FORMENTERA LADY de Jordi Cussà a Regió7 (04.02.15)

El Pavelló de Suècia i l’Ateneu Llibertari de Berga acullen aquest dijous a les 8 i a les 10 de la nit, respectivament, les presentacions de la darrera novel·la de Jordi Cussà, que ha teixit una «crònica d’una generació desfeta». L’enfant terrible de les lletres de casa nostra utilitza diferents personatges per despullar-se i repassar els seus anys d’addicció a l’heroïna; també, els somnis trencats en el seu mig segle tocat de vida.

D’Alexandre Oscà, el narrador principal de Cavalls Salvatges, a Daniel Alfals, el de Formentera Lady, han passat quinze anys. En aquest temps, el seu indomable pare, l’escriptor Jordi Cussà, ha constatat que «l’únic transcendental que hi ha en aquesta vida és anar al dentista». I riu, enmig d’un núvol de tabac ros que alimenta la grisor espessa d’un dimarts emboirat i gèlid. Dels Wild Horses (Cavalls Salvatges) dels Rolling Stones a la càlida Formentera Lady de King Crimson passats pel sedàs de cal Pardal, com anomena l’autor al seu pis del passeig de la Indústria de Berga per la presència d’aquests ocells a la seva terrassa. Cussà dibuixa en la seva darrera novel·la un recorregut existencial que ha batejat com «la memòria d’un malson prohibit» o la «crònica d’una generació desfeta». El primer llibre «em va convertir en escriptor», l’any 2000. Amb Formentera Lady ha construït una història paral·lela en què a través d’altres personatges que fins i tot arriben a conversar amb els de Cavalls Salvatges reviu una joventut, la seva i la d’altres com ell, marcada per l’addicció a l’heroïna, una vida viscuda al límit de l’abisme. Hi ha, però, una certa nostàlgia, no de les drogues ni naturalment dels seus efectes, que han provocat estralls en la seva salut, sinó de tot allò que va significar, de la diversió perduda en un moment de la seva vida, l’actual, en què, confessa, «m’avorreixo com una ostra» fins al punt que s’ha aficionat a veure els esports per la televisió. «Tenia moltes ganes de reviure sensacions d’aquelles èpoques, de quan ens fotíem un àcid o una bona ratlla. Ho enyoro com un malparit perquè ens ho passàvem molt bé tot i que ara no m’hi veuria fent-ho, tot té el seu moment». Formentera Lady «és un impuls creatiu o narratiu més, no treballo gaire per decisions racionals, no dic: ara escriuré un llibre sobre la guerra de Bòsnia o sobre el món dels ionquis. És una cosa que no em plantejo, que surt». D’entrada, «semblava que no tenia sentit intentar tornar a veure aquells personatges que a més a la novel·la morien». Amb tot, va pensarque el que «podia tenir sentit era crear una novel·la paral·lela, els personatges morts, morts estaven, però d’alguna manera volia agafar el motllo formal de Cavalls Salvatges i adaptar-lo a un novel ·la feta des de la visió d’algú de 50 anys». Jordi Cussà diu que la seva nova obra «és molt més reflexiva, més madura, menys cinematogràfica».

El nou fill de l’autor berguedà «no té càrrega èpica» però «és més dur perquè t’evoca la rutina de cada dia», reflexiona l’escriptor. Ho explica amb frases dels protagonistes.L’un afirma: «ja sé per què ens fotíem de tot cada dia fins al punt de matar-nos». L’altre li pregunta el perquè: «per no arribar al tedi avorrit dels 50 anys, però amb la mort no vaig tenir sort sempre se m’escapava pels pèls». Segons el berguedà, «això sí que m’ho puc aplicar perquè l’he vista a tocar cinc vegades almenys. Fins i tot he vist aquella llum blanca que diuen que es veu, dos cops en un accident de cotxe i per una sobredosi». Els personatges de Formentera Lady, a diferència dels de Cavalls Salvatges, no moren però tenen diferents malalties provocades per les drogues. I si la primera novel·la li va servir, d’alguna manera, per saldar deutes amb el passat, amb aquesta «tot això desapareix».

A la presentació del Pavelló de Suècia (dijous, 20 h) hi serà present l’escriptor Matthew Tree, amic de Cussà. De fet, casualment el va conèixer quan va escriure Cavalls Salvatges i des d’aleshores han mantingut la seva amistat.

Regió7 (04.02.15)