FORMENTERA LADY Perspectives complementàries, Ponç Puigdevall ( ElQuadern d’El País 24.09.15)

FORMENTERA LADY

Perspectives complementàries

Molts de llibres després –entremig hi ha hagut temps per escriure reculls de contes, obres de teatre, novel·les d’aventures, thrillers ingenus com Apocalipsi de butxaca i una falsa novel·la històrica tan sensacional com La serp-, Jordi Cussà (Berga, 1961) recupera el paisatge devastat, la ruïna física, la fredor sòrdida i la rutina circular de la seva primera novel·la, Cavalls salvatges, celebrada crònica generacional sobre el consum i el traffic d’estupefaets de qualsevol menai l’obligada picaresca de la supervivència en un món hostil. A Formentera Lady el lector hi torna a trobar un elenc de protagonists que també pertanyen a “la subgeneració dels pringats”, aquells que van viure la pèrdua de contingut del somni hippy I només va retenir la forma d’abusar amb excel·lència de totes les substàncies tòxiques possibles, però seria en va entendre-la com una continuació, perquè el propsit de Cussà és fer-ne una reescriptura: no  podia ser d’una altra manera en un escriptor que no ha defugit en cap obra seva la temptació del joc, la metaliteratura, la investigació de la forma, la necessitat d’anar sempre a la recerca del mètode que li permeti atrapar l’atenció del lector més enllà del relat lineal, convertint en necessitat les divagacions i les digressions.

A Formentera Lady, Cussà crea el seu propi Avellaneda, Daniel Alfals, que s’encarregarà de contradir, corregir i refer les peripècies de Cavalls salvatges: quan l’editor li pregunta què vol dir això, el protagonista respon el següent: “Escenes paral·leles, perspectives complementàries, mirallets que evoquen miratges o aprofundeixen paisatges”. Escrita des del “tedi decebut dels cinquanta anys”, els cavalls salvatges que vivien al marge de la societat són ara uns tristos tigres contents de retrobar-se i recordar el passat: hi ha violència, crims i morts accidentals, però Formetera Lady és també una novel·la sobre l’amistat.

Com passava a Cavalls salvatges, a Formentera Lady el protagonista també recorre al testimoni dels amics que han sobreviscut als estralls i a la desolació de l’heroïna per anar armant aquesta novel·la, com si estigués escrita a multiples mans. I com que són infinits els personatges que hi apareixen, també és infinit el repertori de gèneres marratius que abasta Cussà, des del quadre de costums fins a la tragèdia sentimental, passant per la comedia, la peripècia policíaca, l’aventura trivialment èpica o d’especulació intel·lectual. L’esquema de la majoria de les històries que conformen el text és d’una elaboradíssima repetició interminable perquè no pretén ocultar en cap moment el càracter de malson que posseeix: la monomania que presideix la vida de tots els personatges es pot resumir en tres verbs: comprar, traficar i consumir la droga, o en trobar el punt d’enteniment (o no) entre qui la compra i qui la ven amb la intervenció del proveïdor, però l’agilitat narrativa de Cussà és tan entusiasta i de tal envergadura que el lector ben aviat es descobreix converit en un addicte d’aquesta suma de fragments vitals que és Formentera Lady.

Potser també hi ajuda el privilegi de presenciar com el real es transforma en ficció, en una segona realitat més versemblant que l’original, potser és que resulta difícil no entrar en el joc que proposa l’autor, i s’agraeix com una cortesia l’obligació d’haver de relacionar el desordre cronològic dels episodis, o potser és només que no es pot resistir el plaer d’escoltar algú que conta unes anècdotes molt ben travades.

Formentera Lady és igual que Cavalls salvatges, és cert, però també és diferent, com si totes les semblances que comparteixen es presentessin d’una manera més endreçada i polida, amb un ritme menys furiós, sense tants exercicis estilístics gratuïts, sense caure en la temptació d’abusar massa de la vistositat dels jocs de paraules i altres recursos vacus, per exemple. La conseqüència inevitable és que tots els aspectes literaris s’acaben beneficiant de la maduresa narrativa: contemplar i descriure la intensitat i l’animació del submón des de l’assossec i la calma narrativa era un dels pocs tour de force que encara li faltava a Cussà. Formentera  Lady destrueix l’original, però es torna a muntar amb més enginy i més ben ajustat, amb més experiència.

Ponç Puigdevall , El Quadern d’El País (24.09.15)

IMG_0340

 

 

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter