La dotzena edició d’Alabatrada Primavera omple l’Horiginal a Barnanvers (10.03.18)
La dotzena edició d’Alabatrada Primavera omple l’Horiginal
La col·lecció Alabatre de La Breu Edicions va tornar a florir per dotzè any consecutiu a La Rubia–L’Horiginal amb la presentació dels poemaris La nit que és dins el dia, de Silvie Rothkovic i Era, de Jaume C. Pons Alorda. Molts companys poetes dels autors van assistir a l’acte, on els poemaris van ser presentats per Dolors Miquel, en el cas de Rothkovic, i Eduard Sanahuja s’encarregà de presentar a Pons Alorda.
El públic abans de començar l’acte Entre els assistents a la presentació hi havia altres poetes com ara Joan Vigó, Mireia Vidal-Conte o Laura López -Seguint l’ordre de publicació editorial, Dolors Miquel va voler donar les gràcies a Rothkovic per haver-li ofert l’oportunitat de presentar el seu llibre, amb el qual es va mostrar entusiasmada en tot moment. Va confessar haver llegit també Pianos i túnels, l’anterior obra de Silvie, i va definir la nova obra com un llibre que provoca “la tensió d’una ànima poètica davant el que és incomprensible de la vida”.
Miquel va establir una certa semblança entre Silivie Rothkovic i les poetes nòrdiques, especialment les fineses. Miquel va intercalar la lectura d’alguns poemes escollits per ella de La nit que és dins el dia amb elogis, tant cap a l’obra com cap a la poeta, que ha aconseguit fer “esclatar en emoció tot un seguit de foscor, buit i silenci” Així, en un llibre que Dolors Miquel va definir com “gairebé místic”, conviuen tant l’esglai com l’encís de la vida. Es tracta d’una obra que de manera sobtada i salvatge “esdevé un raig de llum que t’enlluerna entre tanta foscor.” A més, Miquel va voler destacar la manera en la qual la poeta, partint d’allò quotidià, aconsegueix arribar a parlar de coses profundes i sublims.
Silvie Rothkovic rectitant un poema de la seva darrera obra
Els animals nocturns, com els talps, tenen una forta presència en la darrera obra de Rothkovic
Seguidament, Silvie Rothkoivc va pujar a l’escenari i va doanr les gràcies a la seva presentadora confessant, entre rialles, que ella també havia escollit els mateixos poemes per recitar al públic. A més, també va aprofitar per agrair a totes aquelles persones que l’havien acompanyada durant el procés d’escriptura de La nit que és dins el dia. A més, va explicar que la localització del llibre, una casa a un bosc amb un llac, que alhora és un tema molt recurrent en el poemari, és real. Es tracta d’una casa que va habitar durant una estada a Dinamarca i que justament s’assembla molt, pel que va dir la mateixa autora, a la casa on s’ha mudat amb la seva família. Aquest bosc fred i humit, aquesta natura, té una gran presència al llibre i esdevé, juntament amb alguns animals nocturns, un dels elements més importants de l’obra.
En el seu torn, Eduard Sanahuja va voler tenir unes paraules de record pel seu company Antoni Artigues, que va morir el passat dimarts, abans de començar a presentar a Jaume C. Pons Alorda i la seva Era. A més, ell ha estat l’encarregat d’escriure el pròleg del llibre i va voler explicar que en aquests darrers anys (ja que la primera versió la va escriure el 2015) Era li ha canviat la vida. Sanahuja es va fondre en elogis a tota l’obra d’Alorda, no només cap al seu últim llibre sinó també cap a altres poemaris anteriors com Les teories del no, i de fet el va definir com “un llibre extraordinari de poesia”. També va afegir que és exactament el que ell comprèn com poesia: “una transformació de la realitat per part de les persones que entén en el món des del llenguatge”.
Eduard Sanahuja i Jaume C. Pons Alorda
Jaume C. Pons Alorda escolta amb atenció les paraules d’elogi del seu company. Com el seu títol polisèmic pot advertir, el llibre és enigmàtic. Es tracta d’una obra on hi ha poca transparència i arriba a ser paradoxal i contradictòria en alguns casos. A més, es fa un gran ús de la imatge durant els poemes, i Sanauja va definir al seu company com un “mestre de la creació d’imatges poètiques”.
A continuació, va ser el mateix Jaume C. Pons Alorda qui va pujar a l’escenari per recitar alguns dels poemes d’Era. Abans, però, va voler fer saber al públic assistent que dimecres tot encaixava, ja que tant ell com la Silvie Rothkovic presentaven la que és la seva tercera obra de la col·lecció Alabatre i justament feia tres anys a la mateixa sala de L’Horiginal es presentava pòstumament Swing de Francesc Garriga. Així, el poeta mallorquí va passar a recitar alguns dels seus poemes que es llegeixen en parelles, començant pel primer i el darrer. D’aquesta manera, va llegir algunes peces com ara “9, 31” o “6, 34” i els va anar dedicant a diverses figures de la seva vida, com ara Joan Vigó, que es trobava entre els assistents. Abans d’acabar el recital va anunciar que està preparant una alta obra, notícia que va ser rebuda amb entusiasme pels assistents a la presentació.
Nura Portella Genestar, Barnanvers (10.03.18)
