laBreu Edicions https://www.labreuedicions.com Editorial independent de poesia i narrativa, catalana i traduïda. Wed, 16 Oct 2019 15:17:23 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=5.2.4 https://www.labreuedicions.com/wp-content/uploads/2017/03/cropped-wvINdD43_400x400-32x32.jpg laBreu Edicions https://www.labreuedicions.com 32 32 ZONA ZERO de Núria Busquet a La Inexplicable (24.10.19) https://www.labreuedicions.com/zona-zero-de-nuria-busquet-a-la-inexplicable-24-10-19/ https://www.labreuedicions.com/zona-zero-de-nuria-busquet-a-la-inexplicable-24-10-19/#respond Mon, 14 Oct 2019 14:42:05 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=18610 dijous 24 d’octubre, a les 19.30 h, presentació de la novel·la ZONA ZERO de Núria Busquet acompanyaran l’autora Míriam Cano i Ester Andorrà a La Inexplicable (c/Galileu, 78 Sants)    

L'entrada ZONA ZERO de Núria Busquet a La Inexplicable (24.10.19) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
dijous 24 d’octubre, a les 19.30 h, presentació de la novel·la

ZONA ZERO de Núria Busquet

acompanyaran l’autora Míriam Cano i Ester Andorrà

a La Inexplicable (c/Galileu, 78 Sants)

 

 

L'entrada ZONA ZERO de Núria Busquet a La Inexplicable (24.10.19) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/zona-zero-de-nuria-busquet-a-la-inexplicable-24-10-19/feed/ 0
LA PASSIÓ SEGONS PEPE SALES al Tocats de Lletra (23.10.19) https://www.labreuedicions.com/la-passio-segons-pepe-sales-al-tocats-de-lletra-23-10-19/ https://www.labreuedicions.com/la-passio-segons-pepe-sales-al-tocats-de-lletra-23-10-19/#respond Mon, 14 Oct 2019 14:18:37 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=18607 dimecres 23 d’octubre, a les 19.00 h, dins el Festival Tocats de Lletra recital en homenatge de Pepe Sales LA PASSIÓ SEGONS PEPE SALES amb Joan Sales, Martí Sales i Lulu Martorell a la Papasseit (c/Barcelona, 25 Manresa)    

L'entrada LA PASSIÓ SEGONS PEPE SALES al Tocats de Lletra (23.10.19) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
dimecres 23 d’octubre, a les 19.00 h, dins el Festival Tocats de Lletra

recital en homenatge de Pepe Sales

LA PASSIÓ SEGONS PEPE SALES

amb Joan Sales, Martí Sales i Lulu Martorell

a la Papasseit (c/Barcelona, 25 Manresa)

 

 

L'entrada LA PASSIÓ SEGONS PEPE SALES al Tocats de Lletra (23.10.19) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/la-passio-segons-pepe-sales-al-tocats-de-lletra-23-10-19/feed/ 0
FINESTRALS de Philip Larkin a Última Hora (13.10.19) https://www.labreuedicions.com/finestrals-de-philip-larkin-a-ultima-hora-13-10-19/ https://www.labreuedicions.com/finestrals-de-philip-larkin-a-ultima-hora-13-10-19/#respond Mon, 14 Oct 2019 13:51:40 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=18603 L'entrada FINESTRALS de Philip Larkin a Última Hora (13.10.19) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>

L'entrada FINESTRALS de Philip Larkin a Última Hora (13.10.19) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/finestrals-de-philip-larkin-a-ultima-hora-13-10-19/feed/ 0
https://www.labreuedicions.com/18594-2/ https://www.labreuedicions.com/18594-2/#respond Sun, 13 Oct 2019 19:44:21 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=18594 presentació recital de FINESTRALS de Philip Larkin amb el poeta i traductor Marcel Riera a Cal Llibreter (10.10.19)     

L'entrada ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
presentació recital de FINESTRALS de Philip Larkin amb el poeta i traductor Marcel Riera a Cal Llibreter (10.10.19)

  

 

L'entrada ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/18594-2/feed/ 0
Tomaž Šalamun a La Lectora (08.10.19) https://www.labreuedicions.com/tomaz-salamun-a-la-lectora-08-10-19/ https://www.labreuedicions.com/tomaz-salamun-a-la-lectora-08-10-19/#respond Sun, 13 Oct 2019 19:00:11 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=18585 Tinc un cavall tinc un cavall. el cavall té quatre potes. tinc un gramòfon. dormo damunt del gramòfon. tinc un germà. mon germà és escultor. tinc un abric. tinc un abric per no tenir fred. tinc una planta. tinc una planta perquè hi hagi verd a l’habitació. tinc la Maruška. tinc la Maruška perquè l’estimo. […]

L'entrada Tomaž Šalamun a La Lectora (08.10.19) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>

Tinc un cavall
tinc un cavall. el cavall té quatre potes.
tinc un gramòfon. dormo damunt del gramòfon.
tinc un germà. mon germà és escultor.
tinc un abric. tinc un abric per no tenir fred.
tinc una planta. tinc una planta perquè hi hagi verd a l’habitació.
tinc la Maruška. tinc la Maruška perquè l’estimo.
tinc llumins. amb els llumins encenc els cigarrets.
tinc un cos. amb el meu cos faig les coses més belles que faig.
tinc destrucció. la destrucció em causa un munt de problemes.
tinc la nit. la nit entra per la finestra a la meva habitació.
tinc passió per les curses de cotxes. com que les curses de cotxes són la meva passió faig curses de cotxes.
tinc diners. amb diners compro pa.
tinc sis poemes realment bons. espero escriure’n més.
tinc vint-i-set anys. tots aquests anys han passat com un llampec.
tinc força coratge. amb el coratge combato l’estupidesa humana.
tinc el meu sant el set de març. m’agradaria que el set de març fos un dia bonic.
tinc una amiga petita que es diu bredica. quan la posen a dormir a la nit diu šalamun i s’adorm.

Aquest és un poema de Tomaž Šalamun, el poeta eslovè de més projecció internacional i també, segurament, el més prolífic —és autor de més de quaranta llibres—, que va morir el 2014 a l’edat de setanta-tres anys. El 2016 Labreu va publicar un dels seus llibres més celebrats, Balada per a Metka Krasovec, en traducció de Simona Škrabec; el 2013 el mateix llibre, traduït al castellà per Xavier Farré, havia sortit a Vaso Roto. Abans de tot això, al maig de 2010, Šalamun va participar en el Festival Internacional de Poesia de Barcelona i en una lectura al verger del Museu Frederic Marès, al costat d’Antonio Gamoneda. Com que l’havia llegit en algunes traduccions angleses i a l’antologia Selección de poemas, publicada per Visor i traduïda per Pablo J. Fajdiga, i la seva capacitat d’anar del llenguatge més primitivista fins a les imatges més esbojarrades m’havia interessat molt, vaig demanar d’entrevistar-lo. Em va rebre l’últim dia de la seva estada a Barcelona, al vestíbul de l’hotel Catalonia Albinoni, i em va atendre amb una vitalitat i una calidesa extraordinàries. Ja que l’entrevista, emparaulada en el seu moment amb un diari, al final no es va publicar, la recupero ara, com a homenatge al poeta en el cinquè aniversari de la seva mort.

«Si jo fos Tomaž Šalamun,
faria bogeries sobre una bicicleta invisible,
com una metàfora alliberada de la gàbia del poema,
insegura de la seva llibertat,
però contenta del moviment, del vent i del sol.»

Adam Zagajewski

—Senyor Šalamun, m’agradaria que em parlés dels seus orígens. Expiqui’m coses de la seva infància. Què li agradava fer, a què es volia dedicar?

Vaig néixer a Zagreb, però em vaig criar a Koper, una ciutat eslovena. Des de molt petit vaig estudiar piano. Els meus pares van començar a ensenyar-me a tocar als cinc anys, i als set em van matricular en una escola de música. Tenia facilitat per estudiar, i a la meva família tothom volia que fos un nen prodigi i més endavant un pianista famós. Els vaig obeir i practicava moltes hores diàries: em deien que prometia, i cada vegada hi entrava més intensament. Però als dotze anys em vaig aficionar al rem i em vaig apuntar a un club esportiu. El meu pare, que era metge, em va advertir que entrenar massa sovint no era bo per al meu cor: m’hi vaig enrabiar molt, i per venjar-me’n no vaig tornar a tocar mai més el piano. Tot i així, crec que la meva educació musical m’ha influït molt, i molt positivament: era la meva primera experiència artística, que venia a ser com una llavor que després creixeria en un altre camp.

