FORMENTERA LADY de Jordi Cussà llegit a http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/ (02.03.15)

Formentera lady / Jordi Cussà

El “protagonista” Daniel vol reprendre l’acció i els personatges de Cavalls salvatges, o el que en queda, o el que en vindria a ser una continuació. Però han canviat vàries coses, i la primera és que els personatges no tenen l’excusa de la ingenuitat respecte a la droga, saben perfectament el pa que s’hi dóna. I si he posat entre cometes “protagonista” és perquè no ho acaba de ser del tot, hi ha molts protagonistes, i moltes històries. En això em recorda a Irvine Welsh aTrainspotting, i igual que amb el tempsWelsh escriu cada cop millor sobre els seus temes i escenaris hi ha una evolució molt marcada des de Cavalls salvatges fins aquí, tampoc és estrany, són 15 els anys que han passat. El llibre està millor escrit i tot i tenir en comú amb l’altre els contínus salts en l’espai, el temps i el narrador, tot resulta més comprensible. Això té el seu mérit en una història que creix fins a sobrepassar les 400 pàgines.
Tenim els protagonistes reunits en una casa per celebrar l’aniversari del Daniel i aprofitar per posar ordre als papers que han de donar forma a la novel·la que tenim entre les mans, i això vols dir tirar de flashbacks i de canvis en el punt de vista del narrador, el Daniel, l’Ona, el Perla, la Mònica, l’Annasu, la Gràcia de Gràcia… semblava que les històries més dures, les dels anys vermells com ells en diuen serien les del primer llibre, però no, els anys taronjes els de la lluita per desenganxar-se, i el final a prop, el VIH encara temible. Són anys més tristos perquè ja són molts els que s’hi han quedat, i els que han sobreviscut tenen cicatrius, de les que es veuen i de les altres.
De les moltes històries que trobem al llibre la de Sis setembres m’ha arribat al cor i m’ha posat trist com una mala cosa. No compararé Jordi Cussà ambIrvine Welsh, però m’alegra veure que la literatura catalana té també els seus representants del cantó canalla de la vida, com ha de ser! Per cert el llibre compta amb un pròleg de Matthew Tree.

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter