LA BASSA DE LES OQUES. Jordi Vintró
Títol_ La bassa de les oques
Autor_ Jordi Vintró
Col·lecció_ Alabatre, 25
Pàg_ 450
PVP_ 25 euros
ISBN_ 978-84-937976-5-2
Jordi Vintró (Barcelona), és autor del llibre de narracions Eugeni i altres (1986) i dels poemaris Cançons per a en Jaume (1985) i Ludwig (1992), així com d’un dels llibres essencials de la poesia catalana actual, Insuficiència mitral (1997), seguit de Cartes de sotamà (2006).
A partir d’una lectura activa i atenta, quasi investigativa, dels llibres de Vintró, anem descobrint com el joc no només hi és freqüent sinó que travessa de manera transversal tota la seva obra, situant-nos a tocar d’experiències creatives com l’Oulipo i d’autors com Raymond Roussel, poc estudiat però que ha generat un culte entre seguidors iniciats, que Vintró fins i tot supera perquè malgrat tot el joc que genera la seva poesia, és capaç d’oferir-nos una obra que se sosté per si mateixa sense la necessitat de desxiframent que sovint converteix aquesta mena d’apostes literàries en mers experiments que no tenen sentit més enllà del desafiament hermenèutic.
D’aquesta manera, l’autor ens proposa el doble plaer de gaudir dels seus poemes, carregats d’una ironia i una visió lúdica del món que es construeix a partir d’un llenguatge torrencial i alhora d’una perfecció estructural i sonora que sovint ens fa pensar en la genialitat, la qual, si anem més enllà i ens endinsem en tot el joc que amaga, les cartes de sotamà de les que se serveix el poeta, se’ns manifestarà en la seva plenitud. Cada poema, una casella del joc de l’oca. Cada casella un dibuix de l’autor (tècnica: plastidecor sobre paper higiènic) que conté una pista sobre la gènesi del poema. I tot el llibre com un tauler que a través de l’atzar ens pot fer jugar i ens pot fer llegir a l’arbitri dels daus.
Anys després d’aquell monument verbal anomenat Insuficiència mitral, constituït per un únic poema llarg i verbós, poema riu o poema zàping o poema deliri o poema raó, aquesta Bassa de les oques ens confirma la singularitat de Jordi Vintró, i ens reafirma en la idea que ens trobem davant d’una de les veus més importants, i més injustament ignorades, de la poesia catalana contemporània.