—Com va començar a donar-se a conèixer com a poeta a Eslovènia? Què el va influir en els seus principis literaris?

—El meu interès per la poesia va venir molt més tard. Als vint-i-dos anys, mentre era estudiant d’Història de l’Art a Ljubljana, un dia va venir a la Universitat un poeta eslovè molt famós: el recital que ens va oferir va ser fantàstic, i el seu encant personal era tan poderós que vaig decidir seguir els seus passos. Els meus primers poemes em van caure a sobre com pedres del cel: tot era tan inesperat, tan intuïtiu, tan sorprenent, i jo encara no tenia ni idea de l’ofici ni de la importància que la poesia arribaria a tenir per a mi. Però vaig seguir escrivint a les palpentes i llegint poetes contemporanis eslovens i també els clàssics francesos: potser una de les meves influències més fortes va ser Rimbaud… Als anys seixanta vaig col·laborar amb la revista eslovena Perspektive, per a la qual escrivien gairebé tots els joves intel·lectuals progressistes del país. Era una revista que anava a contracorrent del règim oficial de Iugoslàvia. De fet, només vaig arribar a publicar-hi poemes dues vegades, però la segona va ser decisiva: un vers meu parlava d’un gat mort, i amb això vaig al·ludir, sense adonar-me’n, al cognom del ministre dels afers interiors, Macheck, que vol dir gat en eslovè. El ministre s’ho va prendre com una ofensa personal i em van ficar a la presó. Vaig acceptar estoicament aquesta reclusió, estava decidit a adaptar-m’hi i aguantar-hi quatre anys, com Gandhi (riu). Però tenia bons protectors que van aconseguir que em deixessin anar al cap de cinc dies. Quan vaig tornar a ser lliure, ja havia sortit als diaris i era tot un heroi: ara bé, amb això m’havia guanyat una fama molt barata, i em vaig adonar que em tocava escriure molt i estudiar força per poder-la justificar.

—Ara que m’ha parlat de la seva escriptura, parli’m una mica el seu procés creatiu. Com, quan i on escriu?

Tot i que segueixo sentint molta música, per escriure necessito un silenci absolut. No sóc com el meu amic John Ashbery —per a mi el millor poeta americà actual, de qui m’agrada especialment el llibre Three poems—, que pot escriure amb un disc posat o just després d’una audició. Jo he d’estar atent al llenguatge que em guia. Quan estic inspirat, la poesia és com un monstre enorme que m’engoleix. O potser com uns quants monstres que porto a dintre, que un bon dia decideixen sortir i portar-me allà on volen. És un procés que acapara totes les meves forces i a vegades em fa fer coses curioses. Per exemple, una vegada, després de llegir un poema de Cavafis que em va captivar, vaig escriue’n un de meu, que era idèntic al de Cavafis, però amb els noms grecs canviats per noms eslovens.

—Per a vostè, hi ha algun ambient particular o alguna mena de circumstància que propicïi la inspiració?

No escric gaire mentre faig vida rutinària a casa meva, a Ljubljana. En canvi, quan viatjo, em sento anònim i això em dóna la llibertat necessària per escriure. Últimament em moc moltíssim, passo temporades llargues fent conferències i tallers d’escriptura creativa als Estats Units —on he viscut molts anys de més jove—, a París i altres ciutats del món. De fet, just abans d’arribar a Barcelona vaig estar unes setmanes a l’Índia, i això em va fer escriure tan intensament que ara estic totalment esgotat… Per cert, com que he viscut a Mèxic, sé una mica de castellà, i l’altre dia vaig poder seguir força bé la lectura d’Antonio Gamoneda. Em va agradar molt la seva poesia: és pura experiència, pura llum.

—Em sembla que una gran part del seu reconeixement internacional es deu a les traduccions de la seva poesia a l’anglès. Podria parlar-me’n una mica?

 —Sí, la veritat és que sense aquestes traduccions no seria ningú als Estats Units, i he tingut molta sort amb els meus traductors a l’anglès. De fet, puc dir que el meu reconeixement va començar una tarda concreta, durant el meu primer viatge a Nova York, a principis dels anys setanta. Vaig entrar a Phoenix, una llibreria de Cornelia Street, i vaig mostrar als llibreters una carta de Lawrence Ferlinghetti en la qual em deixava molt bé. Els vaig preguntar amb tota la ingenuïtat —i això que estava acollonit: «Teniu algú que em pugui traduir de l’eslovè a l’anglès, com recomana el senyor Ferlinghetti?» Per pura casualitat, hi era en Ralph Donofrio, un traductor excel·lent, a qui encara no coneixia de res. Va llegir atentament la carta, em va fer cas i va acceptar la meva proposta. A partir d’aquell moment ja no vaig parar… He de dir, però, que reviso molt el que fan els meus traductors, hi col·laboro i m’autotradueixo molts poemes. Si l’escriptura original, per a mi, és un procés totalment irracional, espontani, ple d’ambició i d’eufòria, la traducció és tot el contrari. Quan trasllado la meva poesia a l’anglès, procuro ser literalista, i assumeixo la meva feina amb la humilitat d’un artesà: m’assec davant de l’ordinador, agafo el diccionari i pico els meus versos traduïts com qui pica pedra… I això és el que aconsello a qualsevol poeta jove amb una mica de talent: que s’autotradueixi a l’anglès o busqui algú que li ho faci. Així serà assequible als lectors americans. Ens agradi o no, és als Estats Units on avui dia hi ha més moviment poètic, i és allà on els joves autors tenen més possibilitats.

Xènia Dyakonova, La Lectora (08.10.19)

L'entrada Tomaž Šalamun a La Lectora (08.10.19) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/tomaz-salamun-a-la-lectora-08-10-19/feed/ 0
la col·lecció alabatre a l’Utopia Market (19-20 d’octubre) https://www.labreuedicions.com/utopia-market-fira-i-recital-dauguris-dinnocencia-de-patti-smith-dissabte-19-18-19-20-doctubre/ https://www.labreuedicions.com/utopia-market-fira-i-recital-dauguris-dinnocencia-de-patti-smith-dissabte-19-18-19-20-doctubre/#respond Sun, 13 Oct 2019 18:36:16 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=18581 el cap de setmana del 19 al 20 d’octubre serem a l’Utopia Market amb tots els llibres de la col·lecció alabatre de poesia. horaris: dissabte 19 – 11:00 a 22:00 diumenge 20 – 11:00 a 22:00 Cristobal de Moura, 126 Barcelona  

L'entrada la col·lecció alabatre a l’Utopia Market (19-20 d’octubre) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
el cap de setmana del 19 al 20 d’octubre serem a l’Utopia Market amb tots els llibres de la col·lecció alabatre de poesia.

horaris: dissabte 19 – 11:00 a 22:00 diumenge 20 – 11:00 a 22:00

Cristobal de Moura, 126 Barcelona

 

L'entrada la col·lecció alabatre a l’Utopia Market (19-20 d’octubre) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/utopia-market-fira-i-recital-dauguris-dinnocencia-de-patti-smith-dissabte-19-18-19-20-doctubre/feed/ 0
Pol Guasch a Festival Tocats de Lletra (2019) https://www.labreuedicions.com/pol-guasch-a-festival-tocats-de-lletra-2019/ https://www.labreuedicions.com/pol-guasch-a-festival-tocats-de-lletra-2019/#respond Sun, 13 Oct 2019 17:50:00 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=18578 dissabte 19 d’octubre, a les 21.00 h, recital de poetes joves DARRERA FORNADA amb Pol Guasch, Pere de Palol, Xavier Mas Craviotto i el violencel de Marta Roma al Refugi Antiaeri del Grup Escolar Renaixença (Canonge Montanyà, s/n)

L'entrada Pol Guasch a Festival Tocats de Lletra (2019) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
dissabte 19 d’octubre, a les 21.00 h, recital de poetes joves

DARRERA FORNADA amb Pol Guasch, Pere de Palol, Xavier Mas Craviotto

i el violencel de Marta Roma

al Refugi Antiaeri del Grup Escolar Renaixença (Canonge Montanyà, s/n)

