil que relliga ‘Troncal’ que és llegir-lo com si fossin poemes d’amor “amb l’estira-i-arronsa entre la identitat i la parella i el fet de ser-hi i no ser-hi”. A banda, hi ha altres capes com la reflexió d’un pare sobre com creixen els seus fills i quina relació s’estableixen entre ells i una altra capa “centrada en el jo, que és l’individu, i el tu, que és la col·lectivitat, i quina relació s’estableix entre un mateix i el col·lectiu”. El poemari arrenca amb ‘Rosebud’, en una clara referència al clàssic de cinema ‘Ciutadà Kane’. Aquest poema connecta amb el seu anterior llibre de poemes ‘Bing Bang Llàtzer’ que jugava molt al simbolisme cinematogràfic. “Tenia ganes de deslligar-me d’això i em va semblar que era molt poètic i de justícia començar amb ‘Rosebud’ que és un gran símbol cinematogràfic i em servia tot aquest pòsit del referent a la infantesa d’allò que som i no som i del retorn”. El llibre es divideix en dues parts. La primera està molt clarament dirigida a un tu i un jo, desgrana, i a la segona part hi entra la col·lectivitat. La transició de la primera part a la segona és a través del poema ‘Transversal’. A la segona, el col·lectiu agafa molt de protagonisme. Admet que mentre escrivia ‘Troncal’ estaven passant moltes coses i és el llibre que té “més arrelat a l’ara i al present perquè no me n’he pogut deslligar”, on hi té una gran presència al que va passar de l’octubre del 2017 al 2019. “No està escrit d’una manera explícita però qui vulgui trobar-hi els lligams ho pot fer”. Ha dedicat un poema que es diu ‘El hàmster’ a com percep la situació política de Catalunya: “Estem en aquesta roda, no ens en sortim però no acabem de desaparèixer”. Un altre més explícit és ‘Octubre de’.Ha confessat que sempre s’ha dit d’ell que era un autor “molt urbanita i que se situa molt en l’espai de la ciutat amb molt de ciment i asfalt”. El periodista assegura que tenia ganes “de fer un llibre que s’allunyés d’aquesta imatge”. D’aquí va néixer el llibre: “De la voluntat de tocar la terra i anar a un ambient més rural i de paisatge, de tocar els materials més orgànics”. A Plantada li interessava plasmar al poemari la idea d’allò que roman i que perdura al llarg del temps i “de les coses essencials que es van repetint”. Una idea molt present al llibre és la idea circular i “de donar voltes per acabar sent els mateixos o diferents”. El periodista reconeix que no dona mai per acabat un poema. Recorda un professor que li deia que un poema no s’acaba, sinó que s’abandona. “El mateix passa amb els llibres, les novel·les i els contes. Tinc la necessitat de tancar el poemari perquè els treballo en conjunt de forma orgànica amb una estructura definida i arriba un punt en que he de dir prou. Jo estaria reescrivint molta estona, però no ho pots estar fent eternament”, afegeix. L’autor Esteve Plantada (Granollers, 1979) és periodista cultural i crític cinematogràfic. Ha publicat ‘A l’ombra dels violins’ (La Magrana, 1997), ‘Fosca Límit’ (AdiA, 2015), ‘Big Bang Llàtzer’ (Lleonard Muntaner, 2016. Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom). Ha estat inclòs en diverses antologies, com ara ‘Ningú no ens representa. Poetes emprenyats’, ‘Poésie catalane: les voix ne dorment jamais’ (Exit, revue de poésie, Quebec, 2010). Ha estat traduït al castellà, francès i basc. Ha participat en festivals com el XXXIV Festival International de la poésie de Trois-Rivières, el XVII Festival de Poesia de la Mediterrània o els Jocs Florals Revival de Cambridge, entre altres recitals.

Esteve Plantada reflexiona sobre l’amor, la identitat i la relació entre el jo i el col·lectiu al poemari ‘Troncal’

L'entrada TRONCAL d’Esteve Plantda a La República (14.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/troncal-desteve-plantda-a-la-republica-14-07-20/feed/ 0
ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard a Els Matins de tv3 (10.07.20) https://www.labreuedicions.com/els-dos-remordiments-de-claude-monet-de-michel-bernard-a-els-matins-de-tv3-10-07-20/ https://www.labreuedicions.com/els-dos-remordiments-de-claude-monet-de-michel-bernard-a-els-matins-de-tv3-10-07-20/#respond Mon, 13 Jul 2020 10:28:42 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=19885 El llibre de la setmana a ElsMatins de Tv3 és ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard Anna Guitart queda iteràriament fascinada per aquesta novel·la! seguiu el seu consell i gaudiu d’aquest gran llibre! traducció #ferranràfols Els dos remordiments de Claude Monet de Michel Bernard a ElsMatins de Tv3

L'entrada ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard a Els Matins de tv3 (10.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
El llibre de la setmana a ElsMatins de Tv3 és ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard

Anna Guitart queda iteràriament fascinada per aquesta novel·la!

seguiu el seu consell i gaudiu d’aquest gran llibre!

traducció #ferranràfols

Els dos remordiments de Claude Monet de Michel Bernard a ElsMatins de Tv3

L'entrada ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard a Els Matins de tv3 (10.07.20) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/els-dos-remordiments-de-claude-monet-de-michel-bernard-a-els-matins-de-tv3-10-07-20/feed/ 0