L'entrada Pol Guasch a Festival Tocats de Lletra (2019) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/pol-guasch-a-festival-tocats-de-lletra-2019/feed/ 0
recitals al Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat, 16-17-19 d’octubre https://www.labreuedicions.com/recitals-al-festival-nacional-de-poesia-de-sant-cugat-9-octubre-al-10-de-novembre/ https://www.labreuedicions.com/recitals-al-festival-nacional-de-poesia-de-sant-cugat-9-octubre-al-10-de-novembre/#respond Sun, 13 Oct 2019 17:27:26 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=18572 Dimecres 16 d’octubre, a les 19.00 h Duet poètic amb Antònia Vicens i  Ángeles Mora a la Llibreria Alexandria Dissabte 19, a les 12 h, Monestir de Sant Cugat Poetes joves. La fam i el desig: Irene Anglada, Cati Coll, Guillem Gavaldà, Pol Guasch, Maria Isern  i Oriol Sauleda. presenta i coordina Andreu Gomila

L'entrada recitals al Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat, 16-17-19 d’octubre ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
Dimecres 16 d’octubre, a les 19.00 h

Duet poètic amb Antònia Vicens i  Ángeles Mora

a la Llibreria Alexandria

Dissabte 19, a les 12 h, Monestir de Sant Cugat

Poetes joves. La fam i el desig: Irene Anglada, Cati Coll, Guillem Gavaldà, Pol Guasch, Maria Isern  i Oriol Sauleda.

presenta i coordina Andreu Gomila

L'entrada recitals al Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat, 16-17-19 d’octubre ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/recitals-al-festival-nacional-de-poesia-de-sant-cugat-9-octubre-al-10-de-novembre/feed/ 0
“UNA TARDA AMB MARGUERITE DURAS” EL DOLOR i LA TARDA DEL SR.ANDESMAS de Duras a #Bibarnabloc (07.10.19) https://www.labreuedicions.com/18554-2/ https://www.labreuedicions.com/18554-2/#respond Wed, 09 Oct 2019 14:38:36 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=18554 UNA TARDA AMB MARGUERITE DURAS Hi ha llibres que si sou lectors una mica ràpids es poden liquidar en una tarda, potser no és el més recomanable però sí és possible i aquí teniu dues idees per si voleu passar una tarda amb aquesta senyora francesa de qui tothom ha sentit parlar però que segurament […]

L'entrada “UNA TARDA AMB MARGUERITE DURAS” EL DOLOR i LA TARDA DEL SR.ANDESMAS de Duras a #Bibarnabloc (07.10.19) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
UNA TARDA AMB MARGUERITE DURAS

Hi ha llibres que si sou lectors una mica ràpids es poden liquidar en una tarda, potser no és el més recomanable però sí és possible i aquí teniu dues idees per si voleu passar una tarda amb aquesta senyora francesa de qui tothom ha sentit parlar però que segurament és menys llegida del que tocaria, Marguerite Duras (de qui ja vaig parlar com a personatge de Vila-Matas en aquesta entrada).

Marguerite Duras

La tarda del senyor Andesmas

Pot ser entretinguda una novel·la on no passa res? Doncs sí. Aquesta novel·la ens bressola en una tarda d’estiu on no passa res més enllà d’una espera, amb el remor dels sons del poble proper que es prepara per una festa. El senyor Andesmas espera que vingui el paleta, vol fer una terrassa a la muntanya a casa seva, una casa i una terrassa que dominen el poble. Aquest poble, la festa que s’hi ha de fer, les visites que rep. el paleta que no arriba, els rumors sobre la gent… No passa res, tampoc ho sembla, Duras aquí es dedica a fer un quadre, una foto d’un moment concret, una situació, un estat d’ànim el d’una espera. Un llibre per llegir amb el mateix esperit, aquest no tenir pressa, no necessitar que passin coses, és una lectura pausada, per degustar amb calma.

El dolor

Aquest llibre no té res a veure amb l’altre. Aquí tenim un text escrit per una joveníssima Marguerite Duras i reescrit ja a la seva maduresa. La segona guerra mundial entra a la recta final a Europa. El desembarcament aliat a Normandia per una banda, i l’avenç de l’exèrcit soviètic per l’altre acorralaven a Alemanya en un replegament desesperat, amb l’única intenció de prorrogar el desenllaç inevitable.

Imatge icònica de la fi de la Segona Guerra Mundial amb la bandera de la URSS onejant al Reichstag de Berlín.

Cada dia sortien noticies de camps alliberats, i les atrocitats nazis, i les imatges… i el seu marit era un d’aquests presoners. Cada dia ella va al lloc on arriben els presoners, on els trien i intenten veure què en poden fer i alhora mantenir-los vius. És difícil. Finalment apareix el marit, o el que en queda, una persona de metra setanta-cinc que pesa menys de quaranta quilos… l’identifiquen per les dents, està més a l’altre barri que no pas en aquest. El no saber si és viu o mort, esperant veure la seva cara o el seu nom als diaris o a les llistes de presoners, la seva cara entre les cares que tornen i arriben a París… i si és un més de les piles de cadàvers que els nazis van deixant en la seva reculada? I si està esperant algú que mai tornarà? Aquest drama personal va ser el de moltíssima gent, els seus parents van ser fets presoners i pràcticament això és tot el que en saben fins que amb l’accelerada del final de la guerra la informació es dispara alhora que l’horror… molta gent va viure el final de la segona guerra mundial amb l’ai al cor de no saber res dels seus éssers estimats, i també de témer el pitjor. No va ser el cas d’ella, va aparèixer i va poder salvar la vida, pràcticament de miracle, però aquest final no va fer que l’espera fos menys angoixant.

En aquest moment, a París, hi ha gent que riu, sobretot els joves. No tinc sinó enemics. S’ha fet fosc, he de tornar a casa per esperar davant del telèfon. A l’altra banda també s’ha fet fosc. L’ombra avança dins de la fossa, ara l’obscuritat li tapa la boca. Sol roig a París, lent. Acaben sis anys de guerra. És el gran esdeveniment del segle. L’Alemanya nazi ha estat esclafada. Ell també, a dins de la fossa. Tot s’està acabant. Impossible deixar de caminar.

 


De Gaulle donant-se un bany de multituds

A més a més passaven altres coses.La resistència francesa, decisiva per combatre l’ocupació alemanya i facilitar la tasca als aliats després del desembarcament a Normandia havia tingut dos participants destacats: exiliats republicans espanyols i comunistes francesos. Però la França lliure del general De Gaulle no tenia la més mínima simpatia ni cap a l’esquerra en general ni pels comunistes en particular. S’anava cap a un govern de dretes que oblidaria moltes coses per no fer cap canvi i simplement retornar a com estaven les coses abans de la guerra. Per una lluitadora comunista com Duras això no deixava de ser una bufetada, tota la seva lluita només serviria per establir un govern de dretes, d’ordre i amb general al càrrec!

El volum es completa amb contes ambientats a la França ocupada. Són contes amb col·laboracionistes, resistència, i un entorn que feia sortir el pitjor de les persones. Un ambient permanent de sospita, de por per una delació, de vigilar què es deia i sobretot a qui. No arriben al nivell del conte principal però estan més que bé.

Amb aquest díptic ens fem una idea prou completa de Marguerite Duras, d’un extrem a un altre, des d’una escriptura tranquil·la i reposada dels seus darrers anys als escrits de joventut més punyents i combatius.

 

Bibarnabloc (09.10.19)

L'entrada “UNA TARDA AMB MARGUERITE DURAS” EL DOLOR i LA TARDA DEL SR.ANDESMAS de Duras a #Bibarnabloc (07.10.19) ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/18554-2/feed/ 0
https://www.labreuedicions.com/18549-2/ https://www.labreuedicions.com/18549-2/#respond Wed, 09 Oct 2019 11:33:40 +0000 https://www.labreuedicions.com/?p=18549 recital d’Anna Gual al cicle Alcools a la Sala Beckett (08.10.19)

L'entrada ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
recital d’Anna Gual al cicle Alcools a la Sala Beckett (08.10.19)

L'entrada ha aparegut primer a laBreu Edicions.

]]>
https://www.labreuedicions.com/18549-2/feed/ 